dimecres, 25 de gener del 2017

pd 920

​DESTINO núm. 1755 - 22 de maig de 1971
LA IMPOSIBLE JUVENTUD AMERICANA 1971
José M. Massip
Quan en un sol dia, el 3 de maig de 1971, en una sola ciutat, la policia i les patrulles de l'Exèrcit federal i els batallons de la Guàrdia Nacional, és a dir, els instruments de l'autoritat, detenen a 7.000 persones, alguna cosa passa en aquesta ciutat de Washington
​...
Set mil persones. Com són? Mitjana d'edat de 22 anys. D'ambdós sexes, grenyudes, blanques, estudiants, vestides de pobre, vivint amb un esclop i una espardenya, ... Molta fam. Massa marihuana. Pantalons de vellut blau, espardenyes, camises suades, poca dutxa i el sac de dormir a l'espatlla... De tan en tan, una noia de cabell llarg i ulleres, sota l'arbreda o les estrelles, uns petons i ja veurem que passa demà.
...
Quina subcultura és aquesta? Què volen aquesta canalla? D'on venen? Qui els convoca a aquestes enormes assembles al vent i a la pluja? Els convoquen alguns dirigents, però els mobilitza la seva consciència...
Què hi van a fer? Van a protestar. De què? De la guerra d'Indoxina. Amb quines perspectives? Cap ni una, com no sigui un cap esberlat per un cop de porra d'un policia emprenyat...
...
Van haver d'improvisar tancats, perquè ¿què es fa en una ciutat amb set mil detinguts? Un estadi i el Coliseu foren els seus camps de concentració provisionals...
Tal com diu el govern: la subversió fou jugulada... però la qüestió és l'existència als Estats Units d'una joventut irada i disposada a anar a la presó per expressar la seva protesta contra la guerra del Vietnam...

dimarts, 24 de gener del 2017

pd 919

​TRIUNFO núm. 640 - 4 de gener de 1975​ pg. 22 i 23
LOS DESHEREDADOS DEL SUEÑO AMERICANO

Angel Berenguer

El dia 27 d'octubre es celebrava al Madison Square Garden, de Nova York, una jornada de solidaritat amb Puerto Rico...
... La presència a l'acte de... vells lluitadors radicals nord-americans, com Pete Seeger (el paradigmàtic cantant, sempre fidel a l'ideal socialista, potser un xic utòpic, però sempre eficaç i conscient re-introductor de la cançó com a arma dels treballadors del món)...
El que va començar com un acte petitori es va anar convertint poc a poc en denúncia del sistema d'explotació del capitalisme nord-americà per part dels que pateixen - i per això en són més conscients - la doble explotació econòmica i nacional a que són sotmesos els immigrants o natius no anglosaxons en aquest país... El crit es va anar fent unànime: La pàtria és el país que fem gran amb el nostre treball. Llur justícia és nostra justícia, llurs assumptes són també els nostres, lluitem allí on se'ns explota...
... Els porto-riquenys (dos milions als Estats Units) són aquí ciutadans de segona categoria. Perfectament segregats - llur llengua i aspecte llatí els delata -, han passat en aquests darrers anys d'una acceptació resignada a una actitud de lluita pels seus drets ciutadans...

dilluns, 23 de gener del 2017

pd 918

​TRIUNFO núm. 640 - 4 de gener de 1975


LA MATANÇA DEL PORC

Sixto Camara

Per saber què és l'home, els científics estan estudiant el comportament animal dels animals, i perdonin l'aparent redundància. Si volen fer un "travelling" ràpid i centrar la cosa en un home, concretament en un home adult, els científics han dat la raó a aquell gran intuïtiu que fou Saint-Exupery i secunden la poètica afirmació del personatge del "El Petit Princep": "Jo sóc de la meva infància com d'un país". La infància, en efecte, és la nostra pàtria, és l'única geografia que adaptem a la nostra pell veritable, una pell que  no creix amb nosaltres...
...
... el progressiu despoblament del Maestrat apenes es veu compensat pel constant retorn d'algunes de les seves gents, que compren cases velles, les adoben, les deixen convertides en mausoleus de nostàlgia i tornen sempre que poden a recuperar aquest país, aquesta pàtria, la infància, del que, sense que se sàpiga molt bé ni per què ni per a què, alguna cosa o algú els expulsà...

http://www.triunfodigital.com/mostradorn.php?a%F1o=XXIX&num=640&imagen=21&fecha=1975-01-04

diumenge, 22 de gener del 2017

pd 917


​TRIUNFO núm. 640 - 4 de gener de 1975
LA CIA EN AMERICA LATINA
Gabriel García Márquez


Salvador Allende va perdre les eleccions presidencials de Xile el setembre de 1964. El candidat triomfador fou el demòcrata-cristià Eduardo Frei... ara se sap que aquella derrota de Salvador Allende fou una victòria secreta de l'Agència Central d'Intel·ligència dels Estats Units (CIA), que es va gastar uns quants milions de dòlars enfortint els partits de dretes i comprant vots mercenaris contra el candidat socialista. Un home nomenat Philip Agee, que aleshores era oficial de la CIA a Montevideo, revela aquesta veritat i moltes altres en un llibre apassionant que es publica aquest mes. (Inside the Company: CIA Diary. Penguin Books. London)...
http://www.triunfodigital.com/mostradorn.php?a%F1o=XXIX&num=640&imagen=11&fecha=1975-01-04

http://www.triunfodigital.com/mostradorn.php?a%F1o=XXIX&num=640&imagen=12&fecha=1975-01-04

dissabte, 21 de gener del 2017

pd 916

​EL PERIÓDICO  dilluns 30 de juliol del 2001
LA DRETA ESCOLARITZA ELS SEUS FILLS EN CENTRES CONCERTATS
Jordi Casabella

Els dirigents dels partits polítics catalans situats a la dreta de l'arc parlamentari (PP i CiU)... han confiat l'educació dels seus fills, almenys la majoria, a l'escola privada concertada. En canvi, la majoria dels dirigents dels partits d'esquerres opten per les escoles d'ensenyament públic...
 
ELECCIÓ POLÍTICA
Emili Muñoz

La suposada llibertat d'elecció educativa apareix, en la realitat, com una elecció de model ideològic i social on s'opta no per unes fines distincions curriculars i pedagògiques, sinó per unes gruixudes línies de posicionament social. La doble xarxa escolar no és un recurs per a la cohesió social, sinó que és un instrument més per a la segregació i per a la diferenciació. L'autèntica reforma educativa pendent no és la del currículum, sinó la del model que va consagrar la LODE.

divendres, 20 de gener del 2017

pd 915

​EL PUNT ? - 28 de setembre del 2005
LA GENERACIÓ DE LA DUNA
Joan Ferrerós
Fa uns anys uns pares joves contaven a uns amics que els seus nens jugaven amb sorra al menjador de casa; tal qual: un bon dia els caganers expressaren el desig de fer dunes i castells sortint del col·legi, i als progenitors els faltà temps per pujar al pis un parell de sacs de sorra,, apartar taules i cadires...; ara hi ha sorra pertot arreu, deien, però no es pot contrariar els marrecs: una frustració a tan tendra edat pot ser terrible... Si no ha estat la sorra, ha estat i és la moto, el mòbil, la Play station, tornar de matinada o no tornar... Avui els mocosos que mai no han tingut un "no", tenen de zero a quaranta anys, i, en permanent autocomplaença, pixen i trenquen ampolles pel carrer, malmeten mobiliari urbà, corren amb moto per lla vorera, posen la música (?) del cotxe  o al pis a tot volum... maten el vianant d'un pas de zebra. No són pas tots ni tan sols són majoria però... els hauria bastat un "no" raonat i, si rebequejaven, el mateix "no" subratllat am una bufa; la "tontorronería" de llavors ens ha facilitat un considerable monstre molest, vergonyant i car.

dijous, 19 de gener del 2017

pd 914

​EL PUNT ? 20 de febrer del 2006
APROFITAR EL TEMPS
​Joan Ventura

Ens aixecàvem a les set del matí i tornàvem a la vesprada. Anàvem a escola a un poble veí, set quilòmetres que fèiem amb un carrilet tant atrotinat com enyorat. Dotze hores fora de casa, sense monitors, amb la carmanyola i litines per amorosir l'aigua. Teníem vuit anys. Ara els nens els portem amb cotó fluix, els duem amb cotxe davant la porta de l'escola; al migdia els programen activitats perquè no s'avorreixin i ens oblidem que jugar és molt sa i no costa diners. Quan surten del col·legi tenen més activitats, i ja no parlem dels que són esportistes! Tot sigui pel bé dels fills, que amb la Game Boy, la Play Station, els jocs d'ordinador i la televisió tenen la resta d'hores ocupades. La proposta de la sisena hora lectiva ha sacsejat la comunitat educativa quan el tema no és fer més hores... sinó com s'administren les 8 hores que la majoria de nens passen al col·legi, i les altres quan no dormen... Sense generalitzar, hi ha molts pares que voldrien que els nens es fessin grans sense passa per casa... A molts països d'Europa fan menys hores. Per tant, s'ha de deduir que a Finlàndia o Dinamarca aprofiten molt més bé el temps. Aquesta és la qüestió.