pd 1459 La coartada burgesa (i 2)

(de la sèrie: arafaunanyomés)

...quan Xavier Domènech afirma que no pactaran mai amb JxCat perquè al darrere hi ha el PDECat, als nobles salons del Círculo Ecuestre, als despatxos de Foment del Treball, a les plantes de direcció de la Caixa, del Banc Sabadell, de Planeta, etcètera, la veritable burgesia o els seus gestors somriuen complaguts mentre esperen que els comuns siguin decisius, sí, i amb l’ajuda d’Iceta evitin el malson d’una majoria independentista.

Joan B. Culla

pd 1458 La coartada burgesa 1

(de la sèrie: arafaunanyomés)

"el catalanisme (per tant, també l’independentisme) és un invent, un muntatge de la burgesia a fi d’amagar els seus interessos de classe" (atribuït a Solé Tura)...

hi ha, en l’òrbita del PSC i de les seves forces auxiliars, també en el territori de Catalunya en Comú i en particular d’Iniciativa, una doble pulsió que mereix ser subratllada. D’una banda, la inextingible fòbia anticonvergent, una barreja de rancúnia i frustració acumulades des del 1980. De l’altra, la necessitat que moltes persones experimenten de sentir-se sempre d’esquerra i, per tant, de situar tot allò que rebutgen -ara, l’independentisme- a la dreta, en el camp conservador, burgès, antisocial, etcètera...

Joan B. Culla

pd 1457 No s'havien d'atrevir...

(de la sèrie: arafaunanyomés)

No s’havien d’atrevir a retirar les urnes amb violència policial (Espanya no s’ho podia permetre). Era improbable que s’acusés els líders cívics i se’ls empresonés per inexistents actes violents (la justícia no s’ho podia permetre). Els presos polítics havien de sortir tots en llibertat provisional per no beneficiar el 21-D l’independentisme (l’unionisme no s’ho podia permetre). El 155 havia de ser light per salvar les formes (Rajoy tampoc s’ho podia permetre).... Res no havia de passar. Tot ha acabat passant...

Ignasi Aragay

pd 1456 21-D: vigilar vot per vot

(de la sèrie: arafaunanyomés)

A l'Estat espanyol li va semblar tan humiliant l’1-O (perquè es va fer i per la pregunta) que ha decidit tornar-s’hi i que tothom ho vegi: et diuen anormal a la cara, s’emporten les obres del Museu de Lleida i assetgen TV3. Abans de l’1-O, mai haurien gosat anar tan lluny (per més que el cos els ho demanés) per por al càstig de mostrar-se hostils. Ara és al revés, l’hostilitat té premi. Si a Catalunya, aquests anys, s’ha produït un tomb psicològic que fa que milions de persones hagin decidit pensar pel seu compte i demanar ser consultades sobre el país on volen viure, ara l’estat espanyol, a través dels mitjans i els partits del 155, ha decidit que ja no dissimularà més... L'Estat ja no és de fiar.

Antoni Bassas

pd 1455 Però existeix realment el PSC?

(de la sèrie: arafaunanyomés)

L’Iceta ha viscut sempre al partit, del partit i per al partit... És el clàssic home de partit, amb tot el que això té de bo (plena dedicació, professionalitat) i de dolent (aïllament, endogàmia)... En Miquel, i amb ell el PSC, ha tornat als seus orígens: a l’esperit de la federació del PSOE... L’Iceta no deixarà mai la política, és la seva vida. Però amb aquest joc tan arriscat que està protagonitzant potser hi haurà un moment que la política el deixarà a ell... Existeix realment el PSC?

Ignasi Aragay

pd 1454 La violència de privar de dignitat i 2

(de la sèrie: arafaunanyomés)

(ve d'ahir)...La translació de tot això al Procés no resulta difícil. Com menys respecte ens té el PP i tot l’aparell de l’Estat -com més ens pega-, més independentistes ens tornem. Però no ens hi tornem perquè no ens respectin, no, sinó perquè estem abduïts per esperits malèfics. I el somni humit aznarià, el que avalaria la màxima repressió, és associar l’independentisme a la violència i, per tant, al terrorisme. Mentre esperem que no trobin la manera de fer versemblant aquesta associació, valdria la pena que els processistes ens desmarquéssim de les perverses doctrines sobre el terror.

Albert Pla Nualart

pd 1453 La violència de privar de dignitat 1

(de la sèrie: arafaunanyomés)

Hi ha un cercle viciós que pot atrapar qualsevol que exerceixi poder,...“Com més li pego més dolent es torna”. I el que avui resulta evident a qualsevol pedagog -que pegar-li és, justament, allò que el torna dolent- passa a ser gairebé subversiu si ho traslladem a l’àmbit dels conflictes polítics. La doctrina que ha arrelat en el pensament políticament correcte sobre la violència que anomenem terrorisme ens vol fer creure que és un origen zero del mal, que res no el causa ni l’incentiva. Ve a dir que veure-hi causes és una manera de comprendre’l i, en el fons, de justificar-lo, i que aquesta comprensió no només ens fa dèbils a l’hora de combatre’l sinó que gairebé ens en fa còmplices. Amaga una evidència: que només reparant les injustícies que l’originen -que sempre hi són si es busquen- el combatrem eficaçment.

Aquest pervers argument ha fet impune la violència que, sense cap mena de dubte, causa més víctimes i dolor avui al món: l’estatal, la institucional, la dels més poderosos.

Albert Pla Nualart