pd 690

TRIUNFO 701 - 3 de juliol de 1976

TRES AÑOS DE DICTADURA, TRES AÑOS DE RESISTENCIA

Comité pro Uruguay de Zurich

A l'Uruguai, país amb 2,7 milions d'habitants i uns 6.500 presos polítics (1 per cada 450 habitants), el 27 de juny de 1973 hi va haver un cop d'Estat "fred", sense sang, comparable formalment al del 24 de març passat a l'Argentina. Tots els països del con sud d'Amèrica es troben ara sota dictadures militars: Paraguai, Brasil, Uruguai, Xile i Argentina, en ordre cronològic.

...

Uruguai era conegut com la "Suiza d'Amèrica" fins els anys 50, quan els negocis de la carn i de la llana - productes fonamentals del país - florien encara a l'empara de les guerres: la segona mundial i la de Corea. En acabar aquestes començaren a baixar els preus. Els governs "colorados" i l'oposició "blanca" no volgueren, no saberen reactivar l'economia, ni tampoc dirigir-la en un altre direcció - la industria per exemple -. Com a conseqüència va baixar dràsticament el nivell de vida del país, del qual l'estructura agrària segueix sent el latifundi. L'Uruguai havia tingut la taxa més baixa d'analfabetisme i la més alta renda "per capita" del continent llatinoamericà.  La corrupció creix a pas de gegants, empreses nacionals s'alien amb la Banca internacional per a saquejar el país, és a dir, al poble, ja que la crisi enriqueix a pocs i "hambrea" a molts. Comença una emigració lenta al principi, imparable a partir de l'any 72/73...

pd 689

TRIUNFO 698 - 12 de juny de 1976

CONTRAREVOLUCIÓ A AMÈRICA LLATINA

Eduardo Haro Tecglen

L'avenç de la contrarevolució a Amèrica Llatina es veu en nous fets...

... Segueixen els assassinats , segrests o amenaces contra els argentins que s'han  significat a l'esquerra, com a militants o simplement com a intel·lectuals. Aquesta onada de depuracions dels llatinoamericans que van pertànyer  a règims anteriors a les actuals dictadures feixistes del continent fa pensar en tota mena de conspiracions... I l'exculpació que dona el govern argentí de que aquests crims es fan per perjudicar la seva imatge a l'exterior és senzillament grotesca.

...

S'està parlant insistentment d'una coalició policíaca no oficial entre el grup de països que ocupen el Con de l'Hemisferi Sud...

Els exiliats que han set eliminats no eren tampoc grans figures polítiques amb transcendència continental. Ni, per descomptat, marxista...

Sortiran condemnes contra l'onada de violència, totes amb el mateix caràcter; acusar a l'esquerra de preparar aquests crims. Que l'esquerra s'assassini a si mateixa per poder acusar d'assassins els seus enemics polítics deu ser una classe de refinament que no som capaços d'entendre...

pd 688

CUADERNOS PARA EL DIÁLOGO    Sábado 22 de octubre de 1977

EL "CHE" GUEVARA EM VA DIR: "LA RAÓ LA TENEN UNS, LES COSES, ALTRES"

Eduardo Galeano

El socialisme tenia sentit si purificava als homes, si els projectava més enllà de l'egoisme, si els salvava de la competència i la cobdícia. (El Che) Creia perillosos els estímuls materials i em parlà contra la vigència de l'economia de mercat i la llei del valor en la societat socialista...

El "Che" Guevara es delatava, com tothom, pels ulls. Recordo una mirada neta, com d'albada acabada d'estrenar: aquella manera de mirar dels homes que creuen.

...

No era home d'escriptori. Era un creador de revolucions, i se li notava; no era, o ho era malgrat ell mateix, un administrador... No va viure pel triomf, sinó per la lluita, la sempre necessària lluita per la dignitat humana.

...

La revolució és una força que fa als homes germans dels homes, i aquesta fraternitat que es conquereix ha de ser defensada amb les bales, l'estudi i el treball com si fos la vida. La història no havia necessitat del pas del temps per fer-se llegenda.

...

Tres anys després em vaig quedar amb la vista clavada a la primera pàgina dels diaris. Les radio-fotos mostraven el cos immòbil de Guevara des de tots els angles. La dictadura de Barrientos exhibia al món el seu gran trofeu de caça...

Vaig mirar llargament el somriure, irònic i tendre al mateix temps, i em vingueren al cap frases d'aquell diàleg del 64... (Jo m'he equivocat molt, però crec que...). Vaig pensar: "Ha fracassat. És mort". I pensí: "No fracassarà mai. No morirà jamai", i amb els ulls fixos en aquella cara de Jesucrist rioplatense em vingueren ganes de felicitar-lo.

pd 687

TRIUNFO núm. 691 de 24 d'abril de 1976

LA MATANZA DEL VALLE

Vicente Romero

El gener de 1974, la premsa de tot el món recollia les notícies d'una rebel·lió camperola a Bolívia, que acabaria esclafada per les forces armades. Veient augmentar perillosament la ja de per sí profunda misèria en que viuen, els pagesos quítxues i aimares aixecaren barricades a les carreteres de la regió de Cochabamba, interrompent el trànsit; amb això volien protestar per les mesures econòmiques del Govern que havien causat la pujada de més del cent per cent en els preus d'alguns productes bàsics per a la seva alimentació: arròs, farina, sucre, fideus, cafè,... Les manifestacions populars se succeïren, generalment de forma pacífica, i el moviment camperol s'estengué ràpidament... 

La resposta del poder central - amb el president Hugo Banzer al davant - fou terrible. I després d'un intent de negociació, els tancs acudiren a imposar la seva autoritat...

pd 686

LA CALLE  1981?

CUBA: UNA PLAGA LLAMADA CIA

Vicente Romero

Fa uns mesos, una malaltia porcina colpejava durament la ramaderia cubana, quasi al mateix temps que la "roya" devastava les plantacions de canya de sucre i que una plaga de fong blau arruïnava la collita tabaquera. Es va parlar aleshores - recordant altres precedents provats - de que la mà de la CIA es trobava darrere aquells desastres d'aparença natural. Ara una febre mortal, provocada pel virus número dos del "dengue", s'està cobrant nombroses vides a la illa, entre elles les de més d'un centenar de nens. I Fidel Castro no ha dubtat en acusar directament a la CIA de provocar l'epidèmia.

...

Fa cinc anys, el 1976, l'Administració nord-americana reconeixia oficialment haver efectuat durant la dècada anterior diversos intents per alterar el clima cubà mitjançant l'ús de procediments químics...

Les armes químiques i biològiques poden ser tan efectives com les atòmiques i, tanmateix, molt més barates i menys escandaloses...

pd 685

TRIUNFO 868 - 15 de setembre de 1979

FIDEL CASTRO GANÓ SU BATALLA

Eduardo Haro Tecglen

(Parlant de la Conferència de la Havana)

... els països reunits - prop de cent - estan vivint una situació desesperada i tendeixen a alguna forma de revolucionarisme... a mida que passa el temps, la distància que els separa del nivell de vida dels països desenvolupats és major; la pobresa, més gran; la població atrapada per la misèria, més nombrosa; les esperances d'assolir un nivell de vida més acceptable, menors. És també general la impressió que el culpable és Occident i molt especialment els Estats Units. Són aquestes les nacions que han exercit el colonialisme directe, les que encara l'exerceixen més o menys indirectament i, en definitiva, les que avui dia tenen la riquesa, que no només no comparteixen, sinó que prové de l'explotació dels pobres...

...

No hi ha proves palpables que els països que han sortit de l'òrbita dels Estats Units o que hagin abraçat revolucionarismes més aguts hagin millorat, tampoc, el seu nivell de vida. Ni les seves llibertats individuals ni col·lectives. Sempre es podrà dir que  aquesta manca de resultats obeeix a que el setge americà segueix sent tan fort que no permet sinó una contracció de la vida i les llibertats públiques per presentar-les com a sistema de defensa. Tanmateix, el seu missatge és més audible en el món de la desesperació que pas l'altre: s'ha desgastat menys.

...

És esperar massa d'un canvi d'actitud dels Estats Units. Probablement domini la facció contrària: la que segueix creient que els EEUU són principalment una potència, i que només amb l'ús de la força pot conservar els seus privilegis.

pd 684

TRIUNFO número 831,   30-12-1978

LOS CUBANOS FRENTE AL BLOQUEO (i 2)

Gabriel García Márquez

(continua ...)

 

... el poder adquisitiu de la població urbana i rural havia augmentat considerablement en un any. Les tarifes de l'electricitat, del telèfon, del transport i dels serveis públics en general s'havien reduït a nivells humanitaris... Per altre part, l'atur s'estava reduint a grans gambades, s'apujaven els sous i la Reforma Urbana havia alleugerit l'angoixa mensual dels lloguers, i l'educació i el material escolar eren gratuïts... Els cubans, com la gent del Carib en general, sempre havien cregut que els diners només servien per gastar-los, i per primera vegada a la història del seu país ho estaven comprovant a la pràctica.

Crec que molt pocs érem conscients de la manera silenciosa però imparable en que l'escassetat se'ns estava ficant a la vida...

El 12 de març de 1962, quan ja havien passat tres-cents vint-i-dos dies des de l'inici del bloqueig, es va imposar el racionament dràstic de les coses de menjar... Era una ració calculada per tal que cada cubà consumís una quota normal de calories diàries...

No fou fins l'agost de 1963, quan ja quasi tots els magatzems eren tancats perquè no hi havia materialment res a vendre, que es reglamentà la distribució de roba...

El més admirable era comprovar fins a quin punt aquella escassetat imposada per l'enemic anava acreixent la moral social.

Aquell Nadal fou el primer de la Revolució que es va celebrar sense "cochinito" ni torrons, i en que les joguines foren racionades. Tanmateix, i gràcies precisament al racionament, fou també el primer Nadal en la història de Cuba en que tots els nens sense distinció tingueren almenys una joguina.