Llegeixo que s’han detingut “30 pares estrangers per fer passar els seus fills com a menors no acompanyats”.
Els deixaven d’acompanyar "deliberadament" perquè entressin en el
sistema de protecció sota la tutela de la Generalitat. La policia els anomenava “els Erasmus", potser perquè alguna diferència
presentaven amb els que arriben sols i en condicions precàries. La família els
abandonava a prop de comissaries, els explicava com actuar i esperava
que es beneficiarien del sistema fins a la majoria d'edat, en què
demanarien el reagrupament. Hi ha famílies que se’n tornaven al país
d’origen. D’altres es quedaven aquí i es veu que hi parlaven per
telèfon.
Tendim a imaginar que els vinguts d'altres països no tenen sentiments
elaborats com els nostres. Ells “no estimen” els fills com nosaltres,
nosaltres això no ho faríem, ens diem. Però les mares ho són a tot arreu. Mares de fills potser estúpids, creguts i
sense escrúpols, o tristois, taciturns i amorosos (suposo que les nenes
no les han entregat, només els nens). Aquest fet, deixar anar els fills
perquè tu no els pots donar el que caldria, ha passat i passarà sempre,
volent i sense voler. Sempre hi haurà una mare que donarà el fill, a
contracor o ja amb el cor fet miques...
Empar Moliner 24/10/2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada