dijous, 19 de novembre del 2015

pd 575

EL PUNT / Dijous, 31 d'octubre de 1996
LA SOCIETAT I LA VIOLÈNCIA A LES ESCOLES
(Punt de vista)

... és un fet que l'increment de la violència a les escoles no es dóna, amb més o menys grau, només a la Gran Bretanya. I allà, igual que en els altres indrets, seria poc ajustat atribuir la causa només als diferents sistemes educatius en general i als educadors i professionals de l'ensenyament en particular. Seria injust perquè no es pot oblidar que l'escola és una part, important, però només una part de la societat.
Massa vegades es parteix d'un plantejament ideal en atorgar a l'educació, a l'ensenyament, l'exclusiva de la transformació de l'individu i per extensió de la societat. S'oblida, però, que a banda de l'organització educativa, l'escola i la societat són dues realitats que es retroalimenten. I moltes vegades en desigualtat de condicions. I la violència, precisament, no es genera per principi a l'interior de l'escola.

dimecres, 18 de novembre del 2015

pd 574

T.E. (TRABAJADORES DE LA ENSEÑANZA)... 1996?
DE LA SACRALIZACIÓN DE LA HISTORIA A LA HISTORIA SAGRADA
Xosé G. Barral Sánchez

...
La proposta de millora de la història no té encaix en els termes en que s'ha formulat. En primer lloc, perquè no s'augmenta l'horari i perquè no es modifiquen els llibres de text... En segon lloc, no té massa sentit tanta concreció, encara que es  tracti d'un assumpte de gran valor patriòtic, en una proposta curricular oberta com la que sustenta la LOGSE, tot i que comprenem que aquest argument cau fora de l'espai de visió de qui es mou amb les orelleres pedagògiques d'aquest ministeri.
...
Una última raó ja denunciada per aquest sindicat (CCOO), és la concepció caduca que revela l'estudi cronològic dels fets històrics, opció descartada en l'àmbit dels estudiosos de les ciències socials...

dimarts, 17 de novembre del 2015

pd 573

ARACRIATURES  dissabte, 7 de novembre del 2015
EDUCAR FANATISMES
Jaume Funes

...
¿En tenim prou amb una explicació policial per saber per què una vida jove cobra sentit a partir d'un dogma i d'una proposta de lluita?...¿Com és que, enmig d'una societat de béns de consum, esdevé atractiu el paradís immortal? No existeixen respostes fàcils...
La història de la Maria ens hauria de fer pensar que no es tracta de perseguir policialment fanatismes sinó d'educar sabent que no es pot viure sense trobar sentits a la vida. Educar adolescents, de vides insegures, no és ni adoctrinar ni deixar que passin de tot. És ajudar-los a descobrir aquelles petites coses que donen sentit a la vida, dosis de coherència vital, per trobar les seves raons per viure enmig d'una suma d'incerteses. Bona part dels fanatismes neixen perquè no es poden suportar vides en el buit.  A vegades la intensitat d'una amistat virtual el que substitueix és l'absència de profunditat en les amistats presencials. Buscar la felicitat és inevitable. Però les felicitats de consum tenen els seus límits. Cap objecte té al darrere el paradís.

dilluns, 16 de novembre del 2015

pd 572

EL PERIÓDICO, dissabte, 27 de desembre de 1997
ESCUELA TEÓRICA Y ESCUELA REAL
María Jesús Candau

...
L'escola comprensiva i integradora és un vell somni dels sectors progressistes... l'educació ha quedat com l'últim reducte de la utopia en el pitjor sentit del terme, el regne dels eslògans... Sembla que el seu únic objectiu fos crear un món feliç idíl·lic, el regne de la igualtat, la llibertat i el diàleg, en el que no cal aprendre per passar de curs (és automàtic) i que la substitució de de l'esforç per l'enfocament lúdic ha de garantir que tots aprovin (i si no és així, la culpa és del professor). Tot això incrustat en una societat feroçment competitiva i insolidària,... que estafa l'alumne al privar-li dels hàbits i coneixements que necessitarà per a desenvolupar-se en la seva vida posterior.
... No sabem què representaria l'escola comprensiva en un país sense greus desequilibris socials i on els centres públics no haguessin de competir amb els privats. Però és imperdonable tancar els ulls als seus efectes quan l'ensenyament es basa en una triple xarxa: centres públics, que compleixen la llei i acullen la pràctica totalitat de les situacions conflictives; centres de finançament públic i control privat, que, com tots sabem, les esquiven amb la complicitat de l'Administració, i centres no subvencionats, d'elit, que seleccionen els seu alumnat sense cap tipus de dissimul...
...
Per tot això, no és possible seguir demorant una reflexió en profunditat sobre la situació actual... Que s'abandoni d'un cop per tots l'hàbit de desqualificar als qui denuncien que la realitat no s'assembla a la teoria.

diumenge, 15 de novembre del 2015

pd 571

AVUI, 11 de maig del 2004
NI LA PROMOCIÓ AUTOMÀTICA, NI LA REPETICIÓ OBLIGATÒRIA
Blai Gasol i Roda

...
El tema de l'avaluació de l'alumnat és una peça clau del sistema educatiu, i la manera d'abordar-lo ha de ser diferent a l'ensenyament obligatori, de caràcter comprensiu i universal, per a tots, que a l'ensenyament postobligatori, de caràcter selectiu...
La repetició de curs, a l'ensenyament obligatori, no es pot prendre de manera automàtica pel fet de no haver superat un nombre de matèries. Cal analitzar, per part de l'equip d'avaluació i de manera individual, cada noi i noia per veure si la repetició permetrà a aquest alumne un millor desenvolupament pels aprenentatges, superar les seves deficiències i acabar graduant-se. Si la repetició no serveix per recuperar l'alumne, aquesta no té cap sentit. Per tant, ni la promoció automàtica, presa en sentit literal, ni la repetició obligatòria resolen els problemes que té un noi o una noia quan per diverses causes no assimila els coneixements bàsics prescrits per a la seva edat, i en conseqüència cal buscar les estratègies metodològiques, organitzatives i els recursos adequats per poder-los recuperar.
Lligar el tema de l'esforç personal de l'alumnat al fet de passar de curs és un recurs molt pobre i propi d'altres temps. L'esforç, les ganes d'aprendre i la millora personal de l'alumnat són valors que s'han de treballar de manera prioritària i sistemàtica a les aules, tant a primària com a secundària. Però perquè aquests valors arrelin hi ha d'haver la contrapartida, per part del professorat, d'exigència professional i de treball en equip, per fer les classes atractives, motivadores, que connectin amb l'alumnat que tenen al davant, i mantenir unes relacions basades en el respecte mutu i l'afecte.
Així mateix, l'administració educativa ha de facilitar la feina docent, oferint recursos necessaris, el suport, la formació i un nou marc organitzatiu als centres docents per fer-ho possible...

dissabte, 14 de novembre del 2015

pd 570

LA GACETA ILUSTRADA .... 1976
DISCURSO A UN NIÑO
Marcelo Bernardi

"Si et diuen sempre que ets honest, posat en guàrdia: algú intenta explotar-te.
Si et diuen sempre que ets intel·ligent, posat en guàrdia: algú intenta eliminar-te.
Si et diuen sempre que ets obedient, posat en guàrdia: algú intenta esclavitzar-te.
Si et diuen sempre que ets bona persona, posat en guàrdia: algú intenta oprimir-te.

PERÒ si et diuen "estudia", no temis: tu podràs fer un món sense escoles;
si et diuen "calla", no temis: tu podràs fer un món sense morrions;
si et diuen "obeeix", no temis: tu podràs fer un món sense patrons;
si et diuen "demana perdó", no temis: tu podràs fer un món sense inferns.

No et creguis a qui et mana, 
a qui et castiga, 
a qui t'ensinistra, 
a qui t'insulta, 
a qui es burla de tu, 
a qui t'adula, 
a qui t'enganya,
a qui et menysprea.

Tots aquests no saben que tu ets encara un home lliure..."

divendres, 13 de novembre del 2015

pd 569

EL PUNT / 25 de maig del 2004
NO N'HI HA PROU
Marc Vidal i Pou

Cinc mesos i encara res. El Govern catalanista i d'esquerres ha anat aixecant moltes expectatives en el món de l'ensenyament, però encara no ha fet res de nou. Res que no hagués fet el Govern catalanista i de dretes que hi havia abans.
...
No n'hi ha prou amb mostrar la bona voluntat que s'està mostrant; no n'hi ha prou amb tenir un diàleg conciliador i parlar un llenguatge proper; no n'hi ha prou amb una enorme coincidència teòrica en els objectius... El govern, a més, ha de governar. Ha de demostrar amb accions de govern que el que promet és veritat. I ha de preveure que si no hi pot arribar, millor que no prometi res i que sigui clar en les declaracions i en les intencions...