divendres, 5 de desembre del 2014

pd 254

AVUI, divendres 5 de juliol de 2002
EUROPA VA ACOLLIR ELS PRIMERS IMMIGRANTS FA 1,75 MILIONS D'ANYS
Joaquim Elcacho

Un equip d'investigadors de Geòrgia, Estats Units, Suïssa i Catalunya han descobert al jaciment de Dmanissi (Geòrgia) les restes fòssils d'un crani que correspondria a un dels primers individus del gènere Homo que van emigrar de l'Àfrica per ocupar Europa i Àsia, fa aproximadament 1.750.000 anys...
... els primers Homo van aparèixer a l'Àfrica fa 2 milions i mig d'anys i van poder emigrar a Euràsia  en busca d'aliment gràcies, en bona part, al desenvolupament del seu cervell...

dijous, 4 de desembre del 2014

pd 253

EL PERIÓDICO, dimecres 24 de juliol de 2002
L'ONU DENUNCIA L'AUGMENT INSULTANT DE LA DIFERÈNCIA ENTRE RICS I POBRES
Manuel Vilaseró

Alerta pel creixement de la desigualtat al món.
23 països africans estan pitjor ara que el 1975.
Espanya és l'últim dels països de desenvolupament alt i està a la cua de la UE. A més perd cinc posicions en igualtat social perquè només les classes altes s'han beneficiat del creixement econòmic. 
"El món no ha semblat mai tan lliure, però tampoc tan injust. De quina altra manera, si no de grotesc, es pot qualificar que l'1% més ric del món ingressi més que el 57% més pobre." (Gita Welch)

dimecres, 3 de desembre del 2014

pd 252

EL PERIÓDICO, 17 d'octubre de 2010
LES POLÍTIQUES ASSISTENCIALS: LES AJUDES A EUROPA
Rubén Gómez del Barrio - Elianne Ros

Una onada d'ajust pressupostari recorre Europa i el món desenvolupat en general. Després d'una primera fase d'augment de les despeses socials per contrarestar els efectes de la crisi, els governs entenen que ara ha arribat el moment d'estrènyer el cinturó. Però ni tots els països surten del mateix punt departida ni a tot arreu l'ajust és de la mateixa magnitud. Espanya parteix d'un esglaó molt més baix.
El paradís de les ajudes. A  Alemanya  el debat és sobre si val la pena treballar si amb el que dóna el Govern ja es pot viure, sense luxes, però viure....
A França... els fills ni tocar-los... En comptes de suprimir les ajudes directes, han retallat les desgravacions...

dimarts, 2 de desembre del 2014

pd 251

EL PUNT, dijous 28 de març de 1991
EL DESPOBLAMENT RURAL S'ATURA I EL MODEL DE VIDA S'APROPA AL DE LES ZONES URBANES
Glòria Porqueres

(entre 1975 i 1986) El procés de despoblament de les zones rurals s'ha aturat significativament en els últims anys...
A Catalunya hi ha 805 municipis amb una població inferior a 5.000 habitants, que encara que només representin un 14% del total de la població, suposen gairebé el 90 per cent del total de municipis...
les societats rurals i urbanes són cada cop més similars a causa del desenvolupament tecnològic i de la comunicació i pel moviment intern de la població, que fa que els comportaments siguin cada cop més iguals...
Durant aquest període (1975 - 1986), 4 de cada 10 pagesos catalans han deixat la seva  activitat...

dilluns, 1 de desembre del 2014

pd 250

AVUI, 6 de febrer de 1991
EL CARNESTOLTES I LA GUERRA
Ricard Vinyes

Enguany no hi haurà Carnaval a Venècia. Ni a Barcelona es passejarà la Rua. Sabadell no en farà. Colònia tampoc. A Rio no se sap. Molts municipis grans, mitjans i  petits, i moltes escoles, han decidit no celebrar el Carnestoltes per manifestar el seu rebuig a la guerra i per no ofendre la tristesa que imposa....
... significa reconvertir-lo en un acte d'explícit rebuig a la tràgica situació de guerra a què el món ha esta abocat, i constitueix una forma de propaganda popular legítima, lloable i efectiva...
... és una mobilització de base que propugna la rectificació quan se sent en contradicció amb els seus diversos dirigents... que si bé no han influït de manera directa en la fi d'una guerra, sí que han contribuït a desprestigiar les polítiques bel·licistes enderrocant els justificants culturals que els són tan necessaris i que tradicionalment avalaven les agressions bèl·liques al llarg dels segles XIX i XX, tals com "civilització, grandesa nacional o desordre social"...
... podem estar satisfets del nostre país perquè constatem que ha sabut no perdre l'oportunitat de participar en els grans moviments socials mundials d'avui que continuen, com poden, negant l'estat de coses present. Diguin el que diguin, l'internacionalisme també viu.

diumenge, 30 de novembre del 2014

pd 249

EL PUNT, ...1993?
PER QUÈ M'AGRADAVA TANT JUGAR
Agustí Casanova i Masferrer

Segurament els infants actuals els agrada tant jugar com ens agradava a nosaltres quan érem petits. De totes formes, crec que els nens d'abans dedicàvem més hores al joc, jugàvem molt més...
... empràvem en els jocs molts objectes naturals com recursos barats amb finalitat lúdica. Així doncs, ens era ben fàcil transformar imaginativament les coses, donar als objectes un significat  nou....
...
No sé gaire bé per què m'agradava tant jugar, però recordo sovint aquell nen petit que era jo que es delia per estar sempre al carrer amb els amics.

divendres, 28 de novembre del 2014

pd 248

AVUI, dimarts 5 de febrer de 1991
SUSPENSIÓ... I AIRE, QUE VOL DIR VENT!
Bienve Moya

(L'articulista considera ridícula la supressió dels actes del Carnaval que han decretat algunes institucions...)

... Una acció (de protesta?) que vull interpretar que ha estat duta a terme amb el millor desig de solidaritat i conscienciació sobre els estralls de la guerra...
... no ho veig prou clar perquè, primer: aquesta guerra (del Golf) ja fa molts anys que va començar. En aquella època, però, potser enderiats en altres qüestions, a ningú no li acudí la pensada; segon: perquè si per causa d'una generosa i àmplia interpretació de la moral solidària, suspenem el Carnaval..., també caldria qüestionar-nos la celebració d'altres esdeveniments sòcio-culturals que coincideixin en temps de guerra...
Insisteixo, cal meditar  molt sobre aquesta mesura fàcil de la suspensió. Cal advertir, per exemple, si darrere d'aquest criteri restrictiu per raons d'humanitarisme, no se'ns amaga l'expressió barroera d'una doble moral patològica del sofriment aliè. Una moral que més que veure'ns compartir solidàriament la problemàtica sòcio-política universal, ens voldria tot el sant dia, no tant, conscients de la necessària cultura de la solidaritat, com sofrents impenitents, o tormentats militants de la causa...