pd 940

​EL PUNT ​​Dijous​, 3 de novembre del 2005

"HOMO ZAPPING" (i 2)

Francesc Torralba Roselló

...

Hem exclòs del procés educatiu la memòria i, en canvi, sense l'estimulació de la memòria difícilment pot treballar la facultat imaginativa. Els nens ja no memoritzen, perquè no se'ls exigeix que recordin dades, fets, batalles, noms o obres. És veritat que moltes d'aquestes informacions que vam memoritzar essent petits les hem oblidades, però l'exercitació que vam fer ens resta com un patrimoni extraordinàriament valuós. Aquest ésser dispers i fragmentari que tenim a les aules no pot seguir el fil de la lectura, ni estar quiet davant d'una obra d'art, ni contemplar la bellesa d'un paisatge alpí, es cansa de mirar el mateix, perquè només està acostumat a veure coses, però no sap ni mirar, ni escoltar. Pateix un continu moviment de l'ànima que hauríem de ser capaços d'asserenar a través de la intervenció educativa.

En el debat sobre l'educació, no podem oblidar l'educació de la facultat intel·lectual, de la memòria, de la imaginació, del raonament i de la lògica, perquè aquestes facultats són clau per exercir correctament l'ofici de la ciutadania i tenir una bona brúixola per navegar per la vida...

... En el fons, la tesi és clara: poques idees, ben articulades i repetides fins que siguin interioritzades; idees que serveixin per orientar-se en el difícil art de viure.

pd 939

​EL PUNT, ​​Dijous​, 3 de novembre del 2005

"HOMO ZAPPING" (I)

Francesc Torralba Roselló

Ens trobem davant de nois i noies que viuen permanentment en un clima de dispersió, que estan saturats de missatges audiovisuals i que tenen greus dificultats per seguir un discurs oral, el procés de raonament o bé el fil d'una exposició. Els professors sabem prou bé que hem de fer mans i mànigues per captar l'atenció dels nostres estudiants, en ocasions, ens convertim en autèntics showmans. Els nostres estudiants no són aliens a la influència dels múltiples missatges externs que reben i amb molta dificultat acaben fent-ne una correcta síntesi. Caldria educar els nens en el silenci, en la capacitat de meditació i de concentració, també se'ls hauria d'ensenyar mecanismes per fixar l'atenció i no  viatjar d'un univers a l'altre en una espècie de papalloneig intel·lectual que no porta enlloc... L'homo videns acaba convertint-se en un homo zapping, en un tastaolletes que no sap res en profunditat, que amb prou feines té un esquema mental i un orde de valors i de principis sòlid... També se'l defineix com un home feble o líquid...

pd 938

​DIARI de G​​IRONA​

L'ESPESSA SOLITUD DEL PROFESSOR A L'AULA

Marc Vi​dal​

A qui defensen els sindicats?, es pregunten des de fa un temps algunes persones que treballen a l'ensenyament, de vegades amb desconcert i d'altres amb perplexitat.
...

... dos elements de la situació actual a l'ensenyament que per a mi són claus i que no estan gens resolts: la manca de definició de quins són els interessos professionals del col·lectiu i la solitud del professorat davant de l'aula. Ambdós, penso, estan relacionats.
...

... un altre aspecte que és encara més preocupant: el no afrontament d'aquests problemes, - per fugida, per cansament, per no tenir recursos o pel que vulguem -, la no acceptació de la realitat, - quan acceptar-la seria l'únic camí per transformar-la -, ens acosta cada vegada més al gremialisme, a l'individualisme i al tancament personal, ens acosta a la solitud, a una solitud espessa que ens posa permanentment a la defensiva.
...

Cal una reflexió de tots plegats just en la intersecció d'aquests dos problemes no resolts: com volem que sigui realment la feina d'ensenyar i quins elements són necessaris per no fer-la sol?
...

pd 937

​DIARI de GIRONA .... 2003?

L'EPIDÈMIA DEL "BULLYNG"

Santiago Cucurella

Bullyng és el mot anglès que ha fet fortuna per descriure la intimidació entre companys que es produeix en alguns centres d'ensenyament i que en els darrers mesos ha saltat a la palestra pública en donar-se'n a conèixer alguns casos a través dels mitjans de comunicació...

De bullyng crec que sempre n'ha existit, però potser ara hi detectem tres diferències: 1) abans l'alumnat generava mecanismes d'autodefensa i els companys protegien els més febles i mantenien a ratlla els agressors; 2) ara està mal vist enfrontar-se als agressors o, simplement, marginar-los; 3) avui assistim a una mena de refinament de la perversió pels molts exemples que els nostres joves en tenen a l'abast a través dels mitjans de comunicació.

Els abusos contra els més febles o, simplement, contra aquells que són diferents està esdevenint un símptoma perillós de la manca de respecte en què ens estem instal·lant com a societat...

Hem de ser conscients que sense la col·laboració de les famílies en el procés educatiu resulta molt difícil consolidar hàbits com el del respecte entre els més joves...
...

La formació del professorat ha de poder donar resposta als reptes que la societat planteja en cada moment, i fer front a la intimidació n'és un dels més rellevants en el moment actual.

pd 936

​DIARI DE GIRONA 28 de gener del 2003

L'ENSENYAMENT I ELS MOVIMENTS SOCIALS

Marc V​idal i Pou​

El paper de les persones que es dediquen a l'ensenyament mai no ha sigut neutre. D'una manera o d'una altra, ensenyar ha sigut sempre una tasca que transmet valors...
...

Valors com la justícia, la solidaritat, la igualtat, o fins i tot, la llibertat, només s'entenen des d'un punt de vista de transformació social constant. I aquesta transformació només és possible amb una actitud crítica davant la realitat.

Que se m'entengui: una actitud crítica no vol dir manifestar que tot va malament, perquè això ajuda a no bellugar-se...

...quan l'individualisme ferotge s'empassa el valor col·lectiu, i quan l'enriquiment de persones, de grups i de països és més important que la solució de la misèria humana, ser neutral és injust, insolidari, desigual, i ens fa menys lliures.
...

No es tracta de canviar el món des de la classe, com somiàvem alguns ja  fa uns quants anys. Es tracta de posar-se les piles i canviar-se un mateix, si cal...

En el fons es tracta, com sempre, d'empènyer el pensament dels joves i no permetre que es conformin.​

pd 935

​EL PERIODICO ... 2008?

S'HA DE PENSAR EN EL FUTUR

Luís de Sebastián

Quan sortim de l'actual crisi, perquè algun dia en sortirem, ¿on sortirem? ¿Tornarem a la situació que hi havia, diguem-ne, a començaments del 2007? ¿És a dir, tornarem al model de creixement insostenible que teníem en aquell moment, a base de consum desbocat, finançat amb crèdits barats?... Ara com ara, fa l'efecte que els governs no hi pensen. Tot sembla indicar que la seva meta és tornar al que hi havia abans de la crisi... Aquest serà el moment de pensar en noves maneres d'organitzar el treball, de canviar de model.

En realitat no reflexionem prou. Ni les persones amb més bones intencions, afectades pel patiment humà que està causant la desocupació, el tancament d'empreses i altres problemes de la crisi, no es plantegen si hem de tornar al sistema d'abans o bé iniciar la construcció d'un model econòmic nou, racional i sostenible...

pd 934

​DIARI DE GIRONA - 2004

EL DRET DE COMPARTIR 
Marc Vidal i Pou​

...

Considero que el fet d'educar només té sentit plenament quan actua com a motor de cohesió social i de desenvolupament comunitari. I tinc la sensació que l'acceptació frenètica de les demandes d'aprenentatges d'una societat occidental cada vegada més histèrica, ens estan allunyant a marxes forçades d'aquest sentit educatiu.

Ens hauríem de plantejar que als nostres fills i les nostres filles, als nostres alumnes, no els servirà de gaire per construir el món que els espera saber molt i saber més que els altres, si no els ensenyem a ser persones que tenen com a clau d'interpretació dels seus actes la vida que els envolta, si no són capaços "d'interpretar el context per desenvolupar el text" que hauran après.
...

Si l'educació ha de tenir sentit com a motor de desenvolupament comunitari, la immigració n'ha de formar part en igualtat de condicions.Tant com els exclosos. Igual que els rics. Aquest és el repte.

...

Hem d'oferir a tots els nens i les nenes sense exclusió, les mateixes possibilitats d'accés al coneixement, - també les possibilitats materials -, que les que cada un de nosaltres donaria al seu fill o la seva filla. Si això no es dóna a l'entorn familiar, s'haurà de donar a l'entorn comunitari.
...

Hem de creure en la feina que hom fa; els polítics, creure en la tasca social que se'ls ha encomanat; els educadors, en les possibilitats dels seus alumnes; els ciutadans i les ciutadanes, en el dret a compartir del seu veí que és diferent.