pd 733

LA CALLE ... febrer o març? 1979

L'AGRESSIÓ DE LA XINA

Luís Ignacio López

Fa tant sols quatre anys que el Vietnam i la Xina, "units com les dents i els llavis", encara juraven llur "amistat eterna i inquebrantable" enfront de l'enemic imperialista. 

El 17 de febrer, com altres cops en altres llocs, es desmuntaven les velles litúrgies. Seixanta mil soldats xinesos, tres divisions, travessaren la frontera vietnamita per complir el càstig promès per Teng Hsiao-ping per la intervenció del Vietnam a Cambodja. 

...

La guerra del Vietnam i després Cambodja i Laos contra la invasió nord-americana fou el principal dic de contenció en la rivalitat dels dos colossos del món socialista (Xina i la URSS). Fins a la derrota nord-americana de 1975, el govern d'Hanoi gaudí de l'ajuda xinesa i soviètica en una confortable equidistància de Moscou i Pequín.

Amb la retirada nord-americana del sud-est asiàtic, Indoxina quedà situada en el centre d'una altra lluita geopolítica, totalment aliena al procés de guerra d'alliberament antiimperialista i a la transició revolucionària dirigida al nord de Vietnam per Ho Chi-min... qui va plantejar com a objectiu final una federació de repúbliques socialistes a la zona.

El desembre de 1977, les tensions entre Cambodja recolzada per Pequín i un Vietnam hàbilment empès per la Xina a estrènyer vincles amb la Unió Soviètica, cristal·litzen en la primera guerra "marxista" d'Indoxina... I ara...

pd 732

TRIUNFO núm. 793 *  8 d'abril de 1978

EL ÚLTIMO VIETNAM 

E.H.T. ?

Han passat cinc anys

El 29 de mars de 1973 s'acabava l'evacuació del cos expedicionari dels Estats Units en el Vietnam. El govern de Saigon continuava la guerra amb el material, els diners i els consellers dels Estats Units: dos anys més tard, l'abril de 1975, pràcticament fugien de Saigon - en helicòpters, des de la terrassa de la seva ambaixada - l'ambaixador dels Estats Units i els consellers que quedaven. La guerra havia acabat, i segons es diu és la primera guerra que perderen els Estats Units en la seva història. Havien deixat enrere quaranta mil morts, dos mil desapareguts i moltes esperances polítiques i militars.

Tenien, a més a més, una societat civil esquinçada i desmoralitzada... 

(Ara) els Estats Units han restaurat notablement la seva societat. La presa de consciència que suposà el Vietnam s'ha esvaït després. La consciència ètica i moral s'havia esperonat per la mort de tants joves al Vietnam i per l'augment dels imposts per a tothom: un cop desapareguts aquest parell de problemes, la consciència ha tornat al llur situació més habitual en l'home: la de repòs.

Però els Estats Units no volen més Vietnams. Vietnam fou l'últim Vietnam... Cap més Vietnam. Cap més desembarcament, ni més intervencions. Ni a Cuba, ni a Angola, ni a Somàlia.

...

Hi ha altres mitjans, hi ha altres intervencions.

pd 731

TRIUNFO núm. 828 * 9 de desembre de 1978

LA CONSCIÈNCIA DEL VIETNAM

Eduardo Haro Tecglen

... I és cert que encara duren, tant a la Xina com a l'URSS i altres països comunistes, condicions de vida dures i un allunyament del que nosaltres entenem com drets humans. Però tampoc es pot ignorar que a l'URSS i a la Xina actualment mengen tots els dies immenses masses de població que abans es morien de fam, de misèria... Ningú enyora la Rússia dels tsars ni la Xina dels mandarins.

Res d'això és però una justificació. Ni impedeix veure el problema de cara: Vietnam està fracassant amb la seva pròpia gent. Que hauria set pitjor el que hagués passat amb els governs "fantasmes" si haguessin guanyat la guerra... no és suficient. No ens retorna la imatge d'un Vietnam heroic lluitant contra el colonitzador francès durant anys, contra l'invasor americà i els seus col·laboracionistes. Però són dues coses diferents. I una cosa no treu l'altra. Que aquests errors d'una revolució que no sap desenvolupar-se i que no té ajudes per fer-ho ens puguin confondre amb la idea que els Estats Units eren portadors de la llibertat, és una aberració. I res d'això ha d'impedir a la consciència mundial ajudar als que fugen del Vietnam i d'insistir en que la revolució oscil·li cap a condicions de llibertat, dignitat i respecte per a tothom: és pel que es va lluitar sempre.

pd 730

TRIUNFO núm. 781 * 14 de enero de 1978

LA TERCERA GUERRA D'INDOXINA

Eduardo Haro Tecglen

Cambodja: comunisme pro xino. Vietnam: comunisme pro soviètic. És fàcil, massa fàcil, fer l'esquema del conflicte que està portant a la guerra, un altre cop, als dos països de la península d'Indoxina...

...

Dos règims comunistes atacant-se mútuament: no és res de nou, tot i que la cruesa militar que pot assolir aquesta guerra no té precedents en les topades frontereres entre Xina i la URSS, avui en dia apaivagats. Però és una desgràcia més pels vells militants comunistes que creien en l'internacionalisme proletari com a forma única i indiscutible d'arribar a la màxima entesa entre els països. I d'acabar amb les guerres que en la definició clàssica són enfrontaments d'interessos de caràcter capitalista o feudal, si és que no són guerres de classe o revolucions. Una destralada més a l'esperança d'un sistema anomenat científic - el socialisme científic - que hauria d'impedir que dos països amb el mateix règim tingués opcions distintes i enfrontades. Un cop també pels qui veien en la guerra d'Indoxina una defensa popular contra l'imperialisme ianqui i esperaven una nova federació d'Indoxina.

...

Es pensa en la necessitat de restablir amb tot el seu vigor l'internacionalisme, la identificació de tots els comunistes en tots els països, o la vella consigna de "Proletaris de tot el món, uniu-vos", però es pensa també si no és possible que l'internacionalisme hagi caigut per la pròpia impossibilitat d'existir. O perquè amb molt habilitat i molta capacitat de maniobra l'anticomunisme hagi aconseguit desmuntar  per sempre la idea d'un moviment comunista mundial unit, preveient que seria l'única arma que finalment el podria derrotar. Com ho havia anunciat Marx, com ho havia anunciat Lenin.

pd 729

TRIUNFO núm. 700 * 26 de junio de 1976

CARTA DE INTELECTUALES ESPAÑOLES, desde EE.UU.

Firmantes varios

En la nostra condició d'intel·lectuals espanyols o d'origen espanyol residents als Estats Units, conscients de la necessitat de trobar solucions al futur polític d'Espanya, considerem un deure fer públic el nostre suport a qualsevol esforç encaminat a la constitució d'una Espanya democràtics, lliure i responsable davant ella mateixa i el moón contemporani.

Entenem que per tal que aquest procés de democratització es verifiqui realment, s'ha d'establir sobre les següents bases fonamentals:

1. Amnistia per als presos i exiliats polítics, derogació de la llei antiterrorista i abolició de la pena de mort.
2. Restabliment de les llibertats democràtiques, incloent el lliure funcionament de tots els partits polítics.
3. Instauració de la llibertat sindical i del dret de vaga.
4. Reconeixement del dret d'autodeterminació als diferent pobles que componen l'Estat espanyol.
5. Abolició de la censura, directa o indirecta.
6. Restabliment del sufragi universal com a fonament de la legitimitat política.

Ho signen entre altres: Aranguren, J.L.; Guillen, Jorge; Maravall, Agustín; Mas Colell, Andreu; Rojas, Carlos; Sadaba, F.G.; Zunzunegui, J.

pd 728

TRIUNFO núm. 658 * 10 de mayo de 1975

DESPRÉS DE VIETNAM, ¿QUÈ?

E. Haro Tecglen

...

És cert que no és la totalitat dels Estats Units la que ha perdut la guerra. Englobar tot un país pel seu nom quan hom només es refereix als qui tenen el poder, es quelcom cada cop més injust en el món contemporani, on règim i poble es troben considerablement separats...

Entre les persones que han guanyat ara aquesta última batalla de Vietnam estan tots aquells manifestants contra la guerra, tots aquells estudiants apallissats - i algun mort, com a la Universitat de Kent -, tots aquells votants frustrats...

...

El fet és que una enorme màquina de guerra - una gegantina indústria on s'han invertit 140.000 milions de dòlars exclusivament pel Vietnam - es queda ara en el buit i no pot o no sap aturar-se. La reconversió de les indústries de guerra en indústries de consum sembla impossible, encara menys en aquest precís moment de recessió mundial. El complex militar-industrial demana una altra guerra. Ja se sap que no és difícil començar-les; però es produiria una ruptura encara més greu de la societat dels Estats Units.

...

... Vietnam - Indoxina - no és pro-soviètic ni pro-xino: té la seva via pròpia, que és la que fabricà un pensador i dirigent revolucionari com ho fou Ho Chi Minh; és a dir, té la seva pròpia via revolucionària, adequada a llur Història, llur economia, llur geografia i llur pròpia i llarga guerra.

pd 727

TRIUNFO núm. 654 de 12 d'abril de 1975

LOS ESTADOS UNIDOS PIERDEN UNA GUERRA

E. Haro Tecglen

Trenta anys de guerra estan acabant a Indoxina... Un país sotmès al napalm, a la defoliació de les zones agràries, a l'explosió per bombardeig del seu sistema de dics, a una corrupció sense límits, a una desmoralització profunda per l'acció del diner i el poder dels seus ara derrotats conqueridors. Fins que una pau verdadera i estable regni al Vietnam, a Cambodja, a l'Indoxina, han de passar encara moltes coses i molt dures. Aviat sentirem a parlar de la dictadura fèrria, de la intolerància, de la repressió. Sigui quin sigui el règim que acabi per implantar-se al Vietnam - i probablement a tota la península indoxina -, haurà de fer-ho amb duresa i tindrà, sens dubte, lluites internes. S'haurà de considerar el que passi com una conseqüència, un residu del passat, dels trenta anys de guerra especialment mortífera i especialment deshonesta en quant els seus plantejaments: com una seqüela i no com una hipoteca del futur, com un senyal del definitiu.

...

En aquesta guerra els Estats Units han perdut, a més dels cinquanta-cinc mil joves que hi han deixat la vida en el camp de batalla i els centenars de milers que tornaren ferits, l'equilibri de la seva societat, llur prestigi militar i moral en el món, llur credibilitat...

Una guerra de trenta anys acaba. Una guerra que ha produït un milió i mig de morts en els exèrcits vietnamites, cinc milions i mig de morts i ferits civils, que ha patit en el seu territori deu milions de tones de bombes. Serà molt difícil estabilitzar el país sobre aquestes bases.

Però llurs conseqüències poden servir molt bé de lliçó per a altres països, i molt especialment pels europeus, tant proclius a deixar-se portar per aliances i pactes.