pd 557

PRESÈNCIA, 8 de febrer de 1998

"L'EDUCACIÓ ESTÀ AL SERVEI DE LES PERSONES, NO DE LES NECESSITATS DEL MERCAT"

Miquel Soler

Quan era més jove tenia una gran fe en les forces que podien aplicar-se des del sector educatiu a la transformació de les persones i de la societat. Ara ... continuo estant convençut que l'educació guarda un gran potencial de canvi, però ja no crec que sigui aquella eina tan poderosa que havia imaginat.

...

La comissió internacional de la Unesco insisteix que l'educació s'ha de fonamentar sobre quatre pilars bàsics: aprendre a conèixer i aprofitar les possibilitats que ofereix l'ensenyament; aprendre a fer, perquè els éssers humans som creadors i convé que des de petits adoptem una actitud positiva per vèncer les dificultats; aprendre a viure junts, és a dir, impulsar les actituds cíviques, la tolerància i la comprensió d'altres cultures; i aprendre a ser, a buscar la realització personal al si de la societat d'una forma responsable i autònoma.

pd 556

PRESÈNCIA, 8 de febrer de 1998

(LA REFORMA EDUCATIVA) "NECESSITA MILLORAR" EN RECURSOS

Carme Vinyoles

Hi ha desànim i certa decepció perquè la Generalitat no atorga els recursos necessaris per consolidar un ensenyament públic de prestigi que garanteixi la igualtat d'oportunitats.

...

Es reconeix doncs, per la porta de les declaracions de principis, una filosofia educativa mixta i integradora relacionada amb el benestar col·lectiu i amb la qualitat de vida individual dels ciutadans i amb la superació de discriminacions socials.

Però per la porta de la feina quotidiana, a través de la qual s'han de proporcionar els mitjans necessaris per dur a terme el projecte docent, la realitat és presenta més modesta... (la reforma) no progressa adequadament d'acord al que se n'esperava, ben al contrari, necessita millorar, i molt, pel que fa a dotacions i recursos...

...

Per Francesc Saló "no es detecta una voluntat política ferma per prestigiar l'ensenyament públic i convertir-lo en el model preferent. Hi ha molta gent decebuda, entre els docents i entre els pares, perquè havien cregut que la Generalitat apostava per un ensenyament de qualitat i ara es troben que la majoria dels plantejaments es queden a mig camí."...

pd 555

EL PERIÓDICO DE LA SETMANA del 27 d'octubre al 2 de novembre de 1997

EL PP CANVIA LA HISTÒRIA (i 2)

Joan Samit

Els professors rebutgen el projecte d'Esperanza Aguirre i acusen la ministra de "dirigisme" i de voler imposar una versió de la Història pròpia d'altres temps.

"Els programes d'història han d'ajudar els escolars a conèixer la seva pròpia realitat, la realitat que els envolta, però també han de veure-hi més enllà" El problema, segons Lídia Tua, és de selecció, perquè és impossible complir tots els objectius terminals que fixa el decret de mínims... El plantejament del Ministerio de Educación és, d'entrada, "un enfocament unitarista que destapa  una ideologia tradicional de la Història d'Espanya. La unitat d'Espanya no sempre s'ha fet voluntàriament. Hi ha hagut moltes imposicions"...

(Nota de l'amanuense: Encara ahir es va sentir el president del Gobierno espanyol dient que "España és el país mas antiguo de Europa"!?)

pd 554

EL PERIÓDICO DE LA SETMANA del 27 d'octubre al 2 de novembre de 1997

EL PP CANVIA LA HISTÒRIA (1)

Varis

La ministra d'Educació, Esperanza Aguirre, vol llançar una contrareforma educativa per intentar controlar la unitat de l'ensenyament de la Història a tot Espanya. (Ernest Alós)

...

Història d'una "fal·làcia". Ensenyament assegura que a Catalunya s'ensenyen als escolars els esdeveniments històrics d'Espanya i que és "ridícul" que el Govern doni a entendre que no. (Joan Samit/Olga Pereda)

...

Pluja de crítiques expertes. Tres historiadors-Joan B. Culla, Javier Tusell i Josep Maria Solé Sabaté-es mostren contraris al decret que ha presentat la ministra Aguirre, perquè, segons la seva opinió, no resol cap problema. (Xabier Arkotxa)

pd 553

REGIÓ 7,  2 de juny del 2001

CENT PER CENT

Francesc Galindo

... Sembla que, si es pogués reduir la població de la Terra a un poblet d'exactament 100 habitants mantenint en tots els termes les proporcions actuals, s'obtindria aquesta composició: 53 asiàtics, 21 europeus, 14 americans i 8 africans. Setanta no serien blancs, trenta serien cristians i onze homosexuals. Sis persones posseirien el 59% de la riquesa de tot el poble i tots sis serien nord-americans. Sorpresa!

De les cent persones, vuitanta viurien en condicions infrahumanes, setanta no sabrien llegir, cinquanta patirien de malnutrició, una persona estaria a punt de morir i un nadó estaria a punt de néixer. Només una tindria educació universitària...

Si tens menjar a la nevera, roba a l'armari, un sostre que t'aixoplugui i un lloc per dormir, ets més ric que el 75% de la població mundial. Si tens diners al banc, a la cartera i quatre duros en algun calaix, ja ets entre el 8% més ric del món.

En una societat en què sembla que tothom aspiri a tenir una segona residència, arriba a fer-se fastigosament normal que s'accepti sense gaires escarafalls que uns quants visquin molt i molt bé mentre una gernació la passa magra. Així són les coses! De vegades les matemàtiques són cruels. Però les matemàtiques no en tenen la culpa, i això és cert al cent per cent.

pd 552

EL PAÍS, diumenge 10 d'octubre de 1999

UN ENSENYAMENT MENYS PÚBLIC

Francesc Arroyo

...

L'esquerra denuncia que, a l'empara de la reforma, es fomenta la degradació dels centres públics, obligats a acollir l'alumnat conflictiu que no volen els centres privats, i sense mitjans per prestar-los l'atenció que aquests alumnes requereixen.

pd 551

EL PUNT / dilluns, 19 d'octubre de 1998

NOTÍCIES DELS INSTITUTS

Antoni Puigverd

... conec de primera mà l'esforç que els meus companys estan fent per mantenir els nivells de dignitat i qualitat que els centres públics havien assolit durant la dècada dels setanta i els vuitanta.

...

Els professors han deixat de ser docents preuniversitaris que posaven l'èmfasi del seu treball en la competència intel·lectual i han hagut de reconvertir-se en mestres ( en el sentit més noble que té aquesta paraula: educadors). Si ja aquesta reconversió professional és difícil i exigent, més ho és amb uns alumnes que porten a les aules, amb tota la seva cruesa, no solament la típica fragilitat de l'edat adolescent, sinó un complex catàleg de problemes socials, conseqüència de l'atur, la immigració, la desestructuració familiar, la falta de perspectives, la dissolució dels valors de convivència, els models televisius de violència i sexualitat i, en general, de totes les compulsions que genera, en els joves, l'exigència publicitària de satisfaccions constants: menjar, vestit, música, alcohol, etcètera... en aquest context, la feina dels professors és heroica i mereixeria, no ja un suport econòmic i institucional molt més alt sinó, també, un suport més intens, respectuós i constant per part dels mitjans de comunicació. El futur depèn, quasi exclusivament, de l'èxit del seu treball. No els hauríem de deixar tan sols...