Caminar activa els nostres sentits... Som en una època en què només es valora la nostra producció, els beneficis del que generem... Badar davant d'un ordinador està més ben vist que caminar a l'aire lliure... L’estona que dediquem a caminar, especialment si es fa en dies laborables, és entesa com una activitat de privilegi que indica poca necessitat de treballar. Un luxe. Caminar no reporta beneficis econòmics per a qui ho fa... preveure la possibilitat de caminar cada dia pot generar un sentiment de culpa inicial... Però caminant és quan apareix la millor versió de tu mateix...
Nietzsche deia: “Ens hem d’asseure el mínim possible i no creure en cap pensament que no hagi sorgit a l'aire lliure i estant en moviment, en cap pensament en la gènesi del qual no hi hagin intervingut, també, els músculs. Tots els prejudicis provenen dels intestins. La vida sedentària constitueix un autèntic pecat contra l’esperit”.
Caminar sol i a bon ritme, notant la respiració, transmet sensació de llibertat. Perquè activa el pensament. En l'era de les pantalles els éssers humans ens hem tornat més sedentaris. Ens desplacem a través de la vista clavada a un vidre il·luminat. I, per tant, pensem menys. Hem acceptat badar hores i hores davant de l'ordinador, divagant entre la deixalla virtual. Però no hi ha res més productiu que caminar. Estimula els sentits i la creativitat. Et fa prendre consciència de l'ara i l'aquí. Potencia la imaginació. Caminar és pensar. I vivim en una cultura que ens obliga a executar i cada vegada ens permet pensar menys. Camineu pel simple desig de caminar...
