pd 2341 Se'ns ha colat el feixisme 2

 (arafa<d'1any)

Les xarxes socials són una joguina enverinada. Els feixistes veuen les xarxes com una oportunitat. La manera més efectiva d’escampar el feixisme és deixar que tothom parli. Sobre qualsevol tema. Sense cap jerarquia d’autoritat entre les opinions. ¿Que la democràcia defensa que tots som iguals? Doncs au, deixem que totes les opinions siguin percebudes com a igualment vàlides, creguem-nos que tothom té la seva part de raó. I ja no podrem distingir la veritat de la mentida. En nom de la llibertat d'expressió, estarem legitimant opinions menyspreables... " el feixisme és un monstre amb moltes cares i hem d’aprendre a detectar-lo i desemmascarar-lo amb urgència, perquè no sempre se'ns mostra de la forma més evident." Umberto Eco

Ho llegeixo a Instruccions per fer-se feixista*:“Serà normal que els demòcrates ens titllin de feixistes o neofeixistes. Però també serà la nostra victòria: haurem tornat a posar en boca de tothom una paraula que fa poques dècades s’associava als morts i amb el passat, amb una realitat desapareguda. Nosaltres no desapareixem. Nosaltres hi som”. I nosaltres, estúpids demòcrates, no només els deixem entrar a casa: fins i tot parem la taula i els convidem a seure.

* Un llibret altament recomanable: Michela Murgia, ed. Empúries 2019

Eva Piquer, 6.2.2021

pd 2340 Se'ns ha colat el feixisme 1

 (arafa<d'1any)

... el llibre Instruccions per fer-se feixista, de Michela Murgia (Sardenya, 1972), publicat per Empúries el 2019, amb traducció de l’italià a càrrec de Mercè Ubach; juga amb habilitat a denunciar el feixisme fent veure que el defensa, descriu exactament el que està passant a les nostres pantalles: el feixisme latent aprofita els instruments de la democràcia per fer-se fort... s'ha infiltrat en el discurs públic aprofitant les eines democràtiques. Passa que, al principi, les democràcies solen ser molt hostils al feixisme; però amb el temps perden la memòria inicial, es desgasten i es corrompen. Això quan no neixen coixes, com la nostra... si el feixisme és mínimament espavilat, podrà arribar a governar estats sencers sense ni tan sols haver d’empunyar les armes: només caldrà que dissimuli una mica, que tingui la precaució de no autoanomenar-se feixisme, i seran els mateixos instruments de la democràcia els que l’ajudaran a créixer... (continuarà...)

Eva Piquer, 6.2.202

pd 2339 Coses que estan prohibides en aquest país

 

(arafa<d'1any)

Els veïns d'avinguda Roma / Urgell de Barcelona, sota el nom de Col·lectiu Enriqueta Gallinat, s’han manifestat cada dia des del 5 de novembre del 2017, per demanar la llibertat dels presos polítics. Però ara la Junta Electoral Provincial de Barcelona els ha notificat que no autoritza les seves concentracions mentre duri la campanya electoral perquè, "si bé no tenen pròpiament un contingut electoral, indirectament sí que tenen un contingut polític". Sensacional: durant la campanya electoral, en aquesta democràcia avançada en què vivim està prohibit que els ciutadans facin política al carrer. ¿Es pot saber en què amenaça la campanya electoral una manifestació veïnal d’una vintena de persones, que s'estan a la vorera durant mitja hora i després marxen a casa? Que els dies abans d’unes eleccions polítiques se suspenguin drets polítics és impresentable. Si les eleccions són la festa de la democràcia, s’han vist festes bastant més divertides.

Antoni Bassas, 6.2.2021

pd 2338 Un altre any 2

(arafa1anyjust)

...

Ha començat un any que no sabem com serà. No sabem si dominarem o no el virus coronat. No sabem si els vaccins seran eficaços o no. No sabem si els presos polítics catalans seran amnistiats o no. No sabem si Catalunya tindrà una mica més de llibertat o no. No sabem si tindrem la primera presidenta de la història o no. No sabem fins on arribarà la crisi econòmica. No sabem quines destrosses farà el canvi climàtic. No sabem si les masses humanes humiliades continuaran persistint en el seu intent de sobreviure. No sabem res de res. Només sabem que serà un any difícil, complicat, dur. Que les geleres es continuaran fonent, que els ocells migratoris aniran desorientats, que les plantes floriran dues vegades, empeses per les altes temperatures fora de temps. Que els homes i les dones es continuaran morint, mentre busquen la vida, travessant mars impossibles…

Narcís Comadira, 2.1.2021

pd 2337 Un altre any 1

 (arafa1any)

Sembla que era ahir que vaig néixer i que vaig ser un nen. Encara recordo els geners de llavors, freds, glacials, tant pel que fa a la temperatura meteorològica com pel que es refereix a la temperatura anímica... Havien passat els dies de Nadal (llavors encara no estava de moda dir-ne els Nadals, ni es parlava de la nit bona ni de la nit vella ni de cap d'aquestes aberracions actuals) i esperàvem els Reis d'Orient, que eren savis i no pas Mags, com són ara...

...quan estic de bon humor, cosa que no passa gaire sovint, arribo a pensar que he estat un privilegiat. He nascut a la ciutat més bonica del món i al país més bonic del món, vora el mar més bonic del món i sota unes muntanyes que, si no són les més boniques del món, poc els falta. Parlo i escric i penso i somio en el parlar més dolç...

Vaig néixer en una dictadura que perseguia aquesta llengua meva, però a casa, a la meva ciutat, fèiem el que ens semblava. Parlàvem català, molt més del que fan ara els joves de la meva família i del meu poble. I l’apreníem a casa... el dictador encara no s'ha mort i sobreviu en les institucions poderoses de l’Estat: la monarquia, l’exèrcit, la justícia, els cossos policials. I en les empreses omnipotents, la banca.

Narcís Comadira, 2.1.2021

pd 2336 De Nadal a Sant Esteve

(ara... mateix)

L’any n'és ple, de projectes, intencions, plans, mesures, amenaces i promeses que el vent s'endú en un tancar i obrir d'ulls. I per a aquestes ocasions, el catàleg savi de frases fetes ha inventat el deliciós "durar de Nadal a Sant Esteve", forma metafòrica, expeditiva i irònica d’explicar que darrere d'aquell propòsit formulat gairebé com l’inici d'una nova era no hi havia, en realitat, ni força ni voluntat per sostenir-lo. Però hi ha un "de Nadal a Sant Esteve" general. A mesura que et fas gran, sembla que és la vida mateixa la que va de Nadal a Sant Esteve. Encara que ja hagin passat un bon grapat d’anys, tanques els ulls i tornes a veure els avis i els pares de caps de taula i en pots sentir la veu brindant perquè tinguéssim un bon Nadal. Eren èpoques en què el contrast entre els dies de cada dia i els dies de festa era molt gran i, en concret, Nadal representava una il·lusió d’abundància... que durava de Nadal a Sant Esteve, i amb un mica de sort s'estirava fins a Reis. I encara que als pares més joves els costarà de creure-ho, la infància dels fills també dura de Nadal a Sant Esteve. No us n'adonareu, que en comptes de ser tu el que els faràs enfilar-se a la cadira per dir el vers, seran ells els que et faran enfilar per les parets amb les seves brillants idees... Viure en el passat és tan dolent com voler viure en el futur. Del passat, l’escalfor, i del futur, la il·lusió...

Antoni Bassas, 26.12.2021

pd 2335 (Anònim o millor dit d'autoria desconeguda)

(avui m'ha vagat reproduir això, no és ni un paper ni diari, però què voleu? és gairebé cap d'any...)

S'ha comentat que a les concentracions de suport als "investigats" pel 9N i similar hi ha molts cabells blancs i gent de cara arrugada. Hi ha qui ha dit que el moviment independentista és de gent "gran". Certament, semblen majoria de gent "gran" els que al Camp Nou reparteixen estelades, o que amb peto de "voluntaris de seguretat" ajuden a fer que les coses discorrin pacíficament, o que omplen les assemblees i reunions. No entro en discutir si és cert o no que la majoria d'indepes som gent gran.

Vull comentar qui som aquesta gent "gran".

Som gent d'entre 60 i 70 anys. (No només, clar!)

Som els joves de finals dels 60 i anys 70. Som aquells joves que vam omplir de melenes i pantalons acampanats i barbes les manifestacions clandestines contra els judicis de Burgos o el procés 1001 contra la cúpula de CCOO. Som aquells joves que rebíem patacades dels grisos a les manifestacions contra l'assassinat de Puig Antich. Som aquells joves que vam aprendre català amb el Cavall Fort i cinema amb Miquel Porter als cineclubs. Som aquells joves que érem caps i monitors a l'Escoltisme. Som aquells joves que omplíem els recitals de Raimon i Lluís Llach. Som aquells joves que vam "suar socialisme" el 76 amb Raventós i el pare Llimona. Som aquells joves de les COJ (comissions obreres juvenils) i dels comitès de barri. Som aquells joves de les Trobades de joves de Montserrat. Som aquells joves mestres de les escoles d'estiu de Rosa Sensat de finals dels 60 i començaments dels 70 que vam muntar cooperatives de mestres per oferir escoles actives, catalanes i de qualitat. Som aquells joves deixebles del Comín a Cristians pel socialisme. Som aquells joves que assistíem a xerrades i conferències al CIDOB i a l'ICESB on poguerem escoltar a Josep Benet, García-Nieto, Solé-Tura en una clandestinitat tolerada. Som els joves de les Festes de Treball a Montjuic. Som els joves de Pax Christi i la marxa de la llibertat. Som els joves de la trinca, del canet Rock i de la primera cantada dels Segadors amb Rafel Subirachs. Som els joves que vam anar a rebre a Rafel Vidiella de retorn de l'exili. Som els joves que vam militar o flirtejar amb multitud de grups i partits clandestins: JCC, ORT, MCE, PCE(i), LCR, PTE, BR, ... fins a quedar a l'òrbita del PSUC o del PSC. Som els joves del 1r Congrés de la Joventut catalana. Som el joves curtits i entrenats en la lluita contra la dictadura i entrenats a conspirar en la clandestinitat.

Aquells joves, ara, tornem a ser a on toca: a la trinxera, al peu del canó, on faci falta. Tornem a ser en "peu de pau". Jubilats, alguns ja avis, tenim tot el temps del món, totes les ganes i més moral que "el alcoyano" per fer el que ara cal fer. I no fallarem! Recordem als pares i tiets que van perdre la guerra, alguns derrotats, altres mantenint discretament la flama i l'esperança. Recordem els avis que recitaven Verdaguer i ens van recordar de petits els Cors d'en Clavé. Recordem els pares i tiets de la CNT i la FAI. Som els fills d'aquells pares que no van poder anar a escola més enllà dels 12 anys i que es van posar a treballar en fàbriques, tallers o obradors de sol a sol per poder donar als fills, nosaltres, estudis que ells no van poder fer. Som els fills d'aquells pares a vegades segrestats per la por i que ens demanaven "no et fiquis en política fill meu", i no els vam fer cas. "De vegades la pau, no és més que por". I no els vam fallar de joves en la lluita contra la dictadura i no els fallarem ara que ells ja no hi són en la lluita per la independència.

"Los viejos rokeros no mueren nunca" i si ells van viure "per salvar-nos els mots i retornar-nos el nom de cada cosa", i nosaltres hem vingut "d'un silenci, antic i molt llarg", nosaltres hem viscut i viurem ara per construir la República catalana. HO FAREM, ARA ÉS L'HORA, ENDAVANT LES ATXES!"

Autoria desconeguda (per mi)

​