Avui dia ser vell és políticament incorrecte. Per tal d’evitar fer servir la paraula s’han inventat una sèrie d’eufemismes...
Què ha passat amb la veneració i el respecte pels avis? Podríem aïllar
almenys dos factors del món actual: per una banda, la no acceptació del
pas inexorable del temps. Tot ha de ser reversible i ràpid. La
tecnologia, un present continu, no preveu un temps amb conseqüències. Un
segon factor és el menyspreu per l'experiència. L'experiència inclou no
solament el conjunt de vivències que una persona ha acumulat al llarg
del temps sinó, sobretot, allò que ha après al cap dels anys, el
resultat d’haver viscut. El món contemporani rebutja el temps
d’elaboració que l’experiència requereix per poder ser transmesa i
entesa.
Actualment hi ha la idea que fer-se vell és una injustícia i un problema
que, en el futur i amb l’ajuda de la tecnociència, podrem resoldre.
Mentrestant, fa molta nosa a tothom...
Jacques-Alain Miller va dir una vegada que ser vell és estar habitat
pel mateix desig de sempre sense disposar dels recursos físics per
fer-lo avinent. En aquest sentit, ser vells significa, al capdavall,
acabar topant-nos amb el límit de la precarietat del cos i a vegades
també de la ment. La societat contemporània rebutja qualsevol límit que
faci obstacle a l’omnipotència...
Ser vell vol dir legitimar la memòria del que hem après a la vida. El
deure de la societat en el seu conjunt és potenciar aquesta vida,
l’experiència... Així, les generacions futures sabran
qui són, d'on venen. Adquiriran un sentit de pertinença i legitimitat.
