(arafa<d'1any)
... Franco va entendre molt bé que la desaparició de la llengua feia
desaparèixer, en gran part, la sensació de pertinença a un país propi. I
no cal ser un dictador per entendre això. Els presumptes demòcrates que
van venir després (i que tenen crims d'estat volant en cercles al
damunt de les clepses) se’n van burlar, la van menystenir, però sense
èxit. La normalitat, la naturalitat de l'ús de la llengua (cartells, la
tele, llibres d'èxit, sèries, teatre...) és el que no es pot tolerar. La
llengua ha de ser una cosa estranya, postissa, que faci gràcia, que
sigui folklòrica, que serveixi per parlar amb els vells rurals. Per
això, ara, les agosarades bromes –als vuitanta no haurien gosat– contra
els rurals i els seus accents, confrontades als de la ciutat.
Empar Moliner, 10.4.21
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada