paper diari número 300

AVUI, 1 d'agost de 1990

FUGIR DEL GUIX

Jaume Sarramona

Fugir del guix indica el desig de deixar l'activitat pedagògica a l'aula per altres tasques a realitzar fora del marc escolar...

...

Una primera font d'insatisfacció és l'actitud dels alumnes en certs nivells i ambients, on aconseguir captar llur interès per l'estudi i mantenir un cert ordre a les aules es converteix en una feina molt difícil. Aleshores ensenyar és una activitat molt estressant, amb poques gratificacions compensatòries...

...

... Mesures (de solució) que passen pel reconeixement social de la  professió docent en el seu conjunt i pel reconeixement particular dels qui l'exerceixen  amb més dignitat i eficàcia...

...

Cal demanar la dignificació salarial i la consideració social que la docència mereix, a fi i efecte que sigui una professió desitjable per subjectes ben disposats... i que s'eviti dins ja de l'exercici professional una selecció per via negativa, fugint-ne els més inquiets i preparats...

pd 299

PUNT DIARI / Dijous, 14 de març de 1985

LA PARTICIPACIÓ DELS MESTRES

Josep Trallero Fernández

...

Per una banda, una sèrie d'organitzacions sindicals, dintre de la seva migradesa de possibilitats, mantenen una certa dinàmica; i per l'altra els moviments de renovació pedagògica encara són capaços de captar l'interès d'una part dels mestres. Les escoles d'estiu, els seminaris, els reciclatges ens demostren que la síndrome de funcionari encara no ens ha arribat al moll de l'os. 

Cal que considerem, però, dues coses. Ni les organitzacions sindicals poden fer gaire res mentre la majoria dels treballadors de l'ensenyament no s'integrin i hi participin, ni el continuat reciclatge professional és la clau que solucionarà els nostres problemes. Si tan sols arribem aquí, mai no podrem dir que hem fet prou per aconseguir una escola pública catalana...

pd 298

PUNT DIARI / Dijous, 24 de gener de 1985

ELS ÒRGANS DE GESTIÓ

Àngel Guirado i Serrat

... No hi ha dubte que, segons com sigui la gestió de l'escola, aquesta pot portar el mestre al desencís. Està lluny l'etapa on la manca de participació del mestre en la gestió de l'escola venia donada principalment per la línia autoritària del sistema educatiu. Pares i mestres es veien impotents per construir un model d'escola progressista que eduqués per la llibertat i l'autonomia de l'alumne...

...

El mestre, component bàsic, cogestor de l'educació, s'ha trobat mancat de motivació per participar en activitats que no agraden massa, que exigeixen un horari extraescolar, i que fins poden ser contràries a les pròpies maneres de pensar i ser, desencadenant interferències, no necessàriament conscients, en la relació pedagògica mestres-alumne. Per altra banda, la intervenció dels pares pot ésser viscuda com una limitació dels poders que fins no fa gaire el mestre havia tingut. Fins i tot, ara, la línia que separa competències d'uns i altres no és clara a efectes pràctics, produint-se no poques picabaralles que han creat un recel mutu...

pd 297

PUNT DIARI - Dissabte, 18 de maig de 1985

"EN LA CALLE DE LA BOMBA..."

Maria Mercè Roca

Les paraules, les frases fetes i les cançons que fan servir els nens quan juguen m'han fascinat sempre. Quan els sento, m'adono que pertanyen a un món ric i molt distant...

...

Quan juguen, els nens, diuen coses que tenen significats gairebé màgics: "has trencat l'olla"... "júlit"... "ser casa"... "mistrifa"...

Constato el fet que, no sé per què, les nenes més petites continuen jugant a uns jocs que des de sempre han estat gairebé exclusivament de nenes. I m'adono que la majoria de jocs típicament femenins van sempre acompanyats de cançonetes.

Quan salten a corda, als patis dels col·legis, les nenes, encantadores, canten amb una convicció gairebé religiosa unes lletres dignes d'elogi que la majoria de vegades no comprenen...

...

Em pregunto per què les nenes juguen generalment a aquestes coses tan memorístiques i poc imaginatives. Però em pregunto, sobretot, per què la majoria del lèxic dels jocs no és en català...

pd 296

PUNT DIARI Dimecres, 14 de desembre de 1983

EL MESTRE ÉS ESSENCIALMENT UN EDUCADOR

Raimon Bonal

... I el treball concret de l'educador no consisteix tant en la transmissió d'uns coneixements, com en la inculcació d'uns hàbits i d'unes actituds que es construeixen sobre unes qualitats comunicatives que demanen unes disponibilitats d'entrega personal i de capacitat de lectura de la quotidianitat dels infants alumnes, que exigeixen més una manera d'ésser que no pas de dir o d'expressar...

... l'estímul d'aprenentatge dels alumnes prové no tant de les ben encertades explicacions del mestre, sinó sobretot de la seva personal capacitat de donar-se, de presentar-se, de comprendre i, en darrer terme, de saber envoltar la seva didàctica d'un clima d'afectivitat que no es pot aprendre a la Normal de Magisteri o a les aules de les nostres Universitats.

Els hàbits i actituds que el mestre transmet afecten al més corrent de la vida de cada dia dels infants: des del vestir al tracte amb els companys, des del respecte a les persones més grans a la cura i delicadesa en el tracte amb la naturalesa. El mestre-educador és, per damunt de tot, un model a imitar, a traduir, a correspondre, a estimar.

pd 295

PUNT DIARI  Diumenge, 8 de febrer de 1987

LA BEATITUD D'UNS OFICIS

Joan Ferrerós

La sèrie de llocs comuns sobre metges, mestres i capellans formen part de la petita història dels vells i de la més immediata tradició per als joves... els caracteritzaven amb unes responsabilitats i funcions precises, que el personal no s'hagués atrevit a demanar als professionals de qualsevol altre ofici: el clixé els pintava despresos en allò personal i abnegats en la projecció cap als altres. Esclar que aquestes activitats ho propiciaven...

... els mestres tinguts per quixots domèstics, esmolats per la necessitat però íntegres com un tuareg: aquest prototipus va ser anomenat "maestro nacional", expressió que ha designat com cap altra la figura apostòlica, literària i escassa de recursos malgrat l'ús que n'han fet els règims diversos per a les difusions interessades de l'estat central... 

...

Mestres i metges sembla que viuen un lent procés de desmoralització personal i d'integració en la racionalitat laboral...

Mestres i metges van perdent la façana de senyor pobre/senyor ric. Altrament, malgrat l'arrelament en les consciències del binomi "estat-lladre" i de la secular inoperativitat de les institucions públiques , la Seguretat Social i l'escola pública guanyen, en prestigi i competència, l'ensenyament i medicina privades. Alguna cosa hi deu haver fet l'Administració, però bàsicament es tracta d'un canvi produït per una nova actitud de mestres i metges, sobretot els joves...

pd 294

PUNT DIARI  Diumenge, 8 de febrer de 1987

ESQUERRES

Miquel Pairolí

Deu anys després del mític 1977, instal·lats en aquesta atonia social i política, animada ara per la revolta dels estudiants,  continuem assistint a la desintegració de l'esquerra...

que és la pura imatge de la desorientació, de la renúncia als fonaments i del campi qui pugui... el PSOE s'ha aposentat  al poder i s'ha convertit en un gestor eficaç i submís dels grans interessos econòmics, industrials, militars i tecnològics que controlen el món occidental; la resta de partits d'esquerra no han sabut conjuminar teoria i realitat i s'han perdut en lluites internes i escissions que no han fet sinó disminuir el seu ja prou minvat poder... han romàs aferrats als vells dogmes marxistes, perfectament vàlids abans del 1945, però obsolets en la nova societat tecnològica...