pd 235

BUTLLETÍ D'INTERMON, maig-juny 1994

LA TERRA, LA FUTURA LLAR DE SIS MIL MILIONS DE PERSONES

....

Cada minut neixen 150 persones en el nostre planeta. Això significa que cada dia som 220.000 persones més. Persones que, com cada un de nosaltres, tenen dret a una vida digna, al respecte dels seus drets bàsics: aliment, salut, educació, etc...

... La Terra és fecunda i ofereix prou recursos per tothom... I això ens obliga a replantejar què és el que permet que cada dia continuïn morint de fam i de les seves seqüeles 40.000 nens...

... el problema, si ens fixem en les dades existents sobre els recursos que produeix el nostre planeta, és un altre: la distribució i gestió de la riquesa del nostre planeta.

De fet, la major amenaça contra els recursos del nostre planeta no és el consum de subsistència de les majories del Tercer Món, sinó el malbaratament consumista de les minories del Primer Món.

Alguna cosa falla quan veiem que un ciutadà dels Estats Units consumeix tant com 55 indis, 168 tanzans o 900 nepalesos. Quin és el problema aleshores?

pd 234

LA VANGUARDIA ESPAÑOLA, diumenge 7 de juliol de 1974

LA CREATIVITAT DEL NEN A L'ESCOLA (i 2)

Lluisa Jover Armengol

... 

En aquestes tres vies, per les que s'intenta desenvolupar la capacitat creadora del nen, que són l'expressió plàstica, musical i dinàmica... s'afavoreix l'espontaneïtat, es motiva l'atenció, la capacitat de percepció i d'observació. També es desenvolupa la motricitat, el sentit del ritme i del moviment, l'habilitat manual, etcètera. El nen es va sensibilitzant davant fets, imatges i sensacions amb una actitud activa d'anàlisi i crítica...

És important recalcar que l'interès no ha de centrar-se ne les obres o els resultats de les experiències, sinó en el procés de treball. Cada nen s'enriqueix amb la seva experiència personal i la que fa amb el seu grup. És llavors quan crea i es comunica. La tècnica és un medi per a obtenir uns objectius pedagògics adients a cada pas, però mai com un fi en sí mateix.

pd 233

LA VANGUARDIA ESPAÑOLA, diumenge 7 de juliol de 1974

LA CREATIVITAT DEL NEN A L'ESCOLA (1)

Lluisa Jover Armengol

.. els programes d'expressió artística musical i dinàmica que s'utilitzaven a les escoles, consistien en una sèrie de lliçons absolutament estructurades de manera que el treball de l'alumne es reduïa a copiar, imitar un model, segons unes rígides normes establertes. Tots els problemes estaven ja resolts... Amb aquest mètode la estimulació del nen quedava paralitzada, es frenava qualsevol esforç mental i no es desenvolupava ni el pensament ni el sentiment.

... 

Actualment ja no es pot concebre un programa escolar, que juntament amb les matèries ja conegudes, no tingui l'àrea d'"expressió plàstica, musical i corporal", considerada com un punt de partida imprescindible per al desenvolupament de la sensibilitat del nen.

...

Aquest nou procés d'aprenentatge ha de partir del propi cos del nen, de les seves sensacions i experiències. A partir del joc es va despertant en ell la consciència de les seves pròpies sensibilitats i busca el contacte amb els seus companys; aprèn a comunicar tot el que amb el llenguatge habitual mai no podria expressar...

(... continuarà)

pd 232

TRIUNFO 863, 11 d'agost de 1979

"LA TELEVISION CONTRA LOS NIÑOS" (i 3)

Ignacio Ramonet

....

... la televisió divideix, fracciona, aïlla, perquè, encara que es miri en grup, en realitat cadascú la veu sol i així pot submergir-se en una mena de letargia de tipus narcòtic.

A la majoria de famílies, la televisió ha acabat amb la paraula dels pares, ha dislocat els ritus familiars, ha impedit la possibilitat d'una història singular de cada família. Per a tota una generació de pares "dimissionaris", la TV s'ha convertit en una eficaç "mainadera electrònica" que garanteix una certa pau  a la llar, permet ajornar els conflictes i actua sobre els nens com un sedant, un anestèsic providencial. La televisió és, doncs, l'últim "morrió" que han trobat els pares per silenciar els nens; i en aquest sentit, la TV constitueix la droga més perversa, ja que, curiosament, s'administra als altres amb la finalitat d'obtenir un efecte sobre si mateix.

pd 231

ARA, dissabte 8 de novembre de 2014

ESCACS CONTRA GO A CATALUNYA

Miquel Puig

Cada cop que "El Mundo", informa d'una investigació policial contra un dirigent de Convergència o de la seva família (independentment de la seva credibilitat), cada cop que la senyora Sáenz de Santamaría parla en contra del procés català, cada cop que el govern espanyol, el Consell d'Estat o al Tribunal Constitucional prenen un acord sobre aquest tema, cada cop que se suggereix la intervenció de la Fiscalia de l'Estat, cada cop que els portaveus oficiosos parlen del '"deliri de Mas'", cada cop, en definitiva, que veig com les accions de l'Estat se centren en escapçar el moviment a favor de la independència; cada cop que descobreixo al carrer una fràgil parada de l'ANC atesa per un parell de voluntaris, cada cop que em trobo amb la no menys fràgil Muriel Casals, presidenta  d'Òmnium cultural, cada cop que comprovo la capacitat de sacrifici de ciutadans que havien sigut anònims i que aspiren a ser anònims de nou (Eduardo Reyes, de Súmate, em va dir que ell ha parlat en públic 270 vegades en els últims deu mesos!), cada cop que comprovo que milers de catalans de tota mena estan disposats a enfundar-se una samarreta i col·locar-se disciplinadament en un indret concret del territori i a emetre un vot amb un format estrambòtic en una caixa de cartró, cada cop, en definitiva, que m'adono de com el moviment a favor de la independència té les seves arrels en l'entusiasme de la gent; cada cop que veig tot això, crec que en el tauler català alguns estan jugant una partida d'escacs, mentre que altres estan jugant un joc de Go. No tinc cap dubte que qualsevol atac frontal d'aquests últims acabarà en desastre. Però estic igualment segur que, si són prou tenaços, guanyaran la partida  abans que els primers n'hagin entès les regles.

Nota: avui no podia escriure de cap altra cosa

pd 230

TRIUNFO 863, 11 d'agost de 1979

"LA TELEVISION CONTRA LOS NIÑOS" (2)

Ignacio Ramonet

...

Per altra part, les emissions publicitàries exerceixen una gran fascinació sobre els nens... encara que ignorin el significat del que diuen, cosa que no deixa de tenir importants conseqüències econòmiques en les famílies...

...

Font de comunicació unilateral, la televisió crea en l'individuo que la mira un comportament essencialment passiu; mirar la "tele" és una "activitat buida" (sic!). En sobrestimular l'hemisferi esquerra del cervell (el del pensament lògic), la televisió crea, a llarg termini, una generació de mutilats comportamentals...

pd 229

TRIUNFO 863, 11 d'agost de 1979

"LA TELEVISION CONTRA LOS NIÑOS" (1)

Ignacio Ramonet

... S'ha demostrat que la qüestió de la qualitat de les emissions per a infants és realment secundari, el que resulta veritablement mutilant per a la seva estructura mental és el fet de mirar sense descans la televisió, sigui quin sigui el programa.

...

Abans de la televisió, els nens jugaven. Avui en dia, totes les enquestes demostren que, a causa de la hipnosi gairebé permanent en la que els manté l'"ull electrònic", els nens tendeixen a no practicar més els jocs d'interior; a casa s'avorreixen quan no miren la pantalla xica.

Aquest hàbit ha desenvolupat el nerviosisme i l'agressivitat dels nens. Durant molt de temps es va pensar , que el contingut de les emissions era, directament, el responsable d'aquestes actituds violentes...

... recentment s'ha demostrat que ho és la quantitat d'hores passades davant el receptor; és a dir, en termes macluhians, el medi és, en efecte, el que transmet la violència i no el missatge...