Terrible la situació dels centenars de desallotjats de Badalona.
Terrible per a ells, desarrelats i sense sostre en ple hivern, abocats
al submon de la delinqüència i de les addiccions, amb un futur negre com
el sutge. Però no són els únics que demanen la nostra atenció: la seva
presència és un maldecap per als badalonins que van arribar abans
d'ells, que majoritàriament viuen un dia a dia precari, amb serveis
públics deficitaris i a qui només faltava topar-se amb nouvinguts
desconcertats i/o violents, que són d'altres races, la qual cosa revifa
el xenòfob que tots portem a dins, aquest dimoni interior que alguns
intentem subjugar i que la dreta i la ultradreta miren de fer aflorar a
la superfície per esdevenir un ideari, una visió del món i de la gent...
No és només a Albiol a qui hem de mirar
de comprendre, sinó als milers de badalonins que el van votar. No tots són males persones, ni
insolidaris, ni racistes. Són gent que, per culpa del populisme, ha
girat l'esquena a la complexitat... els nostres impostos haurien de servir per millorar els serveis socials i
la seguretat, per fer una política d'habitatge digna d'aquest nom. I,
sí, també, per a una política assenyada d’immigració que eviti
situacions de penúria i conflicte. Però, sobretot, perquè ningú, sigui
d’on sigui, passi l’hivern al ras...
Jo em vaig criar a la Badalona dels anys setanta... era una ciutat amb una gran conflictivitat social, com la
d’ara. Amb autòctons que se sentien arraconats pels nouvinguts (i per un
règim que reprimia la catalanitat). Hi havia gent comprensiva i gent
insolidària, com ara...
Aquesta mena de comparacions irriten el partit d’Albiol. Alejandro
Fernández, líder del PP català i fill d’immigrants asturians, va
escriure això a la xarxa X: “Lo de intentar comparar a las honradas y
humildes familias que llegaron a Cataluña desde otros lugares de España
con los ocupas desalojados en Badalona, es la prueba de que la
izquierda ha perdido definitivamente la cabeza...” M’exclamo per la
seva sinceritat, però també l’agraeixo. Fernández deixa clar que
l’important de tota aquesta qüestió és si els subjectes són espanyols o
no. Comparar un immigrant africà amb un d'espanyol, per a ell, deu ser
un insult. I això també val per a Albiol, el pare del qual va venir des
de Vélez-Blanco el 1960 per “buscarse la vida”, segons llegeixo a La voz de Almería. Per sort per a ell, a diferència dels buscavides actuals, ell tenia el DNI correcte.
