pd 1470 Robar el groc als nens

(arafamésdunany)

No fa riure que et prohibeixin, color groc. És absurd, és ridícul i és grotesc, però no és només això. És un símptoma d’aquesta espiral d’autoritarisme desbocat en què vivim des de l’1-O... T’acusaran, color groc, de despertar les camises blaves i fer-les sortir de l’armari... Algú va decidir esperar el retorn dels que no són a casa amb un llaç groc, tal com ho feien als Estats Units amb els que eren a la guerra o també a la presó. Tan perillós és aquest gest? Ara aquest símbol innocent està en risc, perquè en el fons el que està amenaçat és el dret a la protesta, a la llibertat d’expressió...

Albert Om

pd 1469 amb irresponsabilitat personal

(de la sèrie: arafaunanyomés)

El que no és normal és l’actuació dels polítics del PP i de Ciutadans -i, parcialment, també, del PSOE-. Alegrar-se, vanagloriar-se, de la desgràcia física produïda a l’adversari amb males arts -justícia manipulada, presó injustificada, penes multimilionàries, desestabilització de la vida personal i familiar, defensa de la violència, etc.- desallotja tots aquests individus del món dels contrincants per ubicar-los clarament en el terreny de l’enemic...

Els polítics que volen anorrear els que no pensen com ells, tots aquests llepes i oportunistes que, diguem-ho clarament, han fet mal personal i han pretès generar esquerdes, sortiran altre cop elegits; no ho dubtin. Ningú acabarà pagant per haver-se comportat de forma tan miserable...

Xavier Roig

pd 1468 La rebel·lió del Govern: un delicte imaginari (i 3)

(de la sèrie: arafaunanyomés)

Les conseqüències d’aquesta manera d’investigar són impossibles de preveure amb exactitud. Però sí que podem pronosticar sense gaire risc que provocaran una destrossa formidable a l’interior del sistema polític català i encara més en la relació entre Catalunya i l’Estat.

Potser hi ha qui pensa que la “tornada a la normalitat” exigeix la criminalització prèvia de la conducta dels dirigents dels partits nacionalistes durant aquests anys. I la criminalització pel delicte de rebel·lió. Que, sense aquesta criminalització, el nacionalisme català hi tornarà. Potser aquest ha estat el sentit últim del recurs a l’article 155.

Javier Pérez Royo

pd 1467 La rebel·lió del Govern: un delicte imaginari (2)

(de la sèrie: arafaunanyomés)

I, no obstant això, passa tot el contrari. Se segueix practicant la instrucció com si ens trobéssim davant d’un delicte de rebel·lió, que no existeix ni pot existir en la realitat, però que, segons sembla, existeix en la imaginació del jutge instructor.

El delicte que està investigant el jutge Pablo Llarena és un delicte imaginari. No existeix en la realitat. Només existeix en la seva imaginació. No hi ha res en les conductes investigades que encaixi en el tipus delictiu de la rebel·lió. Per això ha hagut de retirar l’euro-ordre.

Un delicte imaginari és molt més perillós que un delicte real. Perquè no té límits...

Javier Pérez Royo

pd 1466 La rebel·lió del Govern: un delicte imaginari (1)

(de la sèrie: arafaunanyomés)

A Espanya sabem o, més ben dit, hauríem de saber molt bé què és el delicte de rebel·lió. Hem sigut testimonis del delicte de rebel·lió més gran de la història europea: el 18 de juliol del 1936...En conseqüència, hauríem de saber molt bé en què consisteix i hauríem de saber que la conducta dels membres del Govern i de la mesa del Parlament no pot ser constitutiva d’aquest delicte... El que no es pot justificar com a rebel·lió davant la justícia dels països de la Unió Europea no es pot qualificar com a tal davant la justícia espanyola...

Javier Pérez Royo

pd 1465 Això no ho resolen unes eleccions (i 2)

(de la sèrie: arafaunanyomés)

I què passaria si els partits del bloc independentista fossin capaços d’arribar a una majoria vistosa?... Encara que això no agradi a molta gent, no passaria absolutament res: aquesta victòria no modificaria ni un mil·límetre la posició del govern espanyol, ni la d’Europa, ni la del món econòmic, ni la de ningú...

En relació a les terceres o quartes vies que representen els comuns, i molt especialment en relació a les apel·lacions al diàleg, tot es pot resoldre amb una simple i curta pregunta: dialogar de què i amb qui? Aquest diàleg és simplement impossible. Potser d’aquí una generació les coses hauran canviat, però ara mateix és una pura il·lusió.

Ferran Sáez Mateu

pd 1464 Això no ho resolen unes eleccions 1

(de la sèrie: arafaunanyomés)

Imaginem que Arrimadas, Iceta o Albiol guanyen... la seva victòria no serviria per resoldre el vell "problema catalán". Es posarien molt contents i llançarien confeti. Però el problema dels dos milions i mig de catalans que no se senten espanyols, sense comptar els que no se’n senten gaire, seguiria exactament on era. No canviaria res. Durant uns dies podrien fer veure que El Tema ha quedat enrere, o que ha esdevingut una dèria ja en declivi, però alhora sabrien que no és així. En aquest sentit, la fraseologia de Miquel Iceta sobre la reconciliació resulta especialment extravagant, perquè sembla insinuar que aquí hi ha hagut una confrontació simètrica: els qui colpejaven votants -i els qui donaven per bona aquesta acció violenta- i els votants colpejats són equiparables, i ara s’han de “reconciliar”. Al·lucinant.

Ferran Sáez Mateu