pd 378

EL PUNT / Dimecres, 6 de març de 1996

MESTRES SENSE VEU

Joan Soler Amigó

... "La societat no ens mereixem els mestres i les mestres que tenim!" (Eulàlia Vintró)

... Abans érem pocs, però amb una gran caixa de ressonància social. Ara som molts més,... però sense ressonància de cap mena: qualsevol intent d'implicar la societat en un projecte educatiu és anar contra corrent. 

La situació és de total perplexitat. Educar en la solidaritat,la interculturalitat, la cooperació, la pau, apostar per la superació de les desigualtats per raó de gènere, de classe, d'ètnia, de creences o ideologies, de discapacitacions...Els projectes de l'escola sembla que no són els de la societat. El debat educatiu no és, certament, al cor de les preocupacions socials. Als mèdia només apareixen notícies disperses, anecdòtiques, allò que l'escola  no fa o no fa prou bé... I és que el moviment per la renovació pedagògica va sorgir d'un impuls fonamentalment d'esquerres. I les esquerres, avui...

pd 377

EL PUNT / Diumenge, 24 de març de 1996

NÚVOLS NEGRES SOBRE EL SEGLE XXI (i 2)

Víctor Mora

...

A Espanya, amb les recents eleccions, la gent s'ha pogut fer la il·lusió (malgrat que el discurs dels partits amb possibilitats de guanyar era sempre el mateix) que passarien coses diferents segons qui guanyés... Pura il·lusió, com deia! Perquè si bé és cert que hi haurà diferències de matís res no canviarà fonamentalment. Qui demà governi s'haurà d'enfrontar amb uns problemes per als quals no podrà inventar solucions, perquè ja les han inventat, a nivell planetari, els amos del món. Els nous governants hauran de seguir vantant la competitivitat, abaratir els costos d'acomiadament, reduir els dèficits caigui qui caigui, continuar una política monetària restrictiva, estimular el lliure comerç...

Hauran de privatitzar a dojo, i desmuntar el que quedi d'un estat del benestar que ja no té justificació per els que manen.

...

Si el "pensament únic" continua triomfant, si no hi ha una reacció a escala mundial, el planeta es podria transformar en una immensa bossa de misèria d'on sobresortirien ciutats emmurallades, protegides per serveis de seguretat armats...

pd 376

EL PUNT / Diumenge, 24 de març de 1996

NÚVOLS NEGRES SOBRE EL SEGLE XXI (1)

Víctor Mora

Tothom sap que avui només uns milers d'homes i dones manen sobre una extensíssima part del nostre món i decideixen - posant al davant els seus interessos - sobre els destins de milions i milions de persones. Aquests "amos del món" - Noam Chomsky dixit - tenen uns criteris polítics, socials i ideològics que una certa esquerra ja ha batejat com "el pensament únic" (es podria definir així: no hi ha salvació fora del neoliberalisme, entès com un capitalisme sense frens). Un "pensament" que promet ser l'autèntic totalitarisme del segle XXI, per la força dels que s'hi identifiquen i la seva oposició frontal als ideals de llibertat, igualtat i fraternitat.

... El "nou ordre internacional" i el model de societat que volen, els presenten a la resta de la humanitat com coses tan inevitables com els fenomens naturals i sense alternativa possible. Impliquen per a ells l'hegemonia total i una llibertat sense límits per fer els seus negocis, en els quals el que és legal i il·legal es confon cada dia més... 

Avui no hi ha ningú que pugui plantar cara als amos del món, ni plantejar a l'opinió pública un alternativa diferent...

pd 375

EL PUNT / 21 d'abril de 1996

LA BATALLA DE LA QUALITAT

Francesc Canet

... alumnes d'escoles públiques de primària s'inscriuen en centres privats de secundària concertats (sostinguts amb fons públics)... el debat sobre el "color" de l'escola - pública, privada - esdevindrà cada vegada més pedagògic i menys ideològic (polític).

Comença una batalla per la "percepció" que tenen els pares de la qualitat de l'ensenyament. L'escola pública l'afronta, crec amb superioritat en quant a recursos humans... però també amb el llast que signifiquen unes inèrcies històriques... que perjudiquen la seva imatge en alguns indrets... Una hipotètica consolidació de la tendència apuntada enguany faria que els centres públics perdessin línies i veiessin reduïdes les seves plantilles; l'administració segurament es mostraria contenta per l'estalvi: un lloc escolar de secundària "privat subvencionat" resulta molt més barat que un de públic...

pd 374

EL  PUNT / Divendres, 23 de juny de 1995

LLEGIR DE VIVA VEU

Josep Vicente

... la diferència entre la lectura silent i la lectura "en la veu", entre el només visualitzar les paraules i el "sentir-les" en la veu pròpia o oir-les d'una veu altra que la d'un mateix...

...

En una classe de llenguatge per a adults, s'intenta fer lectura oral com un exercici tant de verbalitzar com d'escoltar. Es constata que la gent, en general, llegim molt malament (potser no escoltem millor).

... L'hàbit oral de contar - rondalles, llegendes - és l'origen i la causa d'una tradició literària. La paraula com a so, precedint la paraula com a signe.

...

... En la presència callada de milers de llibres que habiten la casa, ... dos éssers humans, que el fet de ser mare i fill ennobleix, practiquen amb recíproca tendresa d'alt exercici de llegir de viva veu i d'escoltar.

... En la idea, el so, el signe, la paraula i el silenci hi ha una relació màgica, inefable, definitivament humana.

pd 373

"El que s'obté amb violència, només es pot mantenir amb violència"

Mahatma Gandhi

pd 372

EL PUNT / Dijous, 6 d'abril de 1995

LES ESCOLES DE POBLE

David Pujol i Fabrellas

... A pagès l'escola és, sovint, l'únic centre cultural de la població i, per això, el seu paper és decisiu: genera activitats i iniciatives sòcio-culturals, afavoreix l'arrelament al medi, ajuda a mantenir la personalitat del poble, actua com a element aglutinador d'interessos, etcètera. Normalment fa un servei molt més ampli que el d'educar alumnes...

... les escoles rurals s'haurien de conservar - malgrat que proporcionalment costin més de mantenir que les escoles grans -, per tal de reforçar els pobles. 

Però la realitat és que la sensibilitat per l'escola rural no existeix gaire...

...

... una escola petita que funciona com cal és un instrument educatiu i cultural poderosíssim, que fins i tot pot servir de model, en molts aspectes, a les escoles grans. Però una escola rural isolada, amb un edifici decadent, sense suport de cap mena i mancada dels elements mínims per funcionar correctament és una font més de desigualtats socials.