TRIUNFO, núm. 891 - 23 de febrer de 1980 pàg. 25
LA CRISI CATÒLICA
Enrique Miret Magdalena
El més sorprenent dels nostres bisbes és llur falta d'altura. No saben estar a l'alçada de les circumstàncies que vivim. Com si fossin un disc ratllat, de tant en tant repeteixen reiteradament els mateixos eslògans: l'avortament..., els col·legis religiosos..., l'aportació de l'Estat..., el divorci..., el celibat...
... perquè no miren el que està passant en la realitat religiosa del país, i netegen d'una vegada el cervell tan confús i tan superficial que han bastit any rere any amb el seu distanciament sistemàtic de la realitat social quotidiana, d'un costat, i de la realitat religiosa vitals, per l'altre?...
Perquè cal reconèixer amb lleialtat que no hi ha ningú que vegi clarament on som els catòlics, ni si tenim cap missatge autènticament religiós o no...
I amb això no vull dir ni molt menys que la religió - i sobretot els cristianisme - hagi de tenir solucions per a tot. L'Evangeli té una missió important - segons pensa el verdader creient -, però aquesta missió no serveix per a tot: la religió pot ajudar, pot donar suport, pot donar-nos un ressort intens que ens mogui a més i millor. Però no posseeix receptes concretes sobre el món, només té perspectives...
... si seguim així, el catolicisme es perdrà quasi totalment a Espanya, perquè a ningú li interessa una mòmia apergaminada com la que presenten els integristes, ni tampoc una mala caricatura del que és profà com la que subministren molts progressistes superficials...
