pd 1711 La Catalunya Bernardos

(arafa...)

Gonzalo Bernardos –professor titular d’economia de la Universitat de Barcelona– va dir ahir al programa del Basté que els llaços grocs són “escombraries que contaminen”. Ho va dir, hi va insistir i ho va remarcar amb la mateixa falta de respecte que té pels pronoms febles. La idea, expressada amb una cruesa espatarrant, ni és nova, ni és seva, ni la comparteixen només uns quants. Per bé que l’enquesta recent de 'La Vanguardia' constatava que el 77% dels catalans estan en contra de l’empresonament dels membres del Govern de Catalunya, del president d’Òmnium i del de l’ANC, n’hi ha que rebutgen fins i tot el símbol –inofensiu i reivindicatiu– que reclama la seva llibertat. En nom de la Constitució i de la llei, però sense respectar la llibertat d’expressió, veiem que es despengen pancartes a favor de la llibertat dels presos polítics, es demonitza el color groc, s’increpa gent que porta el llaç, es fan ràtzies tabarnícoles a les platges i s’arrenquen “plàstics que contaminen” –per dir-ho en termes de la Catalunya Bernardos– als ponts de les autopistes. Tot pel medi ambient, esclar. Tot per netejar el país d’un independentisme que s’admet com a idea però no com a aspiració legítima de, més o menys, la meitat de tot un poble.

Xavier Bosch

pd 1710 Sí, són presos de la pitjor política

(arafamesdunanyimig) !

Pedro Sánchez no és Rajoy, com Zapatero no era Aznar, i l’independentisme ha d’aprofitar les diferències que hi trobi, encara que sigui per fer valer els vots del Congrés que van permetre al líder del PSOE convertir-se en president del govern espanyol. Però l’Estat continua sent l’Estat, tant si el governa un somriure com si el governa un bigoti. Per això Sánchez s’arrenglera amb el seu ambaixador, i marca la ratlla: a Espanya no hi ha presos polítics. La frase no resisteix l’arbitrarietat de les acusacions als Jordis, ni l’acusació de rebel·lió a la resta de presos i exiliats, quan resulta que el jutge sosté arguments com ara que hi ha rebel·lions sense armes i que el responsable de la violència policial és qui va convocar el referèndum. Això no és justícia, és política i de la pitjor.

Antoni Bassas

pd 1709 Urna Power

(arafamesdunanyimig)

 

El jutge Llarena acusa de rebel·lió els presos polítics catalans dient que el 20-N i l’1-O hi va haver violència. La va “produir” la policia, però és “culpa” dels acusats... És a dir, se’ls podria condemnar a 30 anys perquè “sabien” que es produiria i van “incitar” que es produís “demanant el vot”. D’entrada, hi ha dos plans. Els processats (tangibles) i l’Estat (intangible). Per què? Perquè si s’acusa els processats de la violència que va exercir la policia, potser, primer de tot, se n’hauria d’acusar la mateixa policia. Però la policia és la que fa l’informe de la violència. Neh. De moment, això obre la porta a culpabilitzar a tothom per provocar. Com Inés Arrimadas quan justifica les agressions a persones que duen llaç groc... Si algú de nosaltres també “sabia” que hi hauria violència, ¿hauria també de ser acusat de rebel·lió per no haver marxat a casa? ¿I si va enviar 'whatsapps' demanant més gent? Diguin el que diguin, l'1 d'octubre vam fer una cosa increïble

Empar Moliner

pd 1708 Instruccions per fer-se feixista

(Nota: avui excepcionalment recomano vivament la lectura, plena de sarcasmes, d'un llibre: "Instruccions per fer-se feixista" de Michela Murgia, i us en poso un tastet.)

"És feixista qui actua com un feixista"

" Poder expressar el dissentiment pot ser molt democràtic, però el dissentiment per ell sol no produeix democràcia si no provoca algun canvi"

" Les paraules generen comportaments, i qui controla les paraules controla els comportaments"

"La complexitat no s'ha de simplificar, s'ha de banalitzar. Simplificar significa treure lo superflu i conservar lo essencial; però és justament allò superflu el que genera l'útil soroll de fons que converteix totes les veus en iguals i neutralitza el dissentiment"

"No ens podem convertir en feixistes sense tenir o inventar un enemic"

... 

pd 1707 Democràcia internacional, o res (i 2)

(arafamesdunanyimig)

... No és pas dolent que la meitat del país pensi que ser independents és millor que estar units a Espanya... El problema és que aquesta divergència es mantingui en el temps per portar-nos enlloc. Per tant, cal donar-hi una solució. I l’única solució civilitzada que tenim a l’abast consisteix a votar –sembla que en això hi ha majoria–. Fins que no es faci un referèndum sobre la independència de Catalunya, l’enquistament romandrà. No entenc que hi hagi, encara, plantejaments sobre moviments unilaterals –tant per proclamar la independència com per mantenir-nos units a Espanya... El nostre problema només té solució internacional. I una demanda sostinguda i intensa reclamant un referèndum d’autodeterminació és imbatible. Té les de triomfar. I Espanya ho sap. La seva postura no s’aguanta. Perquè no hi ha alternativa. Són pocs els que, fronteres enllà, poden oposar-se al dret a votar...Qualsevol acció unilateral que no inclogui aquest dret no comptarà amb cap ajuda internacional. Durant molts anys la societat civil catalana ha anat un pas per endavant de la classe política. Ara aquesta societat ha demostrat que pot avançar més de pressa en temes polítics, també. Però un Parlament fragmentat, fruit d'un sistema electoral pervers que prima el partidisme i la mediocritat, ho està posant tot molt difícil.

Xavier Roig

pd 1706 Democràcia internacional, o res (1)

(arafamesdunanyimig)

Darrerament s’ha posat de moda dir que una “societat està dividida” quan simplement es manifesten dues opinions divergents. No només s’aplica a Catalunya... L’abús d’aquesta qualificació acostuma a venir d’aquells per als quals la situació preexistent –justa o injusta– ja els estava bé. ...  A Catalunya, tots ho sabem, són els unionistes. Però, esclar, en el nostre cas ja estàvem dividits entre independentistes i unionistes. El tema és que ara els separatistes fem xivarri i abans no. Perquè, ves per on, hem esdevingut molts. Tants, que hem guanyat les eleccions... Els catalans, com en tots els països, estem dividits en dos en tots els temes. Els que pensen que l’euro és un gran invent i els que creuen que va ser un error. Els que tenen fe religiosa i els que no. Els amants de la platja a l’estiu i els que l’odien. Els que els agraden els cargols a la llauna i els que els prefereixen amb suc. Etcètera. ... Catalunya, com qualsevol altre país, està multidividit. I aquesta diversitat és lògica i saludable. Dota les societats de cromatisme. Aquestes diversitats dicotòmiques no són dolentes, sempre que no causin bloqueig...

Xavier Roig

pd 1705 Polítics presos

(arafamesdunanyimig)

​..​ García Albiol i alguns diaris ens deien que el nou consistori de Badalona ha tret la pancarta a favor dels polítics presos. No és veritat. Al balcó de l’Ajuntament de Badalona no hi havia una pancarta a favor dels polítics presos. Hi havia una pancarta a favor dels presos polítics. El senyor Albiol i els periodistes que feien aquests titulars ideològics tenen tot el dret del món a creure que a Espanya no hi ha presos polítics. Al que no tenen dret és a fer dir a una pancarta una cosa diferent del que deia. Perquè canviar el text de la pancarta és mentir. I és també negar el dret a la paraula als qui no pensen com tu. Els qui creuen que hi ha presos polítics no tenen el dret a dir-ho, i si ho diuen, les seves paraules són canviades per fer-los dir una altra cosa. Que òbviament no és la mateixa: per això precisament ho fan. La policia del llenguatge no tan sols fa callar i prohibeix les expressions que considera incorrectes, sinó que quan aquestes expressions apareixen les esborra i les substitueix per les que ells troben correctes. Quan parlen ells tenen dret a dir polítics presos. No tenen dret a robar les paraules (i tergiversar-les) als qui parlen de presos polítics.

Vicenç Villatoro