pd 1563 Processos entrellaçats

(arafamésdunany)

La independència -al segle XXI i dins d’Europa- només pot ser “ low cost ” perquè només és possible mitjançant un acord, però no pot ser “exprés” perquè l’altra banda necessita molt de temps i moltes proves (moltes eleccions guanyades pels independentistes) per assumir que no hi ha altre remei que asseure’s a negociar els termes de la secessió. A més, ara queda clar que l’independentisme ha de convèncer més catalans abans de poder somniar a negociar amb l’Estat, i això portarà temps.

Aquesta partida, com totes les importants, la guanyarà qui, des d’una posició realista, sigui capaç d’aguantar més.

Miquel Puig

pd 1562 El perquè de la recaiguda autoritària d'Espanya

(arafamésdunany)

A Espanya, els drets polítics més elementals són vulnerats des d’uns alts tribunals atiats per la Moncloa i el seu cor mediàtic... Resulta difícil que Catalunya se senti cridada a integrar-se en aquesta Espanya que porta segles amb el fre de mà posat... Quan Espanya mira Catalunya hi veu reflectits els seus fracassos seculars... Per això, malgrat el convuls present, malgrat el cul-de-sac, Catalunya serà independent. Perquè és l’opció més raonable per mantenir el rumb democràtic i el progrés econòmic i social, per fugir de l’autoritarisme i la paràlisi. El problema, esclar, és com... El conflicte serà dur i llarg... allà on cal posar tot l’esforç és en el treball intern de sumar més massa crítica -més persones, més idees, més raons- per fer irreversible una gran majoria social republicana.

Ignasi Aragay

pd 1561 L'avió de Carl Schmitt

(arafamésdunany)

... El PP, el PSOE i Cs defensen l’Estat. No la Constitució, sinó l’Estat, que és una cosa diferent. Quan la Constitució legal existent els serveix -tal com ells mateixos la interpreten amb els seus tribunals -, es fan els legals; quan no els serveix, se la salten amb forçades invencions interpretatives... L’estat espanyol presenta clars dèficits de liberalisme polític i de democràcia, especialment a Catalunya. Per a molts ciutadans aquest estat incentiva viure en un permanent exili interior, en un paisatge d’ombres, en unes institucions alienes. Records del franquisme.

Ferran Requejo

pd 1560 Els tancs entren pel mòbil

​(arafamésdunany)

... la violència física exposada a l’escrutini del món no els ha sortit a compte. L’acció contra els cossos no els ha servit, perquè els amos d’aquests cossos els han plantat cara. Havien de controlar les ments... Aquesta fase de la batalla és la que va a tot gas als tribunals i s’executa en tres línies de treball. La primera és la que afecta estrictament els investigats. Als empresonats se’ls obliga a tota mena de retractacions i abjuracions... Però res de tot això tindria efectes tan devastadors si no servís per inocular als que no estan ni tan sols imputats la por, la pressió, l’amenaça, la sensació de derrota, el desànim: hi ha mil matisos. I això es fa escampant porqueria... L’Estat que fa tot això ... no necessita tancs. L’efecte que farien els tancs el genera cada dia amb les notícies que ens fa arribar al mòbil.

Sílvia Barroso

pd 1559 Notes sobre el procés (25): una estratègia guanyadora i 3

(arafamésdunany)

La lluita per la democràcia, des de la legalitat.

L’independentisme és democràtic: vol votar i sotmetre’s al veredicte de les urnes. L’unionisme és nacionalista: no accepta que es voti perquè considera que la unitat d’Espanya és sagrada...  L’Estat està demostrant que reacciona abusant de la llei sempre que percep una amenaça; i l’abús és més evident i més injustificable si l’amenaça es fa des de la legalitat...

Miquel Puig

pd 1558 Notes sobre el procés (25): una estratègia guanyadora 2

(arafamesdunany)

Treballosament s’obre pas una estratègia alternativa. Reconeix que la independència no és a prop, que exigeix ampliar el suport social, que l’única manera de fer-ho és des de les institucions i que l’acció d’aquestes ha de ser escrupolosament respectuosa amb la legalitat. No és una estratègia brillant, però és viable... La independència és possible perquè és un projecte engrescador i perquè no és utòpic, i tots estem assedegats d’un projecte amb aquestes característiques...

Miquel Puig

pd 1557 Notes sobre el procés (25): una estratègia guanyadora 1

(arafamésdunany)

“El vell món es mor. El nou triga a aparèixer. I en aquest clarobscur, sorgeixen els monstres” (Gramsci)

El full de ruta tenia dues característiques que el feien inviable: les presses (es comptava en mesos) i la dependència d’unes “estructures d’estat” que havien de permetre el “control del territori” després d’una DUI. La primera era incompatible amb la legitimitat, perquè la majoria social a favor de la independència -que és l’únic obstacle real a què ens enfrontem- costarà temps d’aconseguir. La segona era innecessària, perquè la independència, quan li arribi el moment, es farà de manera ordenada i en el marc d’una tutela internacional. Totes dues han tingut costos: la primera ha fet que una part dels catalans s’hagin sentit agredits per l’independentisme; la segona ha proporcionat una base a la delirant acusació de colpisme.

Miquel Puig