L'ESTRANYA PERSISTÈNCIA SOBIRANISTA
Jordi Munóz - politòleg
...
En l'esquema dels cicles de protesta el que sol passar és que el moment àlgid es caracteritza per una competició entre els diversos components del moviment per innovar i radicalitzar els discursos i les formes d'acció. Això acaba provocant el col·lapse i desinflament del moviment, que aliena una part creixent de la seva base, mentre que els seus exponents es debaten entre la radicalització (que porta a la repressió) o la institucionalització i integració en el sistema establert, que porta a la desmobilització. Només cal pensar en el 15-M o en el moviment anti-globalització.
I aquí és on podríem dir que, en certa mesura, la persistència i consistència del moviment sobiranista desafia la teoria... Quan entre el 2012 i el 2013 es va arribar a un cert clímax, tot feia pensar en un cicle breu de mobilització que es desinflaria, víctima de la divisió i la radicalització...
Però tres anys més tard, el sobiranisme civil manté una capacitat inèdita de mobilització, lleugerament menys intensa però de gran magnitud... Segurament la professionalitat de l'ANC i d'Òmnium, la capacitat per incorporar i digerir la diversitat del moviment i la dificultat de traducció institucional de la demanda independentista eviten que la ciutadania mobilitzada torni ja a casa seva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada