LA VIDA I LA MORT DE COMPANYS SÓN INDESTRIABLES
Joan Fuster Sobrepere, regidor socialista de l'Ajuntament de Barcelona
Per mi, des de la infantesa, el nom de Companys va associat al del president de Catalunya que va perdre la guerra; encarna l'esperit dels derrotats i, sobretot, tot allò que va ser derrotat.
...
No es tracta, però, de fer hagiografia, de defensar totes les actuacions d'un home, totes les seves idees, d'idealitzar una figura. Pertoca a la història fer-ne un judici equànime. Però en la vida dels homes, més important que les idees, els encerts i els errors, són les actituds. La de Companys, inequívocament, sempre, de fidelitat, coherència i entrega a Catalunya, la democràcia i el poble treballador. Enteses no com tres idees jerarquitzades, sinó com una sola cosa.
Aquesta fidelitat és la clau de la seva vida i de la seva mort, una concepció democràtica del patriotisme, com a servei i compromís amb el poble...
...
Hem assistit aquests dies al penós espectacle d'aquells que volen separar la vida de Companys de la seva mort. Aquells que cínicament voldrien salvar el mite i enterrar l'home, el polític, el president. Perquè els mites són fàcils de manipular, la memòria històrica no! La mort de Companys ni des del punt de vista històric ni humà no es pot separar de la seva vida.
