dijous, 27 de setembre del 2018

pd 1352

Només ens queda una sola solució. Nosaltres. Aquest milió indefectible que cada any surt a manifestar-se. I l’ANC i la CUP i els CDR. Res més... Només el poble. S’ha dit infinitat de vegades. I és així. I desobediència, esclar, vaga general. Aturar el país fins a fer trontollar l’economia d’Espanya i d’Europa. Només això ens pot salvar. És un risc, evidentment, és el risc que ens salva. ¿Estem disposats a patir? La pregunta és aquesta...
Narcís Comadira

pd 1351

Ciutadanes, a les urnes!
L’1 d’octubre del 1931, fa 86 anys, les Corts de la Segona República van aprovar el dret a vot de les dones després d’un memorable discurs de Clara Campoamor. “Jo em sento ciutadana abans que dona, i seria un profund error polític deixar-nos al marge d’aquest dret”. Dos anys després, el novembre del 1933, unes noies acudien exultants a les urnes per primera vegada.

dimecres, 26 de setembre del 2018

pd 1350

Celestino Corbacho... va participar en  un míting de Ciutadans de presentació de la plataforma España Ciudadana, a la qual s'ha sumat. Quan al gener va abandonar el PSC, va negar taxativament l'opció de fitxar per Ciutadans...

dimarts, 25 de setembre del 2018

pd 1349

(de la sèrie: arafaràunany)
I els mèdia també van entonar "A por ellos".
Els gran mitjans espanyols fan pinya contra l'1-O amb un relat que fracassa estrepitosament a Catalunya.
Àlex Gutièrrez

dilluns, 24 de setembre del 2018

pd 1348

(de la sèrie: arafaràunany)
Espanya és una mal alumna de la seva pròpia història.
Xavier Díez

diumenge, 23 de setembre del 2018

pd 1347

(de la sèrie:arafaràunany)
La jornada de l’1-O serà el que estava predestinada a ser: una mobilització sense precedents. O si es prefereix: una Diada a escala de tot Catalunya.
La celebració de la tradicional festa de l’Onze de Setembre, amb epicentre a Barcelona, es convertirà aquest 1 d’octubre en un alçament popular per expressar la reprovació al govern de Mariano Rajoy.
Ernesto Ekaizer

divendres, 21 de setembre del 2018

pd 1346

Ens calen polítics?
Fa tota la sensació que la crisi va aparèixer sense que la política pogués fer res per evitar-ho, i que la recuperació va arribar sense intervenció política o fins i tot, en el cas català i espanyol, malgrat la inoperància de governs bloquejats per qüestions extra-econòmiques. Costa no preguntar-se per a què serveix la política.
Toni Soler