dimecres, 11 de juny del 2014

pd 116

.... AVUI DIUMENGE? núm. 57, 24 de maig de 1987
POETA, SACERDOT, REVOLUCIONARI. ERNESTO CARDENAL
Josep Ramon Lluch

"L'únic que molesta al papa de la revolució sandinista és que hi hagi un enteniment tan gran entre la revolució i els cristians. Ell voldria una revolució atea i no un cristianisme revolucionari"
"Estem consternats per la tergiversació  de la revolució nicaragüenca que fan molts mitjans de comunicació i l'agressió constant a què ens té sotmesos l'imperialisme ianqui i els seus 
països satèl·lits"
"...sóc abans que res un poeta, perquè la poesia em va dur a buscar Déu i també ha estat el que m'ha fet rebel i revolucionari..."

dimarts, 10 de juny del 2014

pd 115

EL MÓN / 231 - 26/IX/1986
HANS KÜNG - Entrevista
Joan Barril

...Küng no és pas un "progre" de la religió... Ha triat el camí del funàmbul entre la raó i el misteri i s'ha convertit en un abanderat del pluralisme ideològic de l'Església com en el seu temps van fer Sant Francesc, Duns Escoto o Sant Tomàs...
...El poder sempre ha tingut més por d'aquells que fan preguntes que no pas dels que tenen les respostes...
...
"Hi ha misteris que són veritables i misteris que són simplement aparents. Els misteris aparents són els misteris dels teòlegs, mentre que els misteris veritables són els de Déu..la meva teologia es basa en una confiança raonable en Déu...
...
...Hi ha milions d'homes i dones que no se senten compresos pel magisteri en qüestions familiars, sexuals, etc. Tota aquesta gent se sent marginada a contracor de l'Església...És un fet que hi ha molta gent que  avui vol ser cristiana sense aquesta Església institucional perquè tenen la impressió que aquesta Església ja no segueix Jesús sinó que l'únic que està fent és preservar el seu propi poder...
...
...qualsevol mena d'autoritat , ja sigui en una família, en una universitat, en una parròquia..., que no escolti la gent que té a sota no és una bona autoritat...En definitiva (no hauria de ser), una autoritat que pretengui únicament dominar sinó que es disposi a servir.
...
...la veritat és sempre més gran que tots nosaltres. Els teòlegs que saben massa de Déu són perillosos, perquè creuen tenir el monopoli de la veritat. La teologia hauria de ser un servei...

dilluns, 9 de juny del 2014

pd 114

AVUI, 20 de maig de 1991
LA PASQUA DE LES ROSES
Emili Teixidor

Segles enrera la Pasqua granada o Pentecosta s'anomenava en alguns llocs, sobretot de França i d'Itàlia, la Pasqua de les roses i també Pasqua  rosa o rosada, perquè en moltes esglésies d'aquells indrets durant la missa de la festa feien ploure una pluja de roses i de flors per recordar d'aquesta manera la vinguda de l'Esperit Sant sobre els apòstols...
....
..."La nit de Pasqua és l'únic moment de l'any en què crec en Déu, però és per l'esplendor dels càntics, la lluminària dels ciris, el fervor dels fidels...Hi crec de veritat. Fugitivament, em sento en comunió...Sento una necessitat estètica, i també afectiva, del Crist ortodox. Puc no creure en Déu, però estimo aquesta Església (ortodoxa)" Gabriel Matzneff

diumenge, 8 de juny del 2014

pd 113

(Revista) EL CIERVO num: 321-322, desembre de 1977
HANS KÜNG: "HAY QUE ESTAR A FAVOR DE LA LIBERTAD Y DE LA JUSTICIA PORQUE SE CREE EN DIOS."
R. Garcia Mateo

Avui en dia no sentim gairebé res sobre Déu en els medis universitaris...això és culpa en primer lloc de la mateixa teologia i de l'Església si tenim en compte tot el que va prohibir i manar durant cinc-cents anys. Es recorria a Déu per combatre la ciència... Es recorria a Déu per combatre la democràcia...
...
¿Pot un científic creure en Déu?...la majoria afirmen que la raó no pot passar de lo visible a lo invisible, de l'humà a lo diví...
...
Ni l'ateu ni el creient poden justificar la seva postura amb seguretat absoluta...
...
...la religió ha jugat i pot continuar jugant en qualsevol moment el paper de mera il·lusió o d'opi. Però això no vol dir que la religió sigui en sí mateixa il·lusió que aliena o estupefaent davant els problemes humans; doncs altres moltes vegades ha estat tot el contrari: força d'alliberament, de reforma, de progrés. Depèn de si se la pren seriosament o s'abusa d'ella.
...
"No s'ha d'estar en contra de Déu perquè s'està a favor de la ciència, de la democràcia o del socialisme. Tot el contrari, cal estar a favor de la llibertat, de la igualtat, de la justícia, de la ciència, de tot el que és humà, precisament perquè es creu en Déu!"

dissabte, 7 de juny del 2014

pd 112

EL PAIS, juliol de 1994
SENTIMIENTOS RELIGIOSOS
Antonio Gala

"...Heu de sospesar les coses per vosaltres mateixos, i assentir, si així ho diu la vostra consciència, quan sigui beneficiós i porti conseqüències favorables per a vosaltres i pels altres..." Buda
...
Totes les religions són igualment respectables en quant assosseguin l'ànim de l'home, l'impulsin a la generositat amb els seus semblants, i impedeixin que uns abusin o s'imposin als altres. Per tant, cap no es podrà arrogar la administració en exclusiva de la veritat sense derivar cap al'integrisme i la fanatització ...
...
La interioritat de l'ésser humà és el que porta a la oració i a la contemplació, necessàriament intransferibles que no requereixen ni llocs, ni oficis, ni rúbriques, ni dirigents especials. Si Déu existeix, es relacionarà amb l'home sense intermediaris....

divendres, 6 de juny del 2014

pd 111

VIDA NUEVA, 30 d'octubre de 1993
EL BUENO Y EL MALO
Carlos G. Vallés, S.J.

(En una escena del Mahabhàrata Krishna busca un sant i no el troba, un pecador i tampoc no el troba, i conclou que tothom té llums i ombres.)

...Coneixem la barreja. Evitem classificacions fixes i judicis tancats...Ens ensenya humilitat i tolerància. No jutjar els altres i no desesperar de nosaltres mateixos. Evitar etiquetes. Suavitzar extrems. Saber viure amb la mescla permanent que portem dintre, millorant sempre tot el que podem, i sense desanimar-nos mai amb els errors repetits. Tot el que ens ajuda a acceptar-nos ens ajuda a ser millors.

dijous, 5 de juny del 2014

pd 110

AVUI, diumenge, 31 de maig de 1987
BOFF TEM QUE ROMA AIGUALEIXI LA TEOLOGIA DE L'ALLIBERAMENT
Joan Llopis

...ha estat mèrit de la teologia de l'alliberament posar al centre de la reflexió teològica una realitat - la misèria estructural dels pobres i oprimits - que desvetlla un gran interès a tot arreu, perquè no es tracta de cap elucubració teòrica, sinó d'un fet punyent, dolorós i que exigeix solucions pràctiques a curt termini...

...molts estaments de la societat burgesa i capitalista consideren que la nostra manera d'entendre i practicar l'evangeli constitueix un potencial de revolució temible...

...L'Església s'ha d'alliberar de tantes coses! De la manera com discrimina en el seu propi interior els laics, les dones, els capellans secularitzats...

...convé molt una veritable teologia de l'alliberament del primer món, d'aquest món occidental i capitalista, que durant tant de temps ha segrestat l'evangeli...Una teologia europea alliberadora hauria de denunciar que el benestar social i el desenvolupament econòmic del primer món és pagat i sostingut amb la sang del Tercer Món. I un cop denunciat això caldria que tots els cristians d'Europa actuessin eficaçment perquè aquesta enorme injustícia fos reparada...