pd 232

TRIUNFO 863, 11 d'agost de 1979

"LA TELEVISION CONTRA LOS NIÑOS" (i 3)

Ignacio Ramonet

....

... la televisió divideix, fracciona, aïlla, perquè, encara que es miri en grup, en realitat cadascú la veu sol i així pot submergir-se en una mena de letargia de tipus narcòtic.

A la majoria de famílies, la televisió ha acabat amb la paraula dels pares, ha dislocat els ritus familiars, ha impedit la possibilitat d'una història singular de cada família. Per a tota una generació de pares "dimissionaris", la TV s'ha convertit en una eficaç "mainadera electrònica" que garanteix una certa pau  a la llar, permet ajornar els conflictes i actua sobre els nens com un sedant, un anestèsic providencial. La televisió és, doncs, l'últim "morrió" que han trobat els pares per silenciar els nens; i en aquest sentit, la TV constitueix la droga més perversa, ja que, curiosament, s'administra als altres amb la finalitat d'obtenir un efecte sobre si mateix.

pd 231

ARA, dissabte 8 de novembre de 2014

ESCACS CONTRA GO A CATALUNYA

Miquel Puig

Cada cop que "El Mundo", informa d'una investigació policial contra un dirigent de Convergència o de la seva família (independentment de la seva credibilitat), cada cop que la senyora Sáenz de Santamaría parla en contra del procés català, cada cop que el govern espanyol, el Consell d'Estat o al Tribunal Constitucional prenen un acord sobre aquest tema, cada cop que se suggereix la intervenció de la Fiscalia de l'Estat, cada cop que els portaveus oficiosos parlen del '"deliri de Mas'", cada cop, en definitiva, que veig com les accions de l'Estat se centren en escapçar el moviment a favor de la independència; cada cop que descobreixo al carrer una fràgil parada de l'ANC atesa per un parell de voluntaris, cada cop que em trobo amb la no menys fràgil Muriel Casals, presidenta  d'Òmnium cultural, cada cop que comprovo la capacitat de sacrifici de ciutadans que havien sigut anònims i que aspiren a ser anònims de nou (Eduardo Reyes, de Súmate, em va dir que ell ha parlat en públic 270 vegades en els últims deu mesos!), cada cop que comprovo que milers de catalans de tota mena estan disposats a enfundar-se una samarreta i col·locar-se disciplinadament en un indret concret del territori i a emetre un vot amb un format estrambòtic en una caixa de cartró, cada cop, en definitiva, que m'adono de com el moviment a favor de la independència té les seves arrels en l'entusiasme de la gent; cada cop que veig tot això, crec que en el tauler català alguns estan jugant una partida d'escacs, mentre que altres estan jugant un joc de Go. No tinc cap dubte que qualsevol atac frontal d'aquests últims acabarà en desastre. Però estic igualment segur que, si són prou tenaços, guanyaran la partida  abans que els primers n'hagin entès les regles.

Nota: avui no podia escriure de cap altra cosa

pd 230

TRIUNFO 863, 11 d'agost de 1979

"LA TELEVISION CONTRA LOS NIÑOS" (2)

Ignacio Ramonet

...

Per altra part, les emissions publicitàries exerceixen una gran fascinació sobre els nens... encara que ignorin el significat del que diuen, cosa que no deixa de tenir importants conseqüències econòmiques en les famílies...

...

Font de comunicació unilateral, la televisió crea en l'individuo que la mira un comportament essencialment passiu; mirar la "tele" és una "activitat buida" (sic!). En sobrestimular l'hemisferi esquerra del cervell (el del pensament lògic), la televisió crea, a llarg termini, una generació de mutilats comportamentals...

pd 229

TRIUNFO 863, 11 d'agost de 1979

"LA TELEVISION CONTRA LOS NIÑOS" (1)

Ignacio Ramonet

... S'ha demostrat que la qüestió de la qualitat de les emissions per a infants és realment secundari, el que resulta veritablement mutilant per a la seva estructura mental és el fet de mirar sense descans la televisió, sigui quin sigui el programa.

...

Abans de la televisió, els nens jugaven. Avui en dia, totes les enquestes demostren que, a causa de la hipnosi gairebé permanent en la que els manté l'"ull electrònic", els nens tendeixen a no practicar més els jocs d'interior; a casa s'avorreixen quan no miren la pantalla xica.

Aquest hàbit ha desenvolupat el nerviosisme i l'agressivitat dels nens. Durant molt de temps es va pensar , que el contingut de les emissions era, directament, el responsable d'aquestes actituds violentes...

... recentment s'ha demostrat que ho és la quantitat d'hores passades davant el receptor; és a dir, en termes macluhians, el medi és, en efecte, el que transmet la violència i no el missatge...

pd 228

PUNT DIARI, Dimarts 1 de juliol de 1986

SEIXANTA MESTRES PARTICIPEN A L'ESCOLA D'ESTIU DE LA SELVA

de la redacció

La fan ara per aprofitar el treball de curs.

...

La necessitat d'una pedagogia que permeti els nois i noies identificar els problemes que hi ha al seu entorn...

... també es busca una sortida perquè els joves desenvolupin pautes ètiques i morals...

...

... "El programa és una cosa així com l'esperança del que voldríem que fos (l'escola): alegre, festiva, distesa, engrescadora, que afavoreixi la convivència dels mestres, de les escoles i, més endavant, ens ajudi a ser capaços d'obtenir la mateixa dinàmica amb els alumnes"

pd 227

MUNDO DIARIO, Jueves, 4 de enero de 1979

"EL JUGUETE, UN APÉNDICE TELEVISIVO"

S. Masó

Els telefilms i els spots publicitaris són els únics inspiradors de la demanda. 

...

Les joguines d'avui en dia deixen molt a desitjar tals miris des del punt de vista que te'ls miris. Són cars i en general els falta qualitat. Per si fos poc no tenen les qualitats que aprecien els pedagogs de cares a assolir el desenvolupament intel·lectual dels nens i estimular el seu sentit creatiu.

...

Totes les joguines d'avui en dia són fetes a imatge i semblança dels estris que utilitzen els adults. S'oblida el món infantil, en el que la fantasia i la ingenuïtat són qüestions dominants...

pd 226

EL PUNT, 20 de desembre de 1994

JUGAR, AHIR I AVUI

M. Concepció Saurí i Ros

Els que tenim fills que encara creuen en els Reis d'Orient no ho tenim fàcil quan s'acosten les festes de Nadal. Cal prendre moltes decisions... Limitem els regals perquè sabem per experiència que si se'n tenen pocs es disfruten més, o bé ens escurem les butxaques per por de traumatitzar-los? Què comprem, jocs tradicionals, educatius, videojocs, llibres...?

En temps dels nostres avis no hi havia aquests problemes (d'altres sí, és clar). Any rere any es jugava amb rutlles, baldufes, boles, cavalls i nines de cartró i poca cosa més...

...

... Si no hi havia pilota de goma es podia fer una draposa, embolicant una pedra petita amb draps i embotint el resultat dins d'una mitja vella, cosida després pels dos extrems. I amb un carbassó, pals de panotxa i un retall de roba, s'aconseguia una nina per alimentar-la i bressolar-la.

... Les colles de nens i nenes exercitaven la fantasia, l'habilitat, els reflexos i la musculatura de mil maneres: jugaven a cuinetes, a corda, a la gallineta cega, a cuit, a vistri (o bristi?), al bèlit, a la rengleneta, als quatre cantons, a cavall fort, anaven a caçar nius o es barallaven a cops de roc (anaven a la pedregada, que es deia)...

...

Potser el millor regal de Reis i el més difícil d'aconseguir avui seria...: temps lliure, l'oportunitat d'inventar jocs i joguines i viure aventures amb els amics. I, de passada, Melcior, Gaspar i Baltasar ens en podrien deixar una mica als grans, que bona falta ens fa.