Segons la I.A.:
La fórmula «en vida teva» té una història força interessant, i el seu sentit és una mica més ric que un simple «gràcies».
La documentació que he trobat permet reconstruir-ne bastant bé la gènesi, tot i que no permet afirmar quin és el primer ús absolut de la fórmula.
1. El mecanisme és: «Per molts anys» → «En vida teva»
Tradicionalment, quan algú feia anys se li deia:
—Per molts anys!
—En vida teva!
El punt clau és entendre què vol dir realment «per molts anys». No és tant «que visquis molts anys» com «que puguis celebrar aquesta diada molts anys». El Consorci per a la Normalització Lingüística ho explica precisament així: darrere de la felicitació hi ha el desig que aquella celebració es pugui repetir i gaudir durant molt de temps.
Per tant, la resposta «en vida teva» completa el desig:
«Sí, que ho pugui celebrar molts anys… i que tu encara hi siguis per veure-ho.»
O, més explícitament:
«Que pugui celebrar molts aniversaris, mentre tu encara siguis viu i els puguis compartir amb mi.»
És, doncs, una reciprocació del desig.
2. L'expressió és almenys del segle XIX
La dada més interessant és que tenim documentada la fórmula «en vida vostra» ja el 1874.
A Lo Ferrer de Tall, de Frederic Soler (Serafí Pitarra), apareix aquesta seqüència:
«—Per molts d'anys! —En vida vostra.»
La base de dades paremiològica PCCD identifica aquesta com la primera citació documentada de la fórmula i situa l'exemple a Menorca.
I això és especialment interessant perquè mostra que no estem davant d'una invenció recent ni d'una fórmula creada artificialment per normativistes: ja formava part de la llengua tradicional al segle XIX.
També «per molts anys» mateix té una primera documentació registrada el 1874.
Això no vol dir, naturalment, que nasquessin l'any 1874. Significa simplement que aquesta és la primera atestació escrita que tenim localitzada. És molt probable que fossin fórmules orals anteriors.
3. Però d'on surt sintàcticament «en vida teva»?
Aquí hi ha la part més bonica.
«En vida teva» és literalment un sintagma preposicional:
- en = durant
- vida = el període en què ets viu
- teva = la persona a qui s'adreça el desig
Per tant:
«en vida teva» = mentre tu siguis viu / mentre siguis aquí.
És una fórmula fàtica i desiderativa fossilitzada: la persona que rep la felicitació retorna implícitament el mateix desig a qui la felicita.
És molt semblant, en la seva lògica, a:
—Que en facis molts més!
—I tu que ho veges!
De fet, aquesta segona fórmula està documentada com a sinònima de «en vida teua».
I això ens permet veure amb molta claredat l'estructura profunda:
—Per molts anys!
→ «Que puguis continuar celebrant molts aniversaris.»
—En vida teva!
→ «Sí, i que tu puguis continuar aquí per veure'ls.»
O bé:
—Molts anys!
—I tu que ho veges!
Aquest «tu» és fonamental: transforma una felicitació individual en un desig compartit de supervivència i companyia.
4. Per això no és exactament un «gràcies»
«gràcies» només agraeix.
En canvi:
—Per molts anys!
—En vida teva!
fa dues coses simultàniament:
- accepta i agraeix implícitament la felicitació;
- retorna al felicitant el mateix desig de longevitat i de convivència.
El Diccionari de sinònims de frases fetes de M. Teresa Espinal ho formula gairebé exactament així: és una resposta a una felicitació d'aniversari que expressa el desig de poder continuar celebrant plegats els futurs natalicis.
I hi havia encara una tercera rèplica, que resulta molt reveladora:
—Per molts anys, Mercè!
—Gràcies, en vida teva.
—En vida de tots.
Aquesta seqüència està documentada també al mateix repertori.
Això ens mostra una mena de cadena de reciprocitat:
per molts anys → en vida teva → en vida de tots
És a dir: que ho puguis celebrar tu → mentre jo sigui viu → mentre tots siguem vius.
5. La fórmula té variants territorials
No és només una fórmula del català central.
Hi trobem:
- en vida teva
- en vida teua
- en vida vostra
- en vida tua, en formes més antigues o dialectals
I també la resposta:
- i tu que ho veges
- i tu que ho vegis
- vosaltres que ho pugueu veure
A Mallorca, Menorca i el País Valencià hi ha una tradició especialment ben documentada d'aquestes fórmules. El repertori PCCD recull, per exemple, «en vida vostra» a Menorca, i testimonis valencians de «en vida teua».
Fins i tot a l'Alguer hi ha la fórmula «en vida tua», amb la resposta alternativa «i tu a contar-los», cosa que reforça la idea que estem davant d'una família de fórmules tradicionals molt estesa.
6. I hi ha un detall etimològic interessant sobre «per molts anys»
El repertori consultat dona «per molts anys» com a calc o adaptació del llatí ad multos annos, una fórmula de felicitació i bons desitjos que té una llarga tradició en l'àmbit cristià i romànic.
Això ajuda a entendre que el conjunt «per molts anys / en vida teva» probablement no és una construcció creada de cop, sinó la cristal·lització catalana d'un tipus molt antic de ritual verbal de felicitació: desitjar llarga vida i, alhora, desitjar que els altres membres de la comunitat siguin presents per compartir-la.
En resum
Jo reconstruiria la gènesi així:
1. «Per molts anys!»
→ desig tradicional de llarga continuïtat de la vida o, més concretament, de poder tornar a celebrar la diada.
2. «En vida teva!»
→ resposta que recull el desig i el retorna: «sí, i que tu encara siguis viu per veure-ho i celebrar-ho amb mi».
3. «I tu que ho veges!»
→ variant més explícita del mateix mecanisme.
4. «En vida de tots!»
→ extensió col·lectiva del desig.
Per això «en vida teva» és molt més que una fórmula de cortesia. Conté una concepció de la felicitació com a desig recíproc de longevitat i de continuïtat de la relació. És gairebé: «Que jo pugui viure molts anys, però sobretot que els pugui viure amb tu.»
I això explica també per què la fórmula té avui una certa força emocional. Sílvia Soler, en un article de 2025, hi veu precisament aquest sentit: els anys que venen es volen viure acompanyat de la persona que et felicita.
