pd 879

ARA dissabte, 3 de desembre del 2016

3 DE DESEMBRE, UN MAPA DE TRES COLORS

Vicenç Villatoro

Agafem un mapa d'Espanya i projectem-hi els resultats de la votació sobre el límit del dèficit per a les comunitats autònomes en el Consell de Política Fiscal i Financera convocat per Montoro. Ens sortirà un mapa amb tres colors. La immensa majoria del mapa l'ocupa un color homogeni: és el de totes les comunitats que han votat que sí a la proposta consensuada entre el PSOE i el PP. A una banda del mapa, un altre color: el de les tres comunitats que hi han votat en contra (tot i que dues tenen president socialista): València, les Balears i Catalunya. I queda encara una altra taca d'un color diferent dels altres dos: la de les comunitats que no han votat res perquè tenen un règim fiscal especial i no participen del Consell, Euskadi i Navarra. Doncs resulta que aquest mapa on Espanya queda dividida tan significativament en tres colors no s'ha produït entorn de cap fet lingüístic, històric ni identitari, sinó en un tema econòmic, pràctic, on cadascú ha votat estrictament en defensa dels seus interessos més directes. El vot conjunt de catalans, valencians i balears no és una expressió de pancatalanisme. Al contrari. Cadascú ha anat a la seva. La gran novetat és que, defensant cadascú el que li convé, no els ha fet por coincidir.

pd 878

​ARA  dissabte, 1 de març de 2014

DIALÈCTICA DEL BARRUT​

Ferran Sáez Mateu

... la dialèctica del barrut, és a dir, esgrimir una contradicció manifesta però sense avergonyir-se'n. Si fa no fa és la següent: els espanyols som la majoria i també som la minoria. Som la majoria a Espanya i som la minoria a Catalunya. I com que som la majoria a Espanya, la resta a callar. I com que som la minoria a Catalunya, i les minories en democràcia sempre s'han de respectar, doncs també a callar... A callar sempre, i a creure. És meravellós: ser alhora majoria i minoria atorga tots els drets i cap obligació. Una autèntica fantasia política.
...

La dialèctica del barrut no es pot combatre amb arguments, precisament perquè està pensada por no haver de dialogar. Això convé tenir-ho molt present. Tu pots fer una cosa tan exquisidament cívica com la Via Catalana, que ells et trauran la típica foto en què l'entranyable infiltrat dels serveis secrets crema una bandera espanyola. En aquest sentit, convé riure. Amb ganes. Per fer salut.

​

pd 877

​ARA diumenge, 13 d'octubre del 2013

ENS TOCA A NOSALTRES (i 2)

Toni Soler

(...continuació)

 

​... El catalanisme no té exèrcit però ha de ser capaç de portar la seva força democràtica cap a una fase tan pacífica com sempre, però més - diguem-ne - executiva. La majoria sobiranista del Parlament ha de saber que entre les eines que té per defensar el seu mandat hi ha la voluntat de la gent per fer que el seu vot es respecti. En l'últim segle hem vist vagues generals, tancaments de caixes, insubmissions diverses davant de lleis injustes... No goso dir quina és l'eina que necessitem, però sí que estic convençut que, per la nostra desgràcia - i per la seva vergonya -, els nostres vots segurament no seran suficients.

pd 876

​ARA  diumenge, 13 d'octubre del 2013

​ENS TOCA A NOSALTRES (1)

Toni Soler

Hem de deixar de preguntar-nos per què i concentrar-nos en el com. Hem fet un inventari molt complet dels motius que ens apressen a tenir un estat. I ho hem fet tan bé, que el sobiranisme s'ha ensenyorit del carrer, l'opinió pública i el Parlament en un temps rècord...
...

Parlem, doncs, del com. Miquel Puig advertia ahir dels riscos d'una declaració unilateral (DUI), no pactada amb Espanya. I tanmateix, és possible una cosa sense l'altra?... ¿Una declaració unilateral del Parlament de Catalunya forçaria el govern espanyol a negociar? ¿Obligaria la Unió Europea a intercedir? Potser sí. ¿Però si Rajoy es fa el sord, què passarà? ¿El govern català tindria eines per exercir l'autoproclamada sobirania? ¿Tindria eines per bloquejar o erosionar la sobirania espanyola sobre el territori català? ¿ O ens quedaríem sols i de dol amb una república de joguina, ignorada pels nostres veïns?

... Cal que el govern català i els partits compromesos amb el procés es preparin per jugar fort, en la mesura que puguin... Cal que la gent entengui que s'acosta una nova fase en què la simple mobilització a la catalana ("cívica, festiva, familiar") potser no serà suficient...

(continuarà...)

pd 875

​ARA diumenge, 13 d'octubre del 2013

CIUTADANS, CADA COP MENYS PROGRESSISTES

​Marc Colomer​

C's va néixer com a alternativa espanyolista al PSC. Tot i això, cada cop rep més vot del PP -

​​

sobretot des que els populars governen a Madrid-, cosa que l'ha fet girar a la dreta.

Drets dels immigrants

C's va defensar en una moció retirar la targeta sanitària als immigrants irregulars, com fa arreu el PP. Ha exigit també, com els xenòfobs europeus, prohibir el burca.

Fiscalitat progressiva

Ciutadans s'ha oposat a tots els augments impositius pactats per CiU i ERC per evitar retallades, també als més progressius i als de la banca, amb l'excusa que rebutgen més tributs sense pressupostos.

Drets civils i laborals

Els seus diputats van votar en contra d'indemnitzar els ferits amb pilotes de goma i de no aplicar en els empleats públics la reforma laboral. I s'han abstingut en el rebuig a la reforma regressiva del dret a l'avortament que prepara el PP.

Privilegis i control d'elits

En la llei de transparència, C's s'ha oposat juntament amb el PP a crear un registre de lob

​​

is. Ha votat en contra també de prioritzar l'escola pública als concerts de centres d'elit.

Lluita contra el feixisme

Tots els grups menys PP i C's han votat instar a il·legalitzar els grups ultra partidaris de la violència.

pd 874

​ARA  diumenge, 13 d'octubre del 2013

CIUTADANS CREIX SOBRETOT CAP A LA DRETA
 Jordi Muñoz

​Ciutadans va sorgir d'ambients més o menys progressistes desencantats amb el que consideraven una deriva massa nacionalista del PSC, que llavors pactava amb ERC en el tripartit i votava un nou Estatut, i va ser apadrinat per alguns destacats membres de la Gauche Divine barcelonina. És cert que sempre ha tingut un peu a cada banda i ha jugat a la indefinició, però amb el pas del temps el partit d'Albert Rivera ha anat perdent el perfil vagament esquerranós que tenia. Gestos com el fitxatge de Carina Mejías (exdiputada del PP), o la presència habitual del seu líder als mitjans de comunicació de la dreta espanyola els han anat escorant a poc a poc cap a la dreta. Els seus votants també tenen avui un perfil més conservador que el del 2006. Llavors gairebé la meitat del seu electorat s'ubicava a l'esquerra, mentre que avui només un de cada quatre votants de Ciutadans s'autodefineix com a d'esquerres.

pd 873

​MERIDIANO DOS MIL EPOCA II Núm. 13 - 1976?

EL FEDERALISME OBRER DE LA C.N.T.

​Luís Edo i Jose Luís Taberner

L'articulació orgànica de la dinàmica autogestora constitueix el federalisme. La base del federalisme és l'autonomia (del grup, de l'associació ciutadana, del sindicat, etc.), per la qual cada conjunt té completa independència en llur desenvolupament i maduració. Si a l'autonomia hi ajuntem com a conseqüència de la projecció externa del grup, la solidaritat, desemboquem d'immediat en el Federalisme.

D'un grup autònom amb dinàmica interna autogestora, que adquireix vincles de solidaritat amb altres grups afins concertant accions i tàctiques, direm que és federalista i en llur plenitud llibertari.

Al nostre país fou la CNT (Confederació Nacional del Treball), organització llibertària dels treballadors, l'única estructura que va seguir la normativa federalista de classe...
...

L'autogestió és una crida a l'autoregulació i a l'auto-desenvolupament de l'ésser humà i de les agrupacions en que s'organitza.
...

Queden lluny de l'acció directa totes les connotacions de violència i terrorisme que li han col·locat uns i altres per desprestigiar-la.
...

La classe obrera necessita la unitat sindical per lluitar amb possibilitats d'èxit contra les estructures capitalistes. Ara bé, la unitat sindical, per a nosaltres, no pot ser imposada per decret o manipulada per interessos interclassistes...