pd 2375 La realitat bifurcada

(arafa<d'1any)

...

La qüestió del Consell per la República podria resoldre’s amb certa facilitat si hi hagués un acord de concepte i de relat. Però no hi és. Va quedar clar quan el portaveu de Junts, Albert Batet, va afirmar que “els principals èxits de l’independentisme en els últims tres anys” s'han produït a Waterloo. Una tal afirmació indica que Junts -o una part de Junts- s'ha aïllat de la realitat catalana. Pretendre “bifurcar” l’acció de govern, com va dir Batet, i subrogar tota l'acció exterior de la Generalitat a un organisme privat que té tot just 90.000 socis, que genera recel en bona part de l’independentisme, i indiferència en la resta del país, és un plantejament que com a mínim és poc democràtic i xoca amb la idea de Catalunya com “un sol poble”. En canvi, que els partits aprofitin l’actiu de Puigdemont com a símbol de la reivindicació catalana a Europa, i formin un comitè o organisme de caràcter antirepressiu, no governamental, amb una pota interior i una d’exterior és una pretensió digna de consideració.

Toni Soler, 4.4.21

 

pd 2374 Els teus pares et van tenir per força

(arafa<d'1any)

... Franco va entendre molt bé que la desaparició de la llengua feia desaparèixer, en gran part, la sensació de pertinença a un país propi. I no cal ser un dictador per entendre això. Els presumptes demòcrates que van venir després (i que tenen crims d'estat volant en cercles al damunt de les clepses) se’n van burlar, la van menystenir, però sense èxit. La normalitat, la naturalitat de l'ús de la llengua (cartells, la tele, llibres d'èxit, sèries, teatre...) és el que no es pot tolerar. La llengua ha de ser una cosa estranya, postissa, que faci gràcia, que sigui folklòrica, que serveixi per parlar amb els vells rurals. Per això, ara, les agosarades bromes –als vuitanta no haurien gosat– contra els rurals i els seus accents, confrontades als de la ciutat.

Empar Moliner, 10.4.21

 

pd 2373 La reina

(arafa<d'1any)

Dilluns vinent el Parlament espanyol farà un homenatge a Clara Campoamor, que va ser escollida diputada en les Corts Constituents de la República i des d'allà va ser la principal impulsora del reconeixement del dret al vot de les dones. I saben a qui han triat per presidir aquest homenatge a l’antiga diputada republicana, morta a l'exili? A la reina d'Espanya! Francament, sembla una broma. Fer que una representant de la monarquia presideixi el reconeixement a qui va ser militant del Partit Republicà i que va titular les seves memòries La revolución española vista por una republicana sembla com a mínim un despropòsit. Una manera barroera d’apropiar-se des de la monarquia de l'herència moral dels qui la van combatre: posar-li a la memòria republicana una bandera de la monarquia al damunt. Però encara hi ha un despropòsit més gran: fer que l’homenatge a una dona que va lluitar perquè totes les dones tinguessin un paper polític per elles mateixes, no subsidiari, el presideixi l'única dona que té d'una manera explícita un càrrec polític institucional (com és el de reina consort) no pas per ella mateixa, pels seus mèrits i per allò que ella és, sinó per qui és el seu marit. Per estar casada amb qui està casada. Sembla fet expressament.

Vicenç Villatoro Lamolla, 10.4.21

 

pd 2372 Celebrar la vida viscuda

(arafa<d'1any)

...  Arcadi, la mort t'ha arribat aquest dimarts, tot just una setmana més tard dels pronòstics més optimistes dels metges. T'havien diagnosticat un càncer en fase terminal i tant tu com la família disposàveu de la mateixa informació: com a molt, dos mesos de vida. Vau decidir que els aprofitaríeu. Els teus fills van obrir un mur digital perquè la gent que t'estimava et fes arribar milers de missatges. Vas tenir temps d'anar a votar la CUP a les eleccions del 14-F, de participar en uns quants homenatges, de rebre a casa amics, amigues i companys de lluites, d'escoltar música i també de conversar amb periodistes que volíem transmetre el teu missatge de dignitat, llibertat i esperança, inalterable fins al final...

No sempre qui se'n va té l'oportunitat de dir adéu. Però quan hi és, com en el teu cas, és una alegria que l'hagis volgut aprofitar per celebrar la vida viscuda.

P.D. “Que valent, l'Arcadi, jo no podria”, em deia un amic. Ja imagino que no deu haver sigut fàcil per a tu encarar tants moments d'emoció sabent que, més d'hora que tard, s'acabarien. Sàpigues que per a nosaltres ha sigut un regal veure que, també morint, les coses es poden fer d'una altra manera. Compartint-les.

Albert Om, 10.4.21

 

pd 2371 Plany de febrer

(arafa<d'1any)

... Hauria volgut parlar del Dimecres de Cendra, de la celebració litúrgica del començament de la Quaresma i del poema de T.S. Eliot. Dels records que em porta el Dimecres de Cendra, de la ditada al front que ens posava el capellà a la missa matinal del col·legi mentre deia allò de pulvis es et in pulverem reverteris, que vol dir “ets pols i a la pols tornaràs”. Aquella cendra la feien amb les palmes i palmons i les branques d'olivera que s’havien beneït el Diumenge de Rams anterior. Tot es lligava. La roda de l'any litúrgic girava sense parar. Era el primer dia d'abstinència, de peix, com es deia. Habitualment, bacallà. I com que el peix és poca cosa, s'havia de completar la dieta amb brunyols. Pastosos, amb un punt de matafaluga, ensucrats,... Temps feliços!...

Potser ho fa el febrer i és per això que Carner escriu el seu plany. Carner diu que al febrer el cel és hostil i que el sol, que encara no sap d’escalfar, és una flor malalta... El poema acaba dient que els camins jeuen descoratjats. Aquesta sensació de descoratjament és la que em domina ara que, entre nostàlgia i violetes i ditades de cendra, escric aquest paper. Sort que cascades de mimosa em fan companyia i m’omplen l’aire de perfum empolsinat...

Narcís Comadira, 27.2.21

 

pd 2370 Pederàstia

 

(arafa<d'1any)

Fa pocs dies es descobria a Catalunya un nou cas de pederàstia a càrrec d’un eclesiàstic. Sens dubte n’hi ha molts entre els seglars, però els dels clergues —maristes, benedictins, capellans de parròquia— causen una estupefacció més gran i són un gran motiu d'escàndol. Se suposa que els seglars som pecadors vulgars, però que els homes d'Església han de perseverar en la castedat i la puresa, atès que n’han fet uns vots explícits en abraçar aquesta professió.

Però hi ha un altre motiu per no acabar d'entendre que els sacerdots i monjos caiguin en aquestes pràctiques, que aquí no jutjarem moralment, per manca d'autoritat. Ja ho faran (no sempre ho fan) les jerarquies. El cas és que els clergues que incorren en aquests abusos no demostren únicament la seva escassa contenció davant les pulsions sexuals, sinó que, a més, demostren no haver quedat colpits pels càstigs que no l'Església, ni els tribunals ordinaris, sinó Déu mateix, els infligirà a causa de tals pecats...

Els seglars descreguts no saben què espera als pecadors a la ultratomba, ni els sol importar gota. Els clergues, per contra, estan obligats a saber-ho: haurien de sentir una esgarrifança fenomenal en llegir aquesta mena d’apocalipsis. Deu ser que ara ni els homes d'Església no llegeixen les Escriptures.. 

Jordi Llovet, 3.4.21

pd 2369 La corrupció envelleix sense trepitjar la presó

 (arafa<d'1any)

... El Tribunal Suprem va ratificar al desembre una pena de cinc anys i nou mesos per a Muñoz, que va rebre 1,1 milions d'euros de l'entramat. No obstant, no se sap quan ingressarà a presó...També es va dictar una multa de 3,4 milions d'euros per a l'exalcalde que, segons el seu entorn, l’obligarà a declarar-se insolvent perquè, més enllà dels béns embargats, no podrà pagar-la sencera. El decomís, però, està pendent de practicar-se...La lentitud en administrar justícia ha diluït escàndols que han envellit als tribunals. Els inculpats del cas Palauvan trigar prop d’11 anys a començar a complir condemna i no hi ha data per al judici sobre el possible finançament irregular de CDC que es desgrana des del 2014. El cas Inipro amenaça amb presó l’exalcalde tarragoní Josep Fèlix Ballesteros en un judici pendent per un presumpte desviament de fons a favor del PSC de fa una dècada. Tampoc s’han jutjat els suposats suborns del cas Manga, que va sacsejar la demarcació de Girona fa vuit anys i que s’ha alentit mentre es discutia quin jutjat havia de portar-lo... El cas Pretòria va trigar més de dos anys a començar a jutjar-se després que les indagacions en duressin set. Les dilacions indegudes del procés s’han traduït en rebaixes de condemna. Entre d'altres, se n'ha beneficiat l'exdiputat del PSC Luis García, Luigi : la Fiscalia va demanar 13 anys de reclusió però se n’hi han imposat poc més de quatre, després d’ocultar el cobrament de 5,8 milions il·lícits... En el cas Mercuri no s'ha empresonat cap acusat. Bustos en va tenir prou amb un curs per internet sobre anticorrupció per deslliurar-se de 16 mesos de reclusió ...“Genera frustració”, diu García Barroso... “Són causes que comencen fortes però, a poc a poc, perden rellevància, passen a veure’s com un fet històric i no es recorden quan es vota”...   

Jordi Ribalaygue, 3.4.21