pd 304

AVUI, 12 de  setembre de 1990

EL GRAN OBLIDAT

Jordi Galí i Herrera

El gran oblidat en el món de l'educació és, avui, l'ensenyament primari...

"Abans dels dotze anys els jocs són fets" El que s'havia d'haver fet i no s'ha fet abans dels 12 anys és molt difícilment recuperable...

... 

...hi ha un desplaçament de l'interès social cap a edats superiors... la conseqüència d'aquest augment d'interès cap als 12-18 o més enllà és la pèrdua relativa d'importància de l'etapa 6-12...

... 

I per acabar-ho d'adobar hi ha els inevitables marxants de modes. Hom pot prometre tranquil·lament informàtica pre-natal i anglo-lactància: segur que trobarà clients. Moltes grotesques ximpleries com la que ha enunciat fan estralls...

...

Llegir, escriure i comptar en la llengua pròpia, forma el que el vell Montaigne en deia "testes ben fetes", i que preferia, ja aleshores, a "testes ben plenes".

I això, o es fa entre els 6 i 12 anys o difícilment es farà.

pd 302

EL PUNT / Divendres, 12 de maig de 1995

L'AVALUACIÓ DEL SISTEMA EDUCATIU NO QUEDA PROU CLARA

Marc Vidal i Pou

(parlant de la LOGSE)

... la pressa amb què es pretén aprovar aquesta llei, sense que ningú més que els seus aliats polítics hi hagin pogut tenir art ni part, la introducció d'elements involutius de la democràcia pel que fa al govern i control dels centres i la visió més punitiva i classificadora que no pas constructiva pel que fa a l'avaluació no fan d'aquest projecte un instrument que pugui donar realment més eficàcia a la tasca educativa...

...

Té alguna utilitat social avaluar per classificar les escoles segons els seus resultats, o el que és més greu, té alguna utilitat per a l'escola? Pot ser operativa una avaluació quan no es delimiten els terminis temporals de cap procés? És possible preveure alguna conseqüència positiva en la qualitat de l'ensenyament quan no hi ha cap compromís explícit de l'administració d'introduir les millores que es derivin dels resultats d'aquesta valoració? En aquestes condicions, és ètic exigir als professionals de l'ensenyament que participin en un procés d'avaluació per rebre només els pals?

pd 301

EL PUNT / Divendres, 12 de maig de 1995

DIFERÈNCIES

Eugènia Carbó

... a un 60% de la població escolar els "preocupa" l'augment dels immigrants a casa nostra. Aquests nens argumentaven les seves respostes dient: "ens treuen la feina", "ens porten problemes", "en sobren i ens destorben"...

Convindria que l'opinió publicada ens recordés més sovint que, si tothom compartís la follia de treballar i viure al seu país, Espanya tindria molt més atur i menys riquesa cultural...

Segons els resultats de la mateixa enquesta, d'entre els àrabs, negres, gitanos i sud-americans, el premi a la marginació se l'emporten els gitanos. Potser perquè són més de casa nostra... 

...

Ens falla la memòria a l'hora de recordar que cada ésser humà, com a persona, mereix idèntica consideració que qualsevol altre.

paper diari número 300

AVUI, 1 d'agost de 1990

FUGIR DEL GUIX

Jaume Sarramona

Fugir del guix indica el desig de deixar l'activitat pedagògica a l'aula per altres tasques a realitzar fora del marc escolar...

...

Una primera font d'insatisfacció és l'actitud dels alumnes en certs nivells i ambients, on aconseguir captar llur interès per l'estudi i mantenir un cert ordre a les aules es converteix en una feina molt difícil. Aleshores ensenyar és una activitat molt estressant, amb poques gratificacions compensatòries...

...

... Mesures (de solució) que passen pel reconeixement social de la  professió docent en el seu conjunt i pel reconeixement particular dels qui l'exerceixen  amb més dignitat i eficàcia...

...

Cal demanar la dignificació salarial i la consideració social que la docència mereix, a fi i efecte que sigui una professió desitjable per subjectes ben disposats... i que s'eviti dins ja de l'exercici professional una selecció per via negativa, fugint-ne els més inquiets i preparats...

pd 299

PUNT DIARI / Dijous, 14 de març de 1985

LA PARTICIPACIÓ DELS MESTRES

Josep Trallero Fernández

...

Per una banda, una sèrie d'organitzacions sindicals, dintre de la seva migradesa de possibilitats, mantenen una certa dinàmica; i per l'altra els moviments de renovació pedagògica encara són capaços de captar l'interès d'una part dels mestres. Les escoles d'estiu, els seminaris, els reciclatges ens demostren que la síndrome de funcionari encara no ens ha arribat al moll de l'os. 

Cal que considerem, però, dues coses. Ni les organitzacions sindicals poden fer gaire res mentre la majoria dels treballadors de l'ensenyament no s'integrin i hi participin, ni el continuat reciclatge professional és la clau que solucionarà els nostres problemes. Si tan sols arribem aquí, mai no podrem dir que hem fet prou per aconseguir una escola pública catalana...

pd 298

PUNT DIARI / Dijous, 24 de gener de 1985

ELS ÒRGANS DE GESTIÓ

Àngel Guirado i Serrat

... No hi ha dubte que, segons com sigui la gestió de l'escola, aquesta pot portar el mestre al desencís. Està lluny l'etapa on la manca de participació del mestre en la gestió de l'escola venia donada principalment per la línia autoritària del sistema educatiu. Pares i mestres es veien impotents per construir un model d'escola progressista que eduqués per la llibertat i l'autonomia de l'alumne...

...

El mestre, component bàsic, cogestor de l'educació, s'ha trobat mancat de motivació per participar en activitats que no agraden massa, que exigeixen un horari extraescolar, i que fins poden ser contràries a les pròpies maneres de pensar i ser, desencadenant interferències, no necessàriament conscients, en la relació pedagògica mestres-alumne. Per altra banda, la intervenció dels pares pot ésser viscuda com una limitació dels poders que fins no fa gaire el mestre havia tingut. Fins i tot, ara, la línia que separa competències d'uns i altres no és clara a efectes pràctics, produint-se no poques picabaralles que han creat un recel mutu...

pd 297

PUNT DIARI - Dissabte, 18 de maig de 1985

"EN LA CALLE DE LA BOMBA..."

Maria Mercè Roca

Les paraules, les frases fetes i les cançons que fan servir els nens quan juguen m'han fascinat sempre. Quan els sento, m'adono que pertanyen a un món ric i molt distant...

...

Quan juguen, els nens, diuen coses que tenen significats gairebé màgics: "has trencat l'olla"... "júlit"... "ser casa"... "mistrifa"...

Constato el fet que, no sé per què, les nenes més petites continuen jugant a uns jocs que des de sempre han estat gairebé exclusivament de nenes. I m'adono que la majoria de jocs típicament femenins van sempre acompanyats de cançonetes.

Quan salten a corda, als patis dels col·legis, les nenes, encantadores, canten amb una convicció gairebé religiosa unes lletres dignes d'elogi que la majoria de vegades no comprenen...

...

Em pregunto per què les nenes juguen generalment a aquestes coses tan memorístiques i poc imaginatives. Però em pregunto, sobretot, per què la majoria del lèxic dels jocs no és en català...