pd 1651 "Eppur si muove" 1

(arafamesdunany)

Els catalans perceben el desgast de la seva vida pública i privada en aquests temps, i tot i que una part segueixin molt determinats en el seu compromís amb la seva lluita democràtica nacional, lògicament molta altra gent se sent cansada i desanimada per tantes voltes i frustracions... El PP d'Aznar i M. Rajoy, acompanyat alegrement pel rei Felip, ha conduït el Regne d'Espanya a ser i mostrar-se al món com una nació retrògrada i fracassada, com una societat injustíssima i com un estat que persegueix la llibertat... Les resistències des de Madrid són sabudes: interessos econòmics, polítics, comunicacionals, ideològics, professionals... Tots els interessos de la cort depenen de mantenir el control d'aquest estat al seu servei i de mantenir Catalunya sotmesa. És cert, però, malgrat tot, que un diàleg és inevitable... Però la societat catalana ha patit un trauma: ha sigut maltractada i ha descobert la naturalesa d'aquest estat autoritari, ha sentit i sent l'odi dels polítics i de bona part de la població espanyola i ha patit la violència d'aquest estat, hi ha una ferida emocional i moral molt profunda que deixarà una cicatriu. Moltes persones no voldran saber res de seure a parlar amb el maltractador...

Suso de Toro

pd 1650 Sentir-los cridar

(arafamesdunany)

Jo no he vist cridar a tothom que conec.​.​. Jo no he vist mai cridar, emprenyada, ni la meva sogra, ni el meu cunyat, ni la meva cunyada. Sé que ho deuen fer, sé que ho deuen haver fet. Però no ho han fet davant meu. Però en canvi sí que he vist en Carlos Carrizosa. Per la tele. I perquè l’he vist gesticular, tan baladrer, tan abandonat a la mala llet, no puc evitar imaginar-me’l en la vida íntima. Deu cridar així als que estima?​... ​Jo no puc evitar imaginar els polítics en les situacions més íntimes de la vida...​ ​Com deuen tractar als cambrers els que fan aquests espectacles, em pregunto sempre?​...  Per a mi el tracte als cambrers, el tracte als subalterns, ho explica tot.​.​ Com deuen comportar-se en un viatge organitzat aquests polítics? ¿Trobant-ho tot malament, protestant a tota hora? ¿Queixant-se pels horaris i pel menjar? I a la reunió de veïns? També criden? També arrenquen llaços? ¿Són potser molt amables excepte a la feina?​... ¿Algú els hi ha ordenat i ells, fotuts per l’encàrrec, hi han accedit per disciplina? Aquell dia, el dia del debat que ha portat la Carme Forcadell a la presó, alguns d’ells mormolaven: “Dale, dale, que está floja”. Volien dir que la pensaven desmuntar. Potser fer plorar. Què expliquen quan arriben a casa?​..​. ¿També riuen cínicament quan els pregunten com ha anat el dia?

Empar Moliner

pd 1649 La gran farsa

(arafamesdunany)

Des de fa temps s’està intentant instal·lar una gran farsa sobre el que passa a Catalunya. En democràcia, desitjar la independència de Catalunya és un objectiu legítim. Desitjar la unitat d’Espanya és un objectiu també legítim. Però, a partir d’aquí, tot allò que es faci a favor de l’objectiu legítim de caminar cap a la independència és considerat pecat i delicte i s’hi apliquen les acusacions de malversació, de desobediència o de rebel·lió que es fan servir contra els delinqüents, per democràtic i pacífic que sigui el que s’hagi fet ... En canvi, tot allò que es faci per mantenir la unitat d’Espanya es considera plausible, encara que tingui costos injustificables, coarti les llibertats dels ciutadans o se salti la llei. En una banda, facis el que facis és pecat. En l’altra, facis el que facis és virtut. Un independentista actiu és un delinqüent. Un unionista actiu és un heroi. I la gran farsa és que no tan sols actuen en funció d’aquesta diferència, sinó que hi posen tota la litúrgia policial i judicial perquè nosaltres mateixos ens ho acabem creient.

Vicenç Villatoro

pd 1648 Llaços grocs al Parlament i discussions de carrer

(arafamesdunany)

Veure polítics electes discutint per símbols com si fossin qualsevol de nosaltres al carrer, com si no portessin la càrrega de representació popular obtinguda a les urnes, fa angúnia, perquè si la política és pedagogia, l’espectacle d’avui al Parlament ha sigut poc pedagògic... I a més a més, en aquests casos, el més intolerant té les de guanyar: el llaç groc era al banc del Govern, no en cap banc de Ciutadans, i el Govern no podrà tenir els consellers que el president ha nomenat perquè l’Estat continua estirant l’abús penitenciari de poder. Però Carrizosa ho va tenir fàcil per teatralitzar l’actitud que va convidar a imitar: treure llaços grocs de la vista de tothom, i fer-ho de manera brusca i agreujada, com és norma de comportament del seu partit. Com si els llaços grocs no fossin senyals de solidaritat amb homes i dones de pau injustament empresonats.

Antoni Bassas

pd 1647 La bifurcació després de la boira

(arafamesdunany)

Si l’independentisme manté la calma, el suport intern pujarà i es consolidarà un corrent de simpatia popular a Europa. Aquests dos factors faran que el dilema entre 'statu quo' i democràcia acabi resultant irresistible, i l’Estat cedirà. Haurà de proposar alguna cosa que els catalans puguin votar, i els independentistes hauran d’acceptar el resultat de la votació, que s’assemblarà més a la independència com més trigui a realitzar-se. El camí alternatiu és el de mantenir l’autonomisme... No és un camí practicable per la senzilla raó que ningú hi creu. Els uns no hi han cregut mai: el PSOE ho va demostrar amb la Loapa, el PP amb la seva oposició al títol 8è de la Constitució, Cs amb la seva actitud quotidiana. Els altres –la major part del catalanisme– hi han deixat de creure. Aquest camí se seguiria si fossin els constitucionalistes els que guanyessin les successives eleccions, i no consistiria a mantenir l’autonomisme sinó a liquidar-lo progressivament.

Miquel Puig

pd 1646 Presos polítics (i 2)

(arafamesdunanyimig)

"Vaig passar de presidenciable a presidiari. Un cop fort, però les meves conviccions són més fortes."  Jodi Turull

"Gràcies pels suports de tothom. Em defensaré, no som delinqüents. Un gran agraïment als que hi sou sempre".  Dolors Bassa

" La nostra demanda és legítima i pacífica. Com sempre: civisme i democràcia." Raül Romeva

" Estem forts malgrat el patiment. Us veiem i ens emocionem. La vostra mobilització cívica i incansable és la nostra esperança."  Josep Rull

" Consciència tranquil·la i cap molt alt. Si ploreu, abraceu-vos, estimeu-vos, aixequeu-vos i continueu més units i més forts. Ens en sortirem."  Carme Forcadell

pd 1645 Presos polítics 1

(arafamesdunanyimig)

"No hi ha presó que pugui privar-nos de ser com som, de pensar com pensem i d'estimar la gent que estimem." Jordi Sànchez

"La causa contra Catalunya és avui més que mai una causa contra la democràcia. Visca la llibertat." Jordi Cuixart

"Seguiu, no defalliu mai, lluiteu amb optimisme contagiós. Només la voluntat de tots vosaltres farà que un dia pugui sortir de la presó." Oriol Junqueras

"Mesos de grisor tenyits tan sols pel groc de la vostra solidaritat. Les vostres mostres de suport ens recorden que no estem sols. Gràcies!"  Joaquim Forn