pd 322

AVUI, Diumenge, 7 de febrer de 1988

QUINES RESPONSABILITATS I DE QUI?

Montserrat García, Mercè Agustí, Manel Ballart, Francesc de Gispert, Quima Lorca, Manel Mallol, Modesto Villanueva i Irene Toral.

... En el que tots convenim és en la millora de la qualitat de l'ensenyament..., nosaltres pensem que si entenem l'ensenyament com un acte col·lectiu, la continuïtat d'un projecte educatiu va lligada al manteniment en el centre de les persones que el duen a terme: els mestres... és a dir:la permanència dels equips pedagògics...

D'altra banda es pot constatar que l'esperit de renovació de l'escola pública.... ha estat vinculat a uns models de gestió compartida, plural i, suspicàcies a part, assembleària...

...

El fet que qualsevol pugui assumir les funcions directives no ha de suposar una jerarquització en els càrrecs, sinó una conseqüència de la divisió de les tasques i responsabilitats pròpies d'un centre escolar...

pd 321

PUNT DIARI, Dijous, 3 de desembre de 1987

DIRECTORS

Xavier Besalú i Costa 

Ésser director d'una escola pública a Catalunya no és cap ganga: sovint es tracta d'una feina ben ingrata i, sempre, mal pagada...

... La LODE fa del director, a parer meu: un representant de l'Administració (... que ha de fer gairebé tots els  papers de l'auca: d'assistent social, de jutge, de gestor, de psiquiatre, de guàrdia civil, de taxista, d'infermer...), un cap de personal (... aquesta és una de les funcions més odiades pels actuals directors... Han estudiat per fer d'educadors, i no per fer de cap de personal. I encara és més feixuc si aquest personal a comandar són els companys d'ahir i de demà, professionalment, la majoria d'ells, que dediquen a l'escola més temps del que reglamentàriament els pertoca...), un gerent, un administratiu i un coordinador...

...

No és estrany que la tipologia dels nostres directors sigui ben diversa i heterogènia. Hi trobem des d'aquell que és considerat "un bon mestre" fins aquell que "no sap dir que no"; aquell que "necessita calés" i aquell que "es vol promocionar socialment";  aquell "director de tota la vida" i aquell que "és l'únic home entre moltes dones"; aquell que "fa de pont entre posicions contraposades" i aquell que "té interessos a defensar"; aquell que "vol fer la revolució des de dalt" i aquell que "no es fica mai amb ningú"; aquell a qui "li va el rotllo" i aquell altre a qui "li han fet una mal jugada". I ben segur que en trobaríem encara molts altres. Tal vegada també aquell a qui li agrada fer de coordinador i dinamitzador de les activitats del centre. També n'hi ha que hi troben gust...

pd 320

PUNT DIARI, Dijous 3 de desembre de 1987

MESTRES ANGOIXATS

David Pujol

Un grup d'ensenyants van manifestar a Peralada que volen una solució àgil, ràpida i justa al problema de la seva responsabilitat civil i creuen que, malgrat la bona disposició del Departament d'Ensenyament, el tema no s'acaba de resoldre.

... El personal docent defensa la via administrativa per resoldre demandes d'indemnització en els casos d'accidents fortuïts.

"Perquè el ciutadans puguin fer ús del dret a rebre indemnitzacions i perquè els ensenyants no ens trobem immersos en processos judicials per aquests afers, cal que l'administració posi fi urgentment al problema de la responsabilitat dels professors".

...

"La via que s'utilitza normalment és considerar que algun mestre ha fet alguna imprudència. Aleshores s'interposa un judici penal per exigir, a través de la condemna del mestre, la indemnització que correspongui: aquest és tristament el camí més senzill". 

... (Joan Corney) "la situació en què ens trobem en aquests moments els ensenyants és angoixant, perquè tots som conscients que en la tasca escolar hi ha moltes possibilitats que es produeixi un accident" 

... "no es tracta d'obtenir cap privilegi per part de ningú... el que no trobem bé és que per aquesta manca de legislació en aquest sentit, es deixin de fer activitats extraescolars o no-obligatòries, cosa que suposaria un important retrocés en l'ensenyament"...

pd 319

EL PAIS, Dilluns, 22 de setembre de 1986

"LA VIEJA HISTORIA DE LA CALIDAD DE LA ENSEÑANZA"

editorial

... No és de qualitat un ensenyament que descansa quasi exclusivament en el llibre de text, en la memorització (o, alternativament, segons els imperatius de modes rigoroses, en l'abandonament absolut de la memòria). Tampoc pot ser de qualitat un ensenyament que pretén periòdicament reformes de continguts (molt poques vegades de mètodes) que si algun cop s'arriben a incorporar als programes de formació del professorat és quan ja hi ha una nova reforma que ha deixat obsoleta l'anterior. No és de qualitat l'ensenyament d'una escola que descansa sobre un professorat que no ha assumit com a obligatòria l'actualització permanent, fins el punt que alguns dels seus sindicats defensen encara amb relativa força la pelegrina pretensió que el reciclatge del professorat ha de ser voluntari i plantejat exclusivament com un mitjà per a l'acumulació de mèrits. No és de qualitat una escola que encara no compta amb una mínima infraestructura administrativa, o en la que el professorat fuig dels càrrecs directius com si fos el diable perquè no troba en ells compensacions de cap mena. Tampoc és de qualitat un ensenyament bàsic que, entre altres resultats tangibles, està produint els alarmants nivells actuals de degradació de l'expressió oral i escrita en una població suposadament educada i escolaritzada. No sembla, doncs, que es pugui vantar de qualitat un sistema educatiu  que segueix donant més importància a la selecció que a l'educació i molta més a l'avaluació de l'alumne que a la del professor i a la del propi sistema.

pd 318

EL PUNT, Dijous, 7 de maig de 1987

CAP AL 87-88

Xavier Besalú i Costa

Temps de preinscripcions i matriculacions. Temps de planificar i de fer balanç. Temps també de donar comptes (d'avaluació, més pròpiament?) i d'informar...

...

Quantes aules d'EGB hi ha amb més de 35 alumnes?

Quantes escoles unitàries hi ha amb més de 25 alumnes per aula?...

Amb quants professors d'Educació especial, amb quants mestres de suport, compten les nostres escoles?...

A quants col·legis públics hi ha professors d'Educació física, de Música, d'Anglès, en plantilla?

Quants pobles i ciutats tenen escoles d'Adults de la Generalitat?...

... 

Perquè no es fa una planificació democràtics (és a dir, amb participació de tots els sectors implicats), progressista (és a dir, amb ànim de millorar les coses), modernitzadora (és a dir, amb ganes d'adaptar-se a les necessitats d'avui) i valenta (és a dir, sense complexos per reclamar una efectiva igualtat de recursos materials i humans)?

(p.s. Recordem que el curs 87-88 va ser de vagues massives i llargues)

pd 317

EL PUNT ? ---- 1986 ?

INTEGRACIÓ ESCOLAR

Pep Collell

El Consell de Ministres va aprovar dimecres la integració dels nens amb deficiències físiques i psíquiques a l'escola normal. La idea em sembla bona i sobretot justa, ja que moltes vegades alumnes totalment salvables acaben perdent el que tenen per culpa d'un ensenyament que no és l'adequat per a ells...

...

...Seria bo que els pedagogs comencessin ja a treballar per tenir clara la forma d'integració, que passa per uns ensenyants especialitzats dintre de cada escola per suplir allò que el deficient se li pot escapar en la classe normal. Un nen sord no pot seguir plenament una classe i el mestre no pot dedicar una gran part de la classe a ell. Algú ha de fer aquesta feina de suplència. Si no, es veurà més marginat que en una escola especial.

pd 316

AVUI ? 11 de febrer de 1986

UN DECRET ESTABLEIX QUE ELS MESTRES HAN DE SABER CATALÀ

......?

El Departament d'Ensenyament de la Generalitat va fer públic ahir un decret que estableix la necessitat del coneixement de la llengua i la cultura catalanes per part dels mestres de pre-escolar i EGB que vulguin treballar en les escoles públiques de Catalunya. Aquest decret preveu que tots els mestres que s'incorporin a Catalunya hauran de conèixer la llengua i la cultura catalanes i hauran de supera un examen, després de fer uns cursos, en què acreditin uns coneixements mínims.