pd 339

AVUI, dijous 25 d'abril de 1991

L'ESCOLA: UNA ESPERANÇA

Jaume Cela

"A les escoles, els mestres compromesos en l'educació per la pau continuen parlant de la crisi del golf Pèrsic, ara centrada en la sort del poble kurd... És possible que aquesta actitud sigui considerada utòpica, però l'articulista creu que la utopia és una realitat que anem construint a poc a poc."

... 

Què fem a les escoles?... continuem col·laborant a crear espais de llibertat on els nois i noies, on els nens i nenes se sentin i se sàpiguen subjectes actius de la seva educació. Continuem treballant perquè paraules com "solidaritat, democràcia, respecte, consens, participació, diàleg, justícia", entre altres, no siguin només paraules, continuem treballant per omplir-les de contingut i d'un contingut proper a tot allò que vivim... És una feina difícil perquè els valors dominants de la nostra societat van per altres camins. Aquest model d'escola vol impulsar el que som per sobre del que tenim, tot i que se'ns diu des de molts llocs que som només el que valem... 

Treballem en aquesta línia per col·laborar a formar un present més humà i amb l'esperança que, quan aquests nois i noies, aquests nens i nenes siguin adults, sàpiguen sortir al carrer, deixant el sopar calent a la taula, per exigir solucions als conflictes del seu temps... 

pd 338

AVUI,  .....  1990

PREGÀRIA

Emili Teixidor

(Redacció d'una noia de setze anys)

"Us prego, Senyor, que alleugeriu la tasca dels nostres mestres, concedint-los un sou més alt, la qual cosa serviria a més perquè aquells que escullen aquesta professió, no ho fessin com a últim recurs. Això ens portaria a tenir millors mestres, i disminuiria la quantitat dels que dubten i s'entrebanquen i es perden en confusions durant una bona part de l'hora de classe...

¡Beneïu, Senyor, aquesta raça estranya, la professió docent, i permeteu que floreixi i s'escampi! Malgrat que es tracta d'una espècie d'éssers hipersensibles, penseu que els mestres es troben angoixats per diferents idiosincràcies i una àmplia varietat de prejudicis, i és observant aquestes petites manies que aprenem a reconèixer i a controlar els nostres propis vicis; aprenem que l'altra gent veu les coses d'una manera diferent a la nostra i aprenem a respectar el dret que tenen a pensar diferentment. Un ordinador o  una màquina programada per ensenyar no ens ensenyaria aquestes coses, o sigui, no ens ensenyaria a viure."

pd 337

AVUI, dilluns 17 de juny de 1991

ÈPOCA D'EXÀMENS

Jaume Sarramona

Els exàmens són un mitjà i no l'objectiu de l'ensenyament-aprenentatge escolar. I una altra cosa és igualment certa: quan l'alumne fracassa, també ho fan la institució i el professorat que s'havia proposat educar-lo.

... (els exàmens) s'hauria d'analitzar de quin tipus haurien d'ésser per garantir judicis objectius i exhaustius dels coneixements i les habilitats dels alumnes...

...

Els exàmens no es poden limitar als resultats de l'aprenentatge. Cal valorar també els processos mitjançant els quals s'adquireix aquest aprenentatge, perquè així és possible intervenir abans que els resultats no desitjats es produeixin...

L'alumne té dret a saber què ha fet bé i què ha fet malament, per així tenir la convicció que ha de persistir en el camí seguit fins aleshores o ha de modificar-lo...

pd 336

AVUI, 26 de març de 1990

MÉS MESTRES

Emili Teixidor

... l'Organització Mundial de la Salut ha posat el magisteri com la professió de més alt risc per a la salut mental, al capdamunt d'una llista de deu oficis arriscats. És, doncs, una feina d'alt risc psicològic i les vacances són la vacuna, si voleu, o l'antídot necessari.

... els mestres no tenen la culpa dels problemes socials i familiars que han sorgit arran del pas de les vacances plàcides d'abans, ... a les vacances multitudinàries i tumultuoses d'avui, ...

Una altra descripció que es fa quan es parla del magisteri és que es tracta d'una professió predominantment femenina... Direm només que l'element més femení és el sou. Que apugin el sou a la mateixa alçada, per exemple, que els presentadors dels telenotícies - una feina amb molta menys responsabilitat social - i veureu com s'hi abraonen tots, mascles i femelles, i la tasca es converteix, sociològicament parlant, en unisex, com a mínim.

pd 335

AVUI, 21 de maig de 1991

ELS PARES DE SECUNDÀRIA ENFRONT DELS CONSELLS ESCOLARS

Jaume Sarramona

... ¿No es tracta d'un òrgan on les decisions s'haurien de prendre per consens, per convicció de la seva necessitat en funció de l'objectiu comú que uneix tots els membres, i no pas aplicant mecanismes de funcionament parlamentari, estrictament polítics, en definitiva?...

... les votacions no són ni l'únic ni el millor sistema de funcionament d'institucions on hi ha d'haver continuïtat i responsabilitat professional... (?)

...

El sistema escolar públic ha de superar definitivament la consideració de ser un reducte d'organització "sui generis" (per?)... traslladar esquemes de funcionament estrictament polític a l'organització de les institucions socials que han de donar productes, resultats entesos com a solucions de problemes, pot ser justificable en temps de resistència i de transició política, però cal pensar que, per sort, entre nosaltres aquests temps ja han passat... (segur?)

pd 334

PUNT / Divendres, 27 d'abril de 1990

SENYALS DE LA FI DEL MÓN

Manuel Castaño

Ara que s'acosta l'any dos mil, i que la superstició numerològica ens oferirà un altre festival de despropòsits, convindria recordar els terrors de l'any mil, quan mitja Europa esperava l'apoteosi apocalíptica seguida del judici final. Però aquesta vegada es podria invertir el dictamen marxià que els fets històrics es repeteixen, i el primer cop es viuen com a tragèdia i el segon com a farsa. Els que esperaven veure baixar el foc celestial quan culminava el primer mil·lenari es van quedar amb un pam de nas, tot i que els profetes de la destrucció final mai no descansen i l'endemà van continuar treballant per anunciar altres dates en què es consumaria l'anihilament previst; en canvi ara, que ens sembla haver après alguna cosa, ara que ens tocaria celebrar la farsa, tenim tots el números per començar-nos a amoïnar: les estrelles se'ns apagaran una a una, però perquè ja no les podrem veure amb tanta porqueria com sura per l'atmosfera; el curs de les estacions ha desaparegut i en una sola setmana es pot entremesclar el temps de la sembra i el de la verema; el cel ens caurà a sobre el cap, però a l'últim moment no serà el pantocràtor que albirarem en tota la seva majestat davallant a jutjar els vius i els morts sinó la nostra pròpia imatge d'imbècils davant un mirall que ens recordarà que ja havíem pensat alguna vegada que la potineria de tots els Vandellòs no podria acabar bé de cap manera. Prou que fa temps que les corrues de penitents en cerca de llocs sants on reposar han estat substituïdes per impenitents viatgers encorsetats en cilicis automòbils que fugen de no saben què per anar a no saben on, i els falsos profetes que han proliferat en els últims temps fa estona que es multipliquen via satèl·lit sense ni fingir un discurs coherent. No sabem dir el dia concret que serà, però ja ens fa l'efecte que això s'acaba. A casa nostra , tanmateix, després de l'assaig general del 92, res no ens podrà venir de nou, i quan ens cridi el jutge suprem ens posarem de seguida a la seva esquerra.

pd 333

AVUI, .... 199?

RENÚNCIES

Emili Teixidor

Les autoritats ens demanen que deixem els cotxes a casa i agafem els transports públics o caminem una mica. Però, ¿qui i com ens ha preparat per a aquesta renúncia?

... una educació per la renúncia que ens cal per defensar-nos d'un món convertit en un immens supermercat.

...

Avui, bombardejats per tota mena d'estímuls consumístics, no gaudim realment de res.... ¿Qui i com es fa avui aquesta educació per a la renuncia? Potser considerem que no és necessària, si pensem que la vida ja és prou dura, i que ja s'encarregarà l'experiència de marcar-nos les limitacions...

...

La disciplina i el rigor que cada cop exigeix més el món dels estudis i del treball no s'avenen amb la disbauxa i l'hedonisme amb que ens tempta la societat...