diumenge, 7 de setembre del 2014

pd 177

EL PAÍS, diumenge 7 de febrer de 1993
LA SANGRE, EL CRÁNEO, LA LENGUA
José Luis Barbería

Arzalluz rescata la idea de la singularitat racial basca davant l'estupor de la societat d'Euskadi.
...
Mai en la història del País Basc s'havia parlat tant del Rh, i és segur que, en tot cas, aquest és el primer cop que la qüestió és abordada obertament des del sarcasme, però també des del desconcert i la recança que aquests plantejaments causen en la majoria de la societat basca....
....
A finals dels anys setanta, el primer govern basc va encarregar un estudi a l'expert en genètica Antonio Nuñez per determinar les preteses particularitats de la població d'Euskadi. La conclusió d'aquell estudi, segons el seu autor, fou que "els bascos no presenten cap diferència genètica amb la resta dels espanyols".
Publicat per a Cap comentari:

pd 176

EL PERIÓDICO, diumenge, 30 d'agost de 1992
LA NOSTÀLGIA NAZI ENVAEIX ROSTOCK
Gonzalo Cáceres

La violència xenòfoba amaga el temor davant l'atur i l'esfondrament del somni pròsper de la unitat alemanya.

Bandes de joves neonazis assaltaren i incendiaren la setmana passada un alberg per a estrangers a Rostock. Al principi, els esvalotadors van comptar amb el suport dels veïns, entre els que havia anat creixent certa animadversió contra els gitanos romanesos. Darrera aquesta onada de xenofòbia s'amaga una altra realitat: el land de Rostock té la taxa d'atur més alta de l'antiga Alemanya comunista. 

Publicat per a Cap comentari:

divendres, 5 de setembre del 2014

pd 175


EL MÓN / 164 - 14/VI/1985
QUÈ FER DAVANT LA CRISI (i 4)
André Gorz

...
La idea que actualment progressa a la dreta és que tot ciutadà ha de tenir garantit un subsidi de base mínim suficient per sobreviure ... Aquest subsidi no estarà vinculat a cap condició formal i cadascú hi tindrà dret durant tota la vida... 
...Serà, doncs, una subvenció oculta a les empreses ... i tindrà la funció de fer definitiva i quasi institucional l'existència d'una massa molt important de parats i semiparats, exclosos de la societat dominant i vivint al marge d'aquesta.
...
una nova divisió de la societat: d'una banda un sector capitalista econòmicament molt perfeccionat amb la seva elit de treballadors sindicats, molt qualificats, estables i ben pagats; d'una altra, massa de subproletaris marginats, en la qual podem esperar trobar una majoria de dones...
...
aquesta degeneració del moviment obrer en força corporativista és el perill que hem de combatre prioritàriament. L'escissió, la dualització de la societat i de l'economia s'han d'impedir...el subsidi de base mai no ha de consolidar l'exclusió social. Al contrari: el dret a un ingrés social ha d'anar relacionat amb el dret al treball econòmicament i socialment útil. Això implica dues coses: 1.-  Si tothom no pot treballar, és necessari que tothom pugui treballar cada cop menys. 2.- La pèrdua del poder de compra que resultarà d'una reducció del nombre d'hores treballades ha d'estar compensat per un subsidi social.
...
Publicat per a Cap comentari:

dijous, 4 de setembre del 2014

pd 174


EL MÓN / 164 - 14/VI/1985
QUÈ FER DAVANT LA CRISI (3)
André Gorz

El moviment obrer es condemnaria al fracàs si intentés resistir-se a l'automatització.
....
"És capaç el capitalisme de dominar la dinàmica del procés que ell mateix ha desencadenat? El procés d'eliminació del treball humà no provocarà problemes que el capitalisme és incapaç de resoldre segons la seva pròpia lògica? ... Ja que l'automatització disminueix massivament la quantitat de treball necessari, al mateix temps que augmenta la quantitat de riquesa, la llei del valor deixa de ser aplicable." (K. Marx)
...
Si la gent guanya menys perquè els robots saben fer cada cop més coses, qui comprarà, a qui podran vendre totes aquestes riqueses produïdes per autòmates?
....
És absolutament necessari impedir que el poder de compra baixi quan la quantitat de treball disminueixi. És necessari que el poder de compra sigui independent de la quantitat de treball utilitzat. És necessari que la llei del valor que és la base del capitalisme sigui posada fora de circuit.

Publicat per a Cap comentari:

dimecres, 3 de setembre del 2014

pd 173

EL MÓN / 164 - 14/VI/1985
QUÈ FER DAVANT LA CRISI (2)
André Gorz

...Actualment vivim la major revolució tecnològica des de fa dos segles...La revolució microelectrònica eliminarà el gruix del treball assalariat en sectors sencers i transformarà en caduques les lleis del funcionament del capitalisme.
....
Una revolució tècnica, majors innovacions tecnològiques va ser indispensable per sortir de la crisi de rendibilitat del capital, de la crisi de productivitat del treball. La revolució microelectrònica és la resposta a la crisi actual. No té sentit impedir aquesta revolució ja que és impossible continuar en el camí anterior ... Estem compromesos en un procés d'eliminació massiva del treball manual i també de l'intel·lectual. L'automatització i la informatització en la indústria i en les activitats terciàries només estan començant .... 
Publicat per a Cap comentari:

dimarts, 2 de setembre del 2014

pd 172

EL MÓN / 164 - 14/VI/1985
QUÈ FER DAVANT LA CRISI (1)
André Gorz

Nota: degut a la llargada i importància d'aquest article i del seu autor, el dividiré en tres o quatre apartats.

Quan la crisi impedeix tenir una visió de futur a llarg termini, l'esquerra corre el risc de perdre la senyera de la utopia constructiva i provoca que la dreta aixequi la de la utopia conservadora.

La crisi actual trastoca la majoria de valors, certeses i institucions sobre les quals s'han edificat les societats industrials des de fa 500 anys. Commou la naturalesa del treball, la naturalesa de les relacions socials, el lloc del treball professional en la vida de cadascú, els fonaments de l'economia, la funció del capital i la dels sindicats.
...
L'absència d'una visió a llarg termini té sempre conseqüències més nefastes per a l'esquerra que per a la dreta, ja que permet que la por pugui més que l'esperança. Les esquerres ... no poden viure si no és que són portadores de futur.
Publicat per a Cap comentari:

dilluns, 1 de setembre del 2014

pd 171

EL PAÍS, diumenge 19 de març de 1995
CUESTIÓN DE DÍAS
Enric González. París
José Comas. Bonn

França i Alemanya reobren a Europa el debat sobre la reducció de la jornada laboral.

... Els patrons creuen que reduir la jornada només incrementarà els costos i no crearà llocs de treball, i els sindicats mantenen el contrari i, a més, es resisteixen a que comporti la reducció de sou...
...
...Els alemanys han aconseguit ser els que menys hores treballen del món i, al mateix temps, els que més cobren.
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)