pd 82

EL PUNT / Dijous, 30 de desembre de 1993

ESGLÉSIA I TERCER MIL·LENNI

Jaume Reixach

Serà capaç l'Església d'alimentar espiritualment i moral els homes i dones del tercer mil·lenni?...

...Com s'hi prepara l'Església?

Tancant portes i finestres, pel que sembla. Tancant aquelles portes i finestres que el Vaticà II va obrir de bat a bat. Aquesta és la sensació que té l'home del carrer...

...Què se n'ha fet del Concili Vaticà II? Tots els manuals de teologia el citen i no hi ha escrit doctrinal que no hi faci referència, però la seva dinàmica s'ha perdut. Bona part de les grans il·lusions que va desvetllar s'han esvaït pel camí. En el cor de molts creients, que varen viure il·lusionats aquell esdeveniment, hi resta un pòsit agredolç, barreja de nostàlgia i desencís...

...reapareixen - un rera l'altre - els vells tics de sempre.

Els vells tics de sempre, que no hi ha manera d'eradicar, són la tendència cap a posicions fonamentalistes, una pietat carrinclona, una moral temorenca i un deixar de banda les qüestions que comporten risc. La fe, entesa així, deixa automàticament de ser una aventura i, per tant, es desaparella de la vida. No cerca camins sinó hostals. És el creure per seure, el creure per estar tranquil. Ja hi ha qui pensa i decideix per nosaltres...

...Que entenc per replegament? Bàsicament tres coses: exercir l'autoritat sense debat, no voler airejar els problemes ... i el dirigisme encobert (que et diguin a cada punt i moment què cal fer, per anar "segur")...

...De què hauria de tenir por, l'Església? De res, diria jo. No debades la frase més repetida als evangelis és precisament "No tingueu por"...

pd 81

PRESÈNCIA, 18 de gener de 1998

"PER QUÈ JO PUC MENJAR..."

Rosa Maria Piquer

..." Què pensar d'una església on no hi veiem els pobres, els captaires, els qui no tenen el vestit adequat...? No hauríem de sentir-nos a disgust en una religió que dóna una bona consciència als qui són privilegiats i que confisquen, sense voler-ho, els recursos que pertanyen als altres? Com no haig de qüestionar-me  ja, que no pot haver-hi un Déu únic si hi ha dues humanitats: una humanitat que mana i una altra que obeeix, una humanitat que posseeix i una altra que no té res, una humanitat que menja i una altra que no pot fer-ho, una humanitat que té aixopluc i una altra que està exposada a tots els riscos?" (Maurice Zundel, teòleg suís)

...Vivim la fe com un tranquil·litzant? Què aportem nosaltres que sigui resposta de Vida per a tots? ...(Veient com vivim nosaltres)... poden comprendre persones alienes a la fe cristiana que Déu estima la humanitat sencera amb un amor immens, sense exceptuar ni marginar ningú?

pd 80

FULL PARROQUIAL .... + 1981?

CRISTIÀ SOCIALISTA - Alfons Carles Comín

Joaquim Brustenga

..."La fe es manifesta en l'amor i la major expressió de l'amor  en el segle XX és la política...La fe s'ha d'expressar en la història com a tasca col·lectiva, com a lluita per la justícia."

pd 79

EL PERIÒDICO, .....1997?

CADA TRES DIES

Joan Barril

​Els antics partits de classe estan més preocupats defensant els seus dirigents que els seus votants. Mentrestant, cada tres dies mor un treballador pel simple fet de treballar...

...Però d'aquests morts...no en parla ningú. I d'aquest silenci se'n desprenen tres conclusions possibles. La primera: treballar no només cansa, com deia Pavese, sinó que a més mata. La segona: els accidents laborals sempre tenen un culpable a mà que no és ningú més que l'empresari, i dir això sembla que fa força mal. I la tercera: que les coses que fan referència al món del treball han deixat de ser importants. Actualment ja no es parla de la classe obrera perquè no està de moda un món dividit en diferents classes. Però digueu-me qui són els morts i us diré si la classe obrera continua existint o només és un invent literalment biodegradable...

pd 78

Nota: avui ajunto dos "papers" que parlen de la destitució del bisbe Gaillot.

EL PUNT / Diumenge, 22 de gener de 1995

GAILLOT: LA BRASA CREMA

Jaume Reixach

? ...1995

JACQUES GAILLOT, UN BISBE AMB OLOR DE SOFRE

Joan-Lluís Lluís

...el bisbe d'Èvreux (Normandia),...acusat de no respectar els dogmes, ha estat suspès del seu càrrec...i destinat a un bisbat desaparegut d'Àfrica...

....Jacques Gaillot no és un excèntric. És un bisbe de 59 anys que s'ha anat afermant en la seva opció preferencial a favor dels més pobres i els més marginats. Se'l pot trobar encapçalant una manifestació a favor dels immigrants sense feina o celebrant missa a la presó... o participant en l'expropiació "salvatge" de pisos buits per allotjar-hi famílies sense domicili...

....fa uns quants anys va treure el cap pels aparadors de les llibreries amb un llibre el títol del qual ja era tota una declaració de principis: "Una Església que no serveix, no serveix per a res".

pd 77

EL PUNT / Diumenge, 28 d'agost de 1994

L'ESGLÉSIA I ELS DÒNUTS

Míriam Díez

....Una missa no és una funció, malgrat la teatralitat que la caracteritza tants cops. És una celebració. I una celebració és una festa...Quan es recorda el caràcter festiu de l'Eucaristia, sembla que es diguin bestieses, coses fora de to, blasfèmies. I la blasfèmia més gran de totes potser és aquesta: no saber trobar l'esperit alegre i joiós que comporta l'Eucaristia i convertir-la en canvi en una obligació, en un acte a complir...

...La comunió o és anar a combregar i prou. Comunió és en definitiva unió, participar d'allò que és comú...

...s'aprendria a posar en pràctica l'Evangeli. Perquè aquest no és un llibre més de la lleixa ni una relíquia de sagristia, sinó que és - hauria de ser - el nucli de tota vida cristiana.

pd 76

GENTES num. 39 - 8 de mayo de 1977

1 DE MAYO (bis)

Alberto Iniesta, obispo de Madrid

... encara sabent que "aquest Jesús" va ser aquí, ¿qui era? ¿Tots i ningú? ¿Per on anava, amb la seva bossa de treball a la mà, amb la seva cara normal, amb el seu vestit vulgar, amb el seu cor de germà de tots? En qualsevol cas, la visita d' "aquest Jesús" no ha estat inútil, perquè un cop més m'ha ajudat a veure'l en qualsevol persona que camina al meu costat. I a interrogar-me un altre cop sobre aquest diví caprici de que avui i aquí Déu encarnat, havent d'escollir una forma concreta d'expressar-nos el seu ideal humà, passaria sobre els barris i les classes poderoses i vindria - ve - a viure amb la classe obrera com un treballador més. ¿Demagògia?  Demagògies de Déu!