pd 833

EL PERIÓDICO 3 d'octubre de 1994

LA TARDOR DE COMPANYS

setantè aniversari dels fets d'octubre

Andreu Mayayo i Artal

El 6 d'octubre de 1934, en ple bienni negre, Companys va fer una crida a la revolta. El fracàs fou sonat i Catalunya ho pagà car.

...

La matinada del dia 6, forces addictes a la Generalitat - poques i mal armades - ocupen els llocs estratègics de la ciutat. Els militants de les organitzacions polítiques i sindicals d'esquerres es concentren als seus respectius locals tot esperant armes i consignes... Tanmateix, la inhibició de la CNT i de l'Unió de Rabassaires resta força i credibilitat a la insurrecció...

Passades les 8 de la tarda, Companys proclama a la ràdio "l'Estat Català de la República Federal Espanyola"...

...

A les 7 de la matinada del diumenge dia 7, Companys, assetjat a la Generalitat,... decideix rendir-se, assumir tota la responsabilitat i demanar per ràdio el cessi de les hostilitats. 

Poques hores després, el coronel Francisco Jiménez Arenas és nomenat president accidental de la Generalitat. L'exèrcit ocupa el Parlament i l'Estatut queda suspès. L'estat de guerra no serà derogat fins abril de 1935. Companys i el seu govern són condemnats a 30 anys i reclosos a Cartagena i el Puerto de Santa Maria. Cap a finals d'any encara són a la presó prop de 3.500 persones. Són clausurats cinc diaris. El terror s'estén per les zones rurals i prop de 1.500 rabassaires i parcers són desnonats...

... a les eleccions del febrer de 1936, la participació fou massiva i es va saldar amb la victòria del Frente Popular a Espanya i el Front d'Esquerres a Catalunya. La rebuda a Companys fou apoteòsica.

pd 832

ARA, dissabte, 1 d'octubre del 2016

PER QUÈ VOTEN L'EXTREMA DRETA?

Miquel Puig

(Nota: Parla dels diferents partits qualificats d'extrema dreta a diferents estats d'Europa)

... Ens desconcerta que siguin tan forts i, sobretot, que la seva base sigui tan obrera. El que tenen en comú i el que els caracteritza és que es posicionen clarament contra la globalització i contra la immigració... particularment la musulmana.

La (seva) base electoral és molt similar: obrers amb un cert patrimoni, amb pocs estudis i amb ingressos relativament (però no gaire) baixos. El 2012 a França més del 35% dels obrers van votar el FN,com ho van fer més del 30% dels que no tenen estudis mitjans... En canvi els treballadors més precaritzats segueixen votant esquerra.

Resulta temptador concloure que aquells electors han estat enganyats perquè són ignorants, però la veritat és que el seu vot és bastant racional. Si una part considerable de la classe obrera ha abandonat l'esquerra ha estat perquè ni la representa ni la defensa. Aquest trencament es produeix a partir del moment que l'esquerra es rendeix a la desregulació del mercat...

...

És indubtable que la globalització ha beneficiat moltes persones d'arreu del món, però també que n'ha perjudicat algunes. Concretament, ha beneficiat els pobres dels països pobres i els rics de tot arreu, però ha perjudicat els pobres...

(que són sobretot) la classe mitjana-baixa i la classe baixa dels països rics.

La globalització és cruel amb els treballadors grans i amb pocs estudis perquè els obliga a competir amb treballadors estrangers que tampoc no tenen gaires estudis però que estan disposats a treballar per molts menys diners, sigui aquí (immigrants), sigui allà (deslocalitzacions). En canvi, als rics els proporciona mà d'obra barata, tant aquí com allà.

...

"Per què la gent pobra vota l'extrema dreta?" Perquè, encara que no ens agradi, la globalització i la immigració els perjudiquen objectivament. Si ens preocupa aquesta gent, i si no volem caure en la paranoia populista, hem de comprendre que la globalització i la immigració han de ser curosament gestionades.

pd 831

EL PERIÓDICO, diumenge, 16 de febrer del 2003

LA HISTÒRIA S'APRÈN AL CINE

José María Caparrós

És possible explicar la història contemporània amb el cine? Si el cine l'agafem com una mera ficció, potser diríem que no. però si el veiem com un reflex de la societat que el produeix, convindríem que si... És molt difícil entendre l'esperit i la mentalitat del nostre temps prescindint de les pel·lícules.

El cine, per tant, comporta una anàlisi social i psicològica que interessa cada vegada més com a testimoni de l'anomenada història del present...

...

Estem davant una nova realitat - la cinematogràfica - que complementa la narració tradicional. Juntament amb els llibres i diaris que expliquen la història, hi ha el cine de ficció que també mostra els esdeveniments quotidians...

...

"Ha arribat el moment en què l'historiador ha d'acceptar el cine històric com un nou tipus d'història, que, com tota història, té els seus propis límits. Per oferir un relat diferent del de la història escrita, el cine no es pot jutjar amb els mateixos criteris. La història que explica el cine es col·loca al costat de la història oral i escrita" ( Robert A. Rosentone)

...

Mai ha estat tan atractiva la història com la mostrada amb el cine argumental o de ficció. Perquè a través dels films podem conèixer la forma de pensar, de vestir, de comportar-se, i fins i tot de parlar, de la societat d'ahir i d'avui. I, sobretot, podem saber una mica més de nosaltres mateixos.

pd 830

AVUI, diumenge 21 d'octubre de 1990

"UN BEL MORIR..."

Maria Aurèlia Campmany

"Un bel morir tutta una vita onora"

...

Durant aquests anys que ens separen de la seva mort, he sentit molt sovint repetir en el meu entorn, referint-se a l'assassinat del president màrtir, aquesta bella frase que sona tan bé, car les paraules són italianes i a més fàcils d'entendre. Penso que és injust atribuir aquesta frase a la mort de Lluís Companys... Penso que ja seria hora que deixéssim de parlar de la seva mort per parlar, amb rigor, de la seva vida. I ho dic perquè, precisament, la seva mort no s'hauria produït si ell no hagués encaminat tota la seva vida a la possibilitat d'aquesta mena de mort.

La nostra gent, i em refereixo a la nostra gent més sensata, no va ser mai prou justa amb la figura política de Lluís Companys... Companys va fer-se políticament a la ciutat de Barcelona sota la influència d'homes com Francesc Layret, amb una especial sensibilitat per tot el que es tractés de defensa de la classe treballadora, i és a través d'aquesta consciència respecte a la injustícia social que va elaborar el que podria dir el seu nacionalisme.

Recordo d'un temps molt llunyà,... que vaig descobrir el ressentiment que produïa la personalitat política de Lluís Companys. Acabàvem de saber, o algú ho acabava de notificar, que Companys havia mort afusellat a Montjuïc, precisament per la seva categoria de català, de catalanista, de defensor de la nacionalitat catalana. Una persona amb autoritat va dir amb sorpresa: "Catalanista? Però si no ho era en Companys, de catalanista." Amb la fuga endavant, pròpia de la gent tímida, vaig arreplegar forces i vaig dir amb tot el respecte: "Com que vostès, els catalanistes oficials, eren tots a Burgos, algú s'havia de quedar aquí per defensar Catalunya".

pd 829

AVUI diumenge, 21 d'octubre de 1990

LA VIDA I LA MORT DE COMPANYS SÓN INDESTRIABLES

Joan Fuster Sobrepere, regidor socialista de l'Ajuntament de Barcelona

Per mi, des de la infantesa, el nom de Companys va associat al del president de Catalunya que va perdre la guerra; encarna l'esperit dels derrotats i, sobretot, tot allò que va ser derrotat.

...

No es tracta, però, de fer hagiografia, de defensar totes les actuacions d'un home, totes les seves idees, d'idealitzar una figura. Pertoca a la història fer-ne un judici equànime. Però en la vida dels homes, més important que les idees, els encerts i els errors, són les actituds. La de Companys, inequívocament, sempre, de fidelitat, coherència i entrega a  Catalunya, la democràcia i el poble treballador. Enteses no com tres idees jerarquitzades, sinó com una sola cosa.

Aquesta fidelitat és la clau de la seva vida i de la seva mort, una concepció democràtica del patriotisme, com a servei i compromís amb el poble...

...

Hem assistit aquests dies al penós espectacle d'aquells que volen separar la vida de Companys de la seva mort. Aquells que cínicament voldrien salvar el mite i enterrar l'home, el polític, el president. Perquè els mites són fàcils de manipular, la memòria històrica no! La mort de Companys ni des del punt de vista històric ni humà no es pot separar de la seva vida.

pd 828

EL PERIÓDICO diumenge, 17 de setembre de 1995

APAREIX UN SUPER-REFUGI DE LA GUERRA CIVIL

Carles Valbuena

Unes obres en el Poble Sec van deixar al descobert una de les entrades de les galeries.

Una realitat caiguda en l'oblit

A l'Arxiu Municipal Administratiu de l'Ajuntament de Barcelona hi ha vuit caixes amb abundant documentació relativa als refugis antiaeris projectats i realment construïts a Barcelona durant la Guerra Civil. Segons aquesta documentació, la Junta Local de Defensa Passiva ... projectà la construcció de 1.400 refugis de diferents tipus en tota la ciutat.

En realitat molt pocs es van acabar...

Les noves construccions que s'han fet a Barcelona a partir dels anys 1960 han destruït una gran part dels refugis de la ciutat. Tanmateix, al subsòl de Barcelona encara queden molts vestigis d'una època tràgica.

pd 827

AVUI 6 de desembre de 1992

BIBLIOGRAFIA DEL FRANQUISME

Josep M. Casals i Meseguer

La coincidència dels cent anys del naixement de Franco és un bon moment per repassar la bibliografia que va generar la Dictadura. Els llibres realitzats a l'interior, durant el règim, n'eren òbviament una legitimació. Entre els publicats a l'exili podríem trobar des dels provinents de les organitzacions republicanes fins als treballs d'erudició dels investigadors estrangers. En una primera etapa, el franquisme s'assimila als totalitarismes europeus. Cap als anys seixanta, amb la combinació de la democràcia inorgànica i el partit únic, s'intenta precisar més la seva naturalesa. Ara, disset anys després de la mort de Franco, encara es polemitza entorn d'aquesta etapa de la història d'Espanya. La capacitat d'anàlisi objectiva que dóna la perspectiva històrica contrasta amb les passions dels llibres dels primers temps.

...

A l'estranger es va publicar molta bibliografia destinada a explicar les causes del fracàs de les forces republicanes

...

L'evolució del règim va dur els investigadors a interrogar-se sobre el perquè de la perpetuïtat de la Dictadura

...

L'atenció dels investigadors se centra avui en la primera etapa del règim

...

Ara es comencen a estudiar els aparells de l'Estat franquista a Catalunya