pd 1861 L'endemà de la sentència

(arafa...)

​... ​És molt probable que la sentència generi una gran onada d'indignació popular. Possiblement anirà seguida de mobilitzacions d’intensitat i extensió inèdites. Però és més difícil creure que la sentència, per ella mateixa, canviarà significativament la correlació de forces d'un dia per l'altre. Seria una ingenuïtat (una altra) pensar que el momentum portarà a un escenari radicalment diferent en cosa de dies i que ens durà a implementar la República de manera imminent.​.. ​

La independència només és factible, vist l’escenari, amb un canvi de fons en la correlació de forces. El xoc de la sentència, i la constatació que l’Estat no ofereix res que no sigui el tancament autoritari, pot ser un element positiu en aquesta direcció. Però l’efecte, probablement, no es veurà complet de manera immediata i, en tot cas, dependrà de les estratègies dels actors​...​

Jordi Muñoz

pd 1860 Tots podem acabar a la presó

(arafa...)

... deia Raül Romeva l'11 de novembre del 2018, quan portava 266 dies empresonat.

1) Que tots podem acabar a la presó. Això ho vas dir molt convençut. I ho vas repetir. Un dia o altre, per un motiu o per un altre, tots podem acabar a la presó.

3) Que et sap molt greu sentir polítics que es queixen dels privilegis que teniu a la presó: quin privilegi és estar aquí tancat?, preguntaves; quin privilegi és dormir cada nit en una cel·la?

6) Que t'agradaria que vinguessin a Lledoners comunicadors que tinguin veu a Espanya per intentar trencar el relat monolític que us vol equiparar els etarres. Fins i tot ens vas suggerir algun nom per si li podíem fer arribar el missatge.

8) Que amb el judici no s'acabarà res. Tot just començarà.

Albert Om

pd 1859 La revolució de l'últim trimestre

​(arafa...)

... A la classe, tothom sap cordar-se les sabates, tothom corre més, tothom s'aprèn el ball dels cargols, tothom dóna la talla pel Tibidabo abans que tu. Durant els mesos d'estiu creixes! Et cau una dent! Aprens a fer servir els coberts! Però vet aquí que quan comença el nou curs els altres també han crescut. Els han caigut més dents. I han après noves habilitats que a tu et semblen superpoders. Com per exemple pelar una poma a la manera dels grans: amb el dit gros sobre la pell de la fruita, mentre els quatre dits restants agafen el ganivet. Tot va començar a P3, on s’ha d’arribar sense bolquers. A la teva bossa hi havia molta més roba de recanvi per als “accidents"...

Però ser sempre l'última de piscina té un gran avantatge quan ets gran i mig any ja no importa. De gran, gaudiràs més...  perquè els nascuts l’últim trimestre solem tenir aniversaris pitjors. No podem fer una festa en un parc, perquè fa fred, i a dins de casa no ens hi caben gaires nens. A més a més, arriba Nadal i els regals solen ser més modestos i, sobretot, molt “pràctics” (paraula detestable) perquè d’aquí dos dies venen els Reis.*

Empar Moliner

*​Dedicat especialment a la Lluna​

pd 1858 Som el 15%

(arafa...)

És difícil no estar a favor de l’enunciat de la campanya Som el 80%,que impulsa Òmnium Cultural.​.. Si l’independentisme és més o menys la meitat, i els favorables a l’autodeterminació uns quants més, la majoria antirepressiva, el bloc de la decència, representa una amplíssima majoria de catalans que voldrien veure en llibertat els presos polítics i els exiliats per por a l’empresonament.​..  Aquest bloc de la decència pot servir per aïllar els partidaris de la repressió, de la mà dura, de l’anticatalanisme visceral. Però la majoria rellevant, la que ens pot permetre avançar i sortir de l’atzucac, és la majoria que entén que Catalunya és un subjecte polític i que ha de poder decidir el seu futur. Aquesta majoria se situa en un punt intermedi entre el 50% independentista i el 80% antirepressiu... Però encara que el 80% s’assegués a discutir fórmules imaginatives i models de consens, continuaríem tenint al davant l’obstacle insuperable, que és la Constitució espanyola. Siguem francs: només els independentistes estan disposats a acatar el veredicte d’aquest 80%. Els altres no estan disposats a fer res de forma unilateral. Segons el marc que imposa la Constitució, el poble català políticament no existeix i, per tant, aquest 80%, en el conjunt de l’Estat, només és un 15​%...​​

Toni Soler

pd 1857 Encara desitjo més...

(arafa...)

Ara que l’infame general Franco reviu de les cendres com un mort monstruós i etern, encara desitjo més ressuscitar el llegat de tots els morts republicans oblidats a les cunetes de la història.

Ara que el somni d’un país lliure, culte i desvetllat se'ns fa més costa amunt davant el Leviatan justicier, encara desitjo més creure que vencerem en una guerra sense vençuts.

Ara que la llibertat torna a viure entre reixes, encara desitjo més la força de la voluntat que enlaira els ideals immortals.

Ara que l’utilitarisme i l’hedonisme ens fan més febles i vulnerables, encara desitjo més la utopia de la generositat.

Ara que s’intensifica la contra-revolució conservadora nihilista, encara desitjo més la igualtat, la llibertat i la fraternitat revolucionàries.

Ara que tornem a oblidar els refugiats de la misèria i les guerres, encara desitjo més que un dia els nostres fills i néts ens avergonyeixin i ens ho retreguin.

Ara que els fills es fan adults, encara desitjo més abraçar-los com a infants.

Ara que tants infants desvalguts segueixen morint, encara desitjo més que la indiferència del benestar es transmuti en intolerància cap al malestar.

Ignasi Aragay

pd 1856 El poble i el no-poble

​(arafa...)

​... ​L’apropiació de termes com “la gent”, “el poble”, “els ciutadans” és una constant del llenguatge polític. Es tracta de fer creure que el que jo vull és el que vol “la gent”, “el poble”, “els ciutadans”. Si vas contra mi, doncs, vas contra “el poble”. Però cada cop que un líder polític, defensant la ideologia ​​d​​​​​'​una part de l’electorat, utilitza aquests termes, uns quants milions de votants passen a ser no-poble, no-gent, no-ciutadans; i, amb tota la raó, passen a sentir-se intolerablement menystinguts. Els catalans sabem prou bé què és sentir-se no-poble​... Estar convençut que el poble de Catalunya vol la independència ha alimentat i alimenta el pensament màgic i simplifica enormement -mistificant-la- una realitat social complexa i polièdrica... No hi ha futur per al sobiranisme fins que els seus líders assumeixin emocionalment que bona part del poble de Catalunya se sent espanyol. És la muntanya que tenen al davant...

Albert Pla Nualart

pd 1855 Rivera enyora el 23-F

(arafa...)

​... ​L’abús del llenguatge és una eina molt efectista, però a la llarga no funciona: sempre hi ha algú disposat a dir-ne una de més grossa​... A base de repetir mil cops mentides i insídies, Rivera i els seus acòlits han empastifat la convivència a Catalunya, han intentat enverinar el sistema educatiu, han desvirtuat paraules com nazi, supremacista, persecució, delació, comando i kale borroka. I han popularitzat el qualificatiu de colpista referit als impulsors d’un referèndum democràtic, amb un ampli suport de la ciutadania catalana. Només algú que no va conèixer el cop d'estat del 1981 (Rivera, en aquell moment, tenia dos anys) podria parlar de colpisme amb aquesta impudícia. Però el 23-F que enyora Rivera és un altre, és el del 2016. Només una persona que actua per despit podria sobreactuar d'aquesta manera en relació amb els presos, amb un acarnissament i una tenacitat que -potser- són un producte de la desesperació.  .

Toni Soler