pd 697

TRUNFO 737 de 12 de març de 1977

TAILANDIA: NUEVO BASTIÓN USA

Diego A. Manrique

La preparació del cop (militar) va seguir força fidelment el model xilè: es va buscar debilitar la posició del govern de civils moderats a l'hora que s'enfortia el sector militar.

...

Els efectes de l'estrangulació econòmica es deixaren sentir ràpidament a Tailàndia. Escassetat de productes, alts índex d'atur, cancel·lació de projectes d'obres públiques. I com a resposta, vagues i manifestacions que foren reprimides per les ben equipades forces policials.

... Amb l'excusa de restaurar l'ordre, els militars esclafaren els manifestants amb gran duresa, produint dotzenes de morts i ferits. Les escenes de l'assalt a la Universitat i posterior linxament de militants d'esquerres van donar la volta al món, mostrant la veritable cara dels demòcrates d'uniforme.

... El Parlament ha estat dissolt i s'ha abolit la Constitució. Tots els partits polítics estan prohibits i el pecat del comunisme es castiga amb la mort. Els tribunals militars funcionen amb eficiència, i uns quant milers de persones han desaparegut o estan en espera de judici. Qualsevol aparença democràtica ha estat escombrada.

... Les ordres dels USA són eliminar completament tota oposició armada i sembla que volen resultats ràpids...

Durant aquest any, Tailàndia s'oferirà a les multinacionals i a la inversió estrangera... Sigui la que sigui la decisió de Jimmy Carter, els titelles de Bangkok tindran un any mogut.

pd 696

TRIUNFO núm. 712 de 18 de setembre de 1976

Argentina 1976 DIARIO DE LAS VÍSPERAS (V Los adioses) 

Eduardo Galeano

...

La memòria. El meu dol i la meva alegria. El meu aliment. Ella em mou la mà. Jo escric. Jo convoco. Sento respirar les paraules, les escolto esbufegar. Els crido a tots. Jo els ajunto i els ofereixo. Seiem tots entorn del foc. Bevem vi, convidem. Alcem els gots de vi, els freguem, els xoquem; jo brindo per la formosor d'estar viu i estimar-nos tant. El besllum de les fogueres ens llepen les  cares. Nosaltres creiem. Aquesta nit no falta ningú. Ningú ha mort, ningú marxà, ningú és pres... Nosaltres restem abraçats. Riem. Escric i m'acompanya la banda completa. Som lliures. Nosaltres cantem, nosaltres creiem. Aquesta nit és prohibit oblidar. Aquesta nit som més forts que el dubte i la por.

pd 695

TRIUNFO núm. 712 de 18 de setembre de 1976

Argentina 1976 DIARIO DE LAS VÍSPERAS (III La tregua) 

Eduardo Galeano

La por és la pitjor notícia. A l'enterrament de Burnichón, a Córdoba - m'explica Héctor -, només hi havia dotze persones. De les dotze, onze eren dones... Burnichón coneixia el país pedra a pedra, persona a persona, el gust dels vins, la memòria de la gent: li rebentaren el crani i el pit a trets de Itaka i el tiraren a un aljub. De la casa, dinamitada, no en quedà ni les cendres. Els llibres que ell havia editat a mà, treballs de nois de província en els que creia descobrir talent o grapa, van anar a parar, en un tres i no res, als soterranis de les llibreries o a les fogueres. Vint-i-cinc anys de treball esborrats de cop. Els assassins han tingut èxit...

La por és la pitjor notícia. Una parella d'amics, m'explica, cremà els llibres a l'estufa de llenya. Un a un, tots els llibres: un ritual del nostre temps. Començaren per Lenin i fou com una febrada: acabaren cremant "Alícia en el país de les meravelles". Quan ja no quedava res per llençar a la foguera, feren a trossos els discos. Després ella plorà en un racó, de cara a les flames.

...

Héctor e pregunta per Haroldo. Li dic que no en sabem res. Parlem d'altres presos i morts i perseguits: de les amenaces i la màquina del silenci. ¿Qui pot pensar, parlar, dubtar, comunicar-se? ¿Fins quan seguiran prohibits en aquestes terres d'Amèrica, els homes i les paraules i els contactes? ¿Fins quan seguirà la cacera? ¿Fins quan la traïció?...

...

Seiem a menjar el picant de pollastre que Eulalia prepara per a nosaltres, mans màgiques, a la cuina... Em fa bé dinar en aquesta taula. Comparteixo amb aquesta bona gent el pa i el vi, els records i les notícies, com en els temps antics, quan la comunió era l'alè dels creients.  

pd 694

TRIUNFO núm. 712 de 18 de setembre de 1976

Argentina 1976 DIARIO DE LAS VÍSPERAS (II La abuela) 

Eduardo Galeano

(Nota: S'ha de llegir sencer o sigui que l'adjunto)

pd 693

TRIUNFO núm. 712 de 18 de setembre de 1976

Argentina 1976 DIARIO DE LAS VÍSPERAS 

(I. Haroldo Conti) 

Eduardo Galeano

...

¿Per a què escriu mon germà Haroldo si no és per a salvar-se i salvar el que mereixi ser salvat?

... 

¿O has descobert ja que el teu vaixell impossible viatja pels camins del refotut món? És dura la travessia, germà? Caminar cansa? Al final del recorregut no hi ha l'eternitat, sinó nosaltres. No t'aturis. No se t'acudeixi caure, que ens ets encara necessari.

...

¿És mort? Qui sap. Avui fa una setmana que l'arrencaren de ca seva. Li embenaren els ulls i el colpejaren i se l'emportaren. Tenien armes amb silenciadors. Deixaren buida la casa. Ho robaren tot, fins les flassades. Els diaris no publicaren ni una ratlla...

Avui Marta m'abraçà, plorant, i m'ha dit: "Donam força". Ella era a casa quan passà. També a ella li havien embenat els ulls.

 La deixaren acomiadar-se i es quedà amb un regust de sang en els llavis.

Avui fa una setmana que se l'emportaren i jo ja no tinc manera de dir-li que l'estimo i que mai li ho vaig dir per la vergonya o per la mandra que em feia.

pd 692

TRIUNFO 717 – 23 d'octubre de 1976

ANTULIO PARRILLA, OBISPO E INDEPENDENTISTA

José Monleón

...

la jerarquia eclesiàstica, sempre molt més a prop dels rics que dels pobres. Només cal llegir la història.

... el mode de vida d'aquestes jerarquies les incapacita per entendre les masses llatinoamericanes. Llurs cases, llurs cotxes, llurs privilegis, llurs comoditats, els separen de la realitat popular; de manera que, encara que en els seus sermons emprin el llenguatge evangèlic, a la pràctica participen del recel que les classes dominants senten envers el medi popular.

...

En tant en quant la situació actual de la nostra pàtria exigeix canvis ràpids i significatius, crec que hem de tenir una mentalitat revolucionària. Em sembla que Puerto Rico, nacionalment unit enfront del règim, pot escollir, per medis pacífics, però revolucionaris, el seu destí històric de llibertat i independència. Exigir la total liquidació de la colònia i la retirada completa de Puerto Rico. Crec fermament, més que en el militarisme, més que en les armes, en la força de voluntat d'un poble que s'aixeca i expressa el que vol amb tot sinceritat.

...

Em considero el més revolucionari per ser cristià. No hi ha doctrina més radical ni estil de vida més revolucionari que el cristianisme.

...

Mentre els capellans hem estat al costat de les classes dominants, a ningú se li va acudir dir que fèiem política. En canvi, ara, quan alguns hem intentat defensar la justícia, ens han dit que en fotéssim a l'església.

...

Jesús va venir a salvar l'home, el gènere humà, totalment i integralment, en totes les seves dimensions. 

pd 691

TRIUNFO 711 - 11 de setembre de 1976

EL FASCISMO EN AMERICA

Eduardo Haro Tecglen

(La instal·lació d'un president civil a l'Uruguai) és un sistema que podria no ser exclusiu de l'Uruguai, sinó una mena de nou estil per dissimular o disfressar el que és actualment el sots-continent, amb algunes excepcions: un immens quarter. Perú..., Equador..., Hondures..., Bolivia..., Argentina..., Xile..., Brasil....

...

Certament, aquestes noves dictadures militars tenen un estil diferent de les tradicionals a Llatinoamèrica, tipus dictador sanguinari i alhora paternalista, com van ser Juan Vicente Gómez, Trujillo o Somoza, la dinastia del qual segueix tenint el poder a Nicaragua. Aquelles tiranies eren sobretot feudals, el país era una propietat del dictador i la seva família... ara es tracta més aviat del que en general podríem anomenar feixisme.