pd 55

PRESÈNCIA, .....1997?

ESTEM MASSA FARTS DE PA

Josep M. Grané

...el déu diner porta molt d'avantatge al Déu a seques, el temple del consum vessa de fidels afamats...

...el culte es pot perdre en les formes, la fe es pot diluir en els dogmes, l'amor es pot prostituir en nom de l'amor...

....En general, fem l'efecte d'anar una mica massa tips. Mentre tinguem tant a perdre, és impossible que valorem prou el que significa una colla d'amics de debò al voltant d'una taula amb el just i necessari. I si no podem valorar això no engrescarem pas ningú a afegir-se a la rotllana.

pd 54

PRESÈNCIA, ....... 1996?

LA DIFICULTAT DE SER LLIURE

Josep Maria Grané

(Parlant del poder)... caldria demanar a quines escombraries cal llençar totes les paràboles de Jesús que parlen de la llavor amagada, o del llevat, o de la senzillesa de l'herba...Després caldria demanar que n'hem de fer de tota la bondat que hi ha al cor de les persones i que cada dia actua sense pretensions, amb tota la naturalitat del món...

...la tendència normal és deixar-se arrossegar per tot allò que fa olor de poder, de prestigi, de reconeixement social...Costa molt adonar-se que d'aquesta manera es creen adeptes, socis, feligresos..., però no es fan germans. I és què hi ha un valor fonamental perquè pugui haver-hi germanor, comunitat: la llibertat...la que fa possible la descoberta de l'altre, el trobament amb l'altre, l'acolliment de l'altre...

pd 53

PRESÈNCIA, 30 de juny de 1996

L'ABSOLUT ANTI-ABSOLUTISTA

Josep Maria Grané

...Aquest (Jesús) que es presenta con l'absolut no estalvia la pròpia responsabilitat ni el sofriment que se'n deriva. No és el guru d'una secta que fa treballar els deixebles en benefici propi i per auto-enaltir-se. 

Jesús és el primer que pren la seva creu i també és el primer que dóna la vida...

...El camí de Jesús no és de flors i violes (de fet, que ho és, el camí de la vida?), però és un camí de llibertat que eixampla el cor i fa viure a pler,  malgrat tot...

pd 52

PRESÈNCIA, ... 1996?

ENCARA HI SOM A TEMPS

Josep Maria Grané

...Per què posar-se nerviosos, per exemple, pel fet que no es vegin gaires joves disposats a continuar allò que nosaltres hem muntat o mantingut?...

...Es nota en els creients la joia d'haver trobat el millor? Se'ls veu que ja no van darrere de res més, perquè ja ho tenen tot? Es pot dir que en els qui es tenen per creients s'aprecia més l'alegria de la troballa que la resignació pel despreniment?

Més encara, de debò els creients de casa nostra renuncien a res?...

...Ara que és època de treure's la roba, pot ser un bon moment per eliminar totes les noses que portem al damunt.

pd 51

PRESÈNCIA, un diumenge de juny 1996

QUI MOSTRA AVUI QUE DÉU ESTIMA?

Josep Maria Grané

...Hi ha creients que tenen una imatge de ... un Déu que reparteix premis i càstigs segons el comportament de cadascú...

...La paraula de vida que avui se'ns proposa parla d'un Déu que vol, per damunt de tot, la vida per sempre i per a tot el que hi ha en el món, començant, és clar, per les persones...

....La vida de Jesús o és una manifestació de "l'amor sense límits", és a dir , de Déu, o bé es converteix en una historieta exemplar que es pot manipular segons les pròpies conveniències...

...el qui no estima, s'aparta voluntàriament del  corrent d'amor, s'aparta de Déu. I a l'inrevés, el qui estima va pel camí que porta a la plenitud.

pd 50

Avui o Punt? .. 1990?

La columna

BABEL

Josep Valls

...Llegint alguns comentaris jubilatoris sobre la fi de la URSS, hom diria que ara el capitalisme és una virtut, que l'explotació de l'home per l'home s'ha convertit en una qualitat moral, i que la llei del més fort ara és un dels pilars de la democràcia.

Si el fet d'haver-se diem-ne equivocat l'esquerra arcaica vol dir que la dreta visceral té raó, anem de dret cap a una època que pot ser terrible. Malament. Molt malament.

pd 49

Avui, dimarts 30 d'abril de 1991
ELS DESIGS NO SÓN DRETS
Josep M. Lozano

...viure en societat comporta re-conèixer també en els altres alló que de més valuós conec de mi mateix, allò que em constitueix com a persona...

...Però la felicitat no és un dret, no està ni protegida per la societat ni garantida per ella. El que se li reconeix a cada individu, com a dret, és la recerca de la felicitat...

...La felicitat és allò que acoloreix les nostres opcions i decisions. La felicitat no és res donat i predeterminat, sinó que floreix (o no) en els nostres projectes de vida personals i col·lectius...
...E. Bloch contínua sent d'actualitat: vivim presoners de la creença que "allà on no som, allà es troba la felicitat; que en allò que no fem, allà es troba la felicitat"...
... És en el sí d'aquest horitzó (l'Estat del Benestar i la societat de consum) que es desenvolupa la creença profundament arrelada que allò que volem, pel fet de voler-ho, ja hi tenim dret. Consegüentment, que algú (es digui pare/ mare, Estat, amics, societat o empresa) ens ho ha de garantir o de satisfer. I, si no, queixar-nos, lamentar-nos o evadir-nos.