DESTINO núm. 1755 - 22 de maig de 1971
LA IMPOSIBLE JUVENTUD AMERICANA 1971
José M. Massip
Quan
en un sol dia, el 3 de maig de 1971, en una sola ciutat, la policia i
les patrulles de l'Exèrcit federal i els batallons de la Guàrdia
Nacional, és a dir, els instruments de l'autoritat, detenen a 7.000
persones, alguna cosa passa en aquesta ciutat de Washington
...
Set
mil persones. Com són? Mitjana d'edat de 22 anys. D'ambdós sexes,
grenyudes, blanques, estudiants, vestides de pobre, vivint amb un esclop
i una espardenya, ... Molta fam. Massa marihuana. Pantalons de vellut
blau, espardenyes, camises suades, poca dutxa i el sac de dormir a
l'espatlla... De tan en tan, una noia de cabell llarg i ulleres, sota
l'arbreda o les estrelles, uns petons i ja veurem que passa demà.
...
...
Quina
subcultura és aquesta? Què volen aquesta canalla? D'on venen? Qui els
convoca a aquestes enormes assembles al vent i a la pluja? Els convoquen alguns dirigents, però els mobilitza la seva consciència...
Què
hi van a fer? Van a protestar. De què? De la guerra d'Indoxina. Amb
quines perspectives? Cap ni una, com no sigui un cap esberlat per un cop
de porra d'un policia emprenyat...
...
...
Van
haver d'improvisar tancats, perquè ¿què es fa en una ciutat amb set mil
detinguts? Un estadi i el Coliseu foren els seus camps de concentració
provisionals...
Tal com diu el govern: la
subversió fou jugulada... però la qüestió és l'existència als Estats
Units d'una joventut irada i disposada a anar a la presó per expressar
la seva protesta contra la guerra del Vietnam...
