pac 206 Les mares que no acompanyaran els menors no acompanyats

 

Llegeixo que s’han detingut “30 pares estrangers per fer passar els seus fills com a menors no acompanyats”. Els deixaven d’acompanyar "deliberadament" perquè entressin en el sistema de protecció sota la tutela de la Generalitat. La policia els anomenava “els Erasmus", potser perquè alguna diferència presentaven amb els que arriben sols i en condicions precàries. La família els abandonava a prop de comissaries, els explicava com actuar i esperava que es beneficiarien del sistema fins a la majoria d'edat, en què demanarien el reagrupament. Hi ha famílies que se’n tornaven al país d’origen. D’altres es quedaven aquí i es veu que hi parlaven per telèfon.​

Tendim a imaginar que els vinguts d'altres països no tenen sentiments elaborats com els nostres. Ells “no estimen” els fills com nosaltres, nosaltres això no ho faríem, ens diem. Però les mares ho són a tot arreu. Mares de fills potser estúpids, creguts i sense escrúpols, o tristois, taciturns i amorosos (suposo que les nenes no les han entregat, només els nens). Aquest fet, deixar anar els fills perquè tu no els pots donar el que caldria, ha passat i passarà sempre, volent i sense voler. Sempre hi haurà una mare que donarà el fill, a contracor o ja amb el cor fet miques...

Empar Moliner​ 24/10/2025

pac 205 Viure enfadats

Com recordava sovint Vázquez Montalbán, l’actitud de sospita davant el poder és fonamental i, sovint, tot allò que sembla, és​... Però no perdem el fil. Aquest país s'ha forjat en l'escepticisme militant... I amb tot, passar-se la vida sospitant de tot i de tothom és dur, és molt cansat. De fet, no és vida, perquè ja m’explicaran on és la gràcia de viure sense il·lusió ni confiança. Però és així com estem vivint, i el resultat és fatal... 

Per sistema, ser incrèdul no et fa més savi, ni ser susceptible et fa més sensible, ni treure conclusions precipitades et fa pensar més ràpid, ni inventar-se teories alternatives et fa més intel·ligent.

Ens falta la pausa per pensar abans de parlar, per escoltar abans d’interrompre i per llegir abans d’opinar, per apreciar la bellesa gratuïta de tantes coses que funcionen abans de tirar el barret al foc, per riure sol o amb els altres, amb sentit de l’humor, abans d'agafar-se la vida com un drama. Les xarxes han acabat per modelar l'home irat i descregut. En el fons, aïllat en la seva desgràcia.

Antoni Bassas​ ​ 24/10/2025

 

pac 204 Sis preguntes encara sense resposta sobre l'alto el foc a Gaza

 

L'acord no té un horitzó polític compartit ni garanties per sostenir-lo

​La situació actual “no és una solució política, sinó una pausa imposada pel desgast i la pressió internacional.”​...

Les sis preguntes:

La pau arribarà a Gaza?

L'intercanvi s'encallarà amb els cadàvers?

Israel retirarà les seves tropes de Gaza?

Entrarà prou ajuda humanitària a Gaza?

Hamàs es desarmarà?

Qui governarà Gaza?

Cristina Mas​ 19/10/2025

pac 203 Atenció!

 

¿Conservem res d’espiritual, de transcendent, els humans del segle XXI? ¿Hi ha cap possibilitat de bellesa silenciosa i no instrumental en les nostres vides?​...

A l’assaig Sobre Déu. Pensar amb Simone Weil (Edicions 62, en traducció de Guillem Gómez Sesé), Byung-Chu Han diu que som bestiar obès de consum i proposa un dejuni de la mirada, un retorn a l'atenció contemplativa pròpia de la religió...

Potser sí que l'atenció, que avui es perd en el consum d’estímuls, “és espiritualitat”, però com diu el mateix pensador, conté també una dimensió social: “Tant l’empatia com el respecte es fonamenten a ser atents envers l'altre. La societat s’embruteix quan l'atenció cap als altres es malmet. Condueix a un increment de violència”...  Vivim en “una època sense eros”, sense atenció profunda, sense sacralitat. “Sense atenció, sense espera ni paciència, no és possible cap pensament”...

El tàndem Han-Weil fa una esmena a la totalitat al culte al jo, que ens ha fet a tots empresaris de nosaltres mateixos i sacerdots de nosaltres mateixos. Hem deixat de posar atenció en el món, en la natura, en els altres, en el misteri...

Pot sonar cursi, però es tractaria d’anar cap a una comunitat de l'amor i l'amistat, del perdó i la compassió. “Davant de la creixent destrucció de la bellesa del món, i de la nova expansió del nacionalisme i l'odi a l'estranger, l'universalisme absolut de Simone Weil és avui més necessari —més imperatiu, fins i tot— que mai”, escriu Han...

“Les persones són anestesiades amb consum i plaer. L'obligació de ser feliç dicta la vida”. L'acceleració digital i emocional fa la resta. Han sentencia: “Els tres monstres de la civilització actual són el capital, la digitalització i la intel·ligència artificial. Rebaixen l'ésser humà, l'esperit, a esclau del quàntum i de l'eficiència. De nou ens convertim en esclaus de la nostra pròpia creació”.

Ignasi Aragay, 18.10.2025

pac 202 El teu patrimoni és l'amor ...

 

Philip Roth narra a 'Patrimoni' la malaltia i el dolor del seu pare amb una cruesa sense concessions, però també amb una vitalitat que gairebé aconsegueix fer la mort inconcebible

Veure els pares com envelleixen, com a poc a poc es van esfondrant i fent vulnerables, com són esclafats pel pes d’una roca cada cop més enorme de xacres i dolences, deu ser una de les experiències més bèsties que pot viure un individu durant la segona meitat de la seva vida: perquè et confirma la fragilitat de tot, perquè veus patir i sentir-se indefensos aquells que tant t’han protegit, perquè a tu mateix t’acosta cap a una vulnerabilitat i una desaparició cada cop més pròximes. Això és així, és clar, només en les famílies en què els pares han complert amb el seu deure com a pares i en què els fills exerceixen de fills.​..

Patrimoni és l'obra mestra d'un escriptor colossal que, aquí, posa tot el seu talent al servei, no tant de l’ambició literària, sinó de la voluntat d’explicar a tothom que el seu pare era un bon home i que ell –l’escriptor lliure i escandalós, l'home polèmic i insaciable– s'ha esforçat sempre per ser un bon fill.

Pere Antoni Pons​ 26/09/2025

pac 201 El malson de Rousseau s'ha fet realitat

 

El malson de Rousseau s'ha fet realitat: adéu a la bondat i la justícia. El filòsof que va escriure una obra política encaminada a eliminar les desigualtats entre persones i a fer possible una llibertat individual respectuosa amb els altres entraria en una depressió absoluta en el món trumpista actual. En poques dècades hem passat del "fem l'amor i no la guerra" a exhibir orgullosament l’odi a la diferència.​..

"Només la meva innocència em sosté en les desgràcies", escriu Rousseau. "M'estimo més fugir-ne [dels homes], que odiar-los" perquè "l’espectacle de la injustícia i la maldat encara em fa bullir la sang de còlera"...

El món s'ha fet inhòspit, lleig, incert. La por s'ha ensenyorit de les nostres vides. Ha tornat la llei del més fort, de l'amoral més barroer. La utopia rousseauniana, si mai va ser plausible, avui s’ofega sota un pesant gruix de brutícia ideològica antipolítica que penetra i arrela en els cors torturats de revenja agra. Davant de vides maltractades, respostes irades. Un cop més, guanya Hobbes: un estat fort i autoritari. Com el de Putin, com el de Xi i com el que vol Trump. Als que no pensen com tu, ni aigua. Pensar torna a ser perillós...

Ignasi Aragay​​ 24/09/2025

pac 200 Hi ha companys...

Hi ha companys de feina que només entrar per la porta transmeten la confiança que passi el que passi ells no fallaran per entomar el que vingui. Són gent endreçada, amb les prioritats clares, una actitud positiva i un sentit de la responsabilitat que es manifesta a cada encàrrec, sense voler donar lliçons a ningú. I així, a base de discreció i de feina ben feta, es guanyen l’estima general​...

és un bon moment per recordar que en moltes posicions laborals més important que l'aptitud és l'actitud. Que hi ha certes normes bàsiques per anar per la vida que, més enllà del caràcter personal, tenen a veure amb com t’han educat a casa i no pas amb el títol que tinguis...

Antoni Bassas​​  25/07/2025