AVUI, dimarts 5 de febrer de 1991
SUSPENSIÓ... I AIRE, QUE VOL DIR VENT!
Bienve Moya
(L'articulista considera ridícula la supressió dels actes del Carnaval que han decretat algunes institucions...)
... Una acció (de protesta?) que vull interpretar que ha estat duta a terme amb el millor desig de solidaritat i conscienciació sobre els estralls de la guerra...
... no ho veig prou clar perquè, primer: aquesta guerra (del Golf) ja fa molts anys que va començar. En aquella època, però, potser enderiats en altres qüestions, a ningú no li acudí la pensada; segon: perquè si per causa d'una generosa i àmplia interpretació de la moral solidària, suspenem el Carnaval..., també caldria qüestionar-nos la celebració d'altres esdeveniments sòcio-culturals que coincideixin en temps de guerra...
Insisteixo, cal meditar molt sobre aquesta mesura fàcil de la suspensió. Cal advertir, per exemple, si darrere d'aquest criteri restrictiu per raons d'humanitarisme, no se'ns amaga l'expressió barroera d'una doble moral patològica del sofriment aliè. Una moral que més que veure'ns compartir solidàriament la problemàtica sòcio-política universal, ens voldria tot el sant dia, no tant, conscients de la necessària cultura de la solidaritat, com sofrents impenitents, o tormentats militants de la causa...
