pd 825

PUNT / 5 de febrer de 1989

AFUSELLATS "SENSE ODI NI RANCÚNIA"

Josep Clara

"Nada tienen que temer los que engañados empuñaron las armas en la guerra. Doscientos setenta mil prisioneros atestiguan que en la España nacional desconocemos el odio i el rencor", havia manifestat el general Franco tot dirigint-se als catalans el dia de l'ocupació de Tarragona...

De les paraules als fets hi ha, però, una diferència ben notable que prolongà el drama, el terror i la misèria de la guerra civil, com a mínim, fins el 1945...

D'entrada, la relació d'afusellats als cementiris de Girona i de Salt durant aquests anys resulta prou eloqüent del desgraciat episodi de la postguerra: 1939 - 370 afusellats; 1940 - 99; 1941 - 10; 1942 - 19; 1943 - 12; 1944 - 3 i 1945 - 1 afusellat. Total: 514 afusellats...

... a la presó instal·lada a les clarisses  de Salt ... hi havia 2.145 homes presos a la fi del 1940 ...i 1.416 dones tancades...

La repressió, de fet, conegué molts més nivells que els executats i els empresonats. Les depuracions dels funcionaris de l'administració en tots els seus nivells colpí especialment el magisteri d'ensenyament primari, peça clau per a la transmissió ideològica a escala local.

...

El projecte totalitari dels guanyadors va ser incapaç d'aturar el combat contra el vençut, perquè només podia edificar la pau sobre la por. D'aquesta manera, la postguerra va ser tan nefasta com la mateixa guerra. Hom va viure molts anys en un règim de llibertat vigilada.

pd 824

PUNT / 5 de febrer de 1989

GIRONA, SOTA EL FOC I LES BOMBES

Miquel Pairolí

El tràgic preludi de l'entrada de l'exèrcit nacional a la ciutat de Girona van ser els bombardejos que s'iniciaren el diumenge dia 29 de gener. L'avançament de les tropes de Franco pel territori de Catalunya era imparable des que havien superat la barrera de l'Ebre. Passat el riu, l'exèrcit sublevat havia anat conquerint una rera l'altra les ciutats catalanes... el dia 26 de gener era la capital del Principat, Barcelona, la que cedia a les tropes de Franco, que entraven victorioses per la Diagonal... 

Tres dies després van començar els bombardejos sobre Girona... el dia 29 mateix, una bomba va caure sobre la catedral i hi va provocar danys importants. En els dies successius, les esquadrilles alemanyes que tenien la base a Mallorca reiteraren els seus atacs aeris sobre Girona...

La nit del divendres dia 3 al dissabte dia 4 va ser per als gironins especialment tètrica. Al temor del que podia passar amb l'entrada d'un exèrcit que duia com a forces de xoc un enemic tan ancestral i llegendari com els moros, s'uniren les darreres accions, fetes a la desesperada pels republicans...

pd 823

ARA, diumenge, 18 de setembre del 2016

L'ESTRANYA PERSISTÈNCIA SOBIRANISTA

Jordi Munóz - politòleg

...

En l'esquema dels cicles de protesta el que sol passar és que el moment àlgid es caracteritza per una competició entre els diversos components del moviment per innovar i radicalitzar els discursos i les formes d'acció. Això acaba provocant el col·lapse i desinflament del moviment, que aliena una part creixent de la seva base, mentre que els seus exponents es debaten entre la radicalització (que porta a la repressió) o la institucionalització i integració en el sistema establert, que porta a la desmobilització. Només cal pensar en el 15-M o en el moviment anti-globalització.

I aquí és on podríem dir que, en certa mesura, la persistència i consistència del moviment sobiranista desafia la teoria... Quan entre el 2012 i el 2013 es va arribar a un cert clímax, tot feia pensar en un cicle breu de mobilització que es desinflaria, víctima de la divisió i la radicalització...

Però tres anys més tard, el sobiranisme civil manté una capacitat inèdita de mobilització, lleugerament menys intensa però de gran magnitud... Segurament la professionalitat de l'ANC i d'Òmnium, la capacitat per incorporar i digerir la diversitat del moviment i la dificultat de traducció institucional de la demanda independentista eviten que la ciutadania mobilitzada torni ja a casa seva.

pd 822

PUNT, diumenge, 5 de febrer de 1989

OCUPACIÓ I EXILI

Joan Poyano

Ahir va fer cinquanta anys que l'exèrcit de Franco va entrar a la ciutat de Girona. Era un dels darrers capítols d'una guerra civil que havia començat el 18 de juliol de 1936. L'avançament de l'exèrcit nacional per les comarques gironines va ser ràpid. El 31 de gener de 1939 les tropes de l'Exèrcit de Navarra van travessar el Tordera i van ocupar Blanes. En tretze dies l'exèrcit de Franco va desplegar-se per tot el territori de les comarques gironines i el 12 de febrer l'últim soldat republicà que havia defensat Catalunya passava la frontera de França. Pocs dies abans ho havien fet els governs de la República i la Generalitat. Més de quatre-centes mil persones van fugir a través de la darrera província catalana que controlava la República. Per uns començava l'exili, per altres la repressió.

pd 821

AVUI, dimecres, 16 de març del 1988

LA CIUTAT VA SER UN CAMP D'EXPERIMENTACIÓ BÈL·LICA

Josep Maria Solé i Sabaté

Els bombardejos aeris que Barcelona va sofrir el març del 1938 van ser l'episodi més sagnant del conjunt de ràtzies que es van succeir sobre Catalunya durant els tres anys de guerra. De fet, Catalunya es va convertir en un camp d'assaig dels efectes psicològics dels bombardejos prolongats, una modalitat bèl·lica que s'intensificaria durant la Segona Guerra Mundial.

La utilització de l'aviació per atacar la rereguarda intensament i contínuament es dona per primer cop a la Guerra Civil Espanyola... Fins aleshores la llunyania del front de guerra havia estat sempre un factor bàsic de seguretat; a partir d'aquell moment aquest concepte desapareix. Qualsevol zona geogràfica pot ser abastada per la guerra.

...

Els bombardejos van colpir de manera creixent la moral de la rereguarda. A un inicial rebuig absolut contra els agressors segueix una impotència que deriva cap a un fatalisme acompanyat d'un enfonsament moral estès... La població assisteix a una presència indiscutida de l'aviació franquista, feixista o nazi...

pd 820

ARA, 18 de setembre del 2016

EL FRACTURADOR

Toni Soler

PRESTIGI. El ministre Margallo té certa bona premsa. Dins un PP convertit en un esperpent, el cap de la diplomàcia espanyola ha conservat, a ulls dels analistes, una respectabilitat que jo atribueixo més als seus cabells blancs i al seu parlar reposat, que no pas al fons de les seves paraules... Però rere el seu to pausat i paternal, rere les constants referències als seus ancestres catalans, Margallo és un personatge inflexible que, com els seus companys de partit, no coneix cap més llenguatge que el de l'amenaça...

FERIDES. L'últim estirabot de Margallo, ... va en la línia del seu company i conspirador Fernández Díaz: la fractura social i familiar, etcètera. En lloc de preguntar-se les causes d'una reivindicació tan massiva i sostinguda, el ministre s'oblida dels antecedents i considera el Procés com la causa inicial de tots els mals, i no com la conseqüència - òbvia - d'un determinat estat de coses; la resposta a una fractura prèvia... un moviment com el que viu Catalunya no neix per fracturar; al contrari, neix per reparar injustícies prèvies (i vigents), per cosir ferides que molts encara neguen, per guarir els efectes de la fractura que l'Estat ha causat en aquest país durant anys i panys...

ESPANYA... està en mans d'un partit corromput fins el moll de l'os, sense una alternativa viable, amb un mapa polític esquarterat entre  opcions que es declaren antitètiques... I aquest Estat, davant d'un repte polític de veritat, com és el que li planteja Catalunya, no sap fer res més que callar, practicar la guerra bruta i activar la justícia. Qui fractura, ministre?

pd 819

ARA, 18.9.2016

SÍ, MINISTRE, ES VA SABENT TOT

Carles Capdevila

... la " brigada patriòtica" impulsada per Fernández Díaz va pagar un milió i mig d'euros a un confident per la informació falsa sobre el compte corrent de Trias a Suïssa. Es confirma la combinació de mala fe i incompetència d'un ministre de l'Interior a qui graven al seu despatx i a qui enganyen. Que la informació no fos certa no crec que li faci perdre la son, perquè quan no subornaven algú perquè els acabés mentint ja ho feien ells directament en informes de ficció. És trist que l'agonia del govern en funcions mantingui en el càrrec el pitjor ministre de la història... Es veu que circulen més gravacions... com aquelles converses amb De Alfonso que farien caure la cara de vergonya a tothom que en tingués.

Tendim a pensar, a vegades amb una base real, que hi ha un blindatge mediàtic en el panorama espanyol que impedeix que aquests escàndols s'arribin a saber. És just recordar que no sempre és així... Els "establishments" mediàtics, polítics i econòmics, en plena decadència, són perillosos, no tenen escrúpols i es protegeixen tant com poden. Però els seus edificis són plens d'esquedes i s'hi obren cada minut noves escletxes. I allà on hi ha periodistes fent periodisme s'acaba sabent tot. Sí, ministre: tot.