pd 1366

(de la sèrie: arafaunany)

... S’ha de tenir molta por per atacar gent indefensa. Tenen por perquè perden, perquè són massa derrotes. La primera, la d’un Estat superb que menysprea tot el que ignora i que no sap gestionar la diversitat que conté, perquè li té pànic, perquè les seves elits són tan inútils que no han sabut transformar aquesta varietat en riquesa... Espanya té por, per això reacciona així... Avui, per mantenir les aparences, ja només li queda la força. Espanya té por, té por de veure com Catalunya té un projecte propi: està tan espantada que no entén res i se sent tan insegura que està disposada, segons els seus dirigents, a tot.

Francesc Serés

pd 1365

(de la sèrie: arafaunany)

Dimarts compareixerà Puigdemont al Parlament... pot dir moltes coses. I n’hi ha d’altres que no les pot dir. Són aquestes: no pot dir que l’1 d’octubre no hi va haver un referèndum. No pot dir que el resultat no va ser aclaparadorament favorable a la independència. No pot dir que la valentia dels que van ser agredits i humiliats no va servir per a res. No pot dir que els vots de la minoria valen més que els de la majoria. No pot dir que qui mana a Catalunya són Fainé i Oliu. No pot dir que les amenaces del Borbó fatxenda fan tremolar un govern democràtic. Perquè si diu qualsevol d’aquestes coses, ens estarà dient a tots que la democràcia és una farsa. I si fa això, després no anirà a parlar, sinó a escoltar i obeir. I els carrers, que seran sempre nostres, no el seguiran.

Toni Soler

pd 1364

(de la sèrie: arafaunany)

...El poble no ha fallat, que no ho tornin a fer els polítics... els resultats del referèndum confirmen que el nombre d’independentistes comptats se situa poc per sobre dels 2 milions, que en calen 3 perquè la independència sigui irreversible i que, si se li dona temps, el nacionalisme espanyol s’ocuparà de tancar totes les vies als que dubten.

Miquel Puig

pd 1363

(de la sèrie: arafaunany)

els que dèieu que la nostra força és la gent teníeu tota la raó del món. No sé si és la nostra única força, però en tot cas és una força sòlida, tenaç, extraordinària... estic segura que resistirem les hostilitats i les pors, el trasbals i l’angoixa, per caminar decididament cap a un futur millor. I no... No crec que la República Catalana sigui un món feliç. Estic convençuda que tindrà defectes i febleses. N’estic tan convençuda com de la necessitat irrenunciable d’intentar-ho. Per dignitat i per supervivència.

La independència pot ser un daltabaix i fa vertigen, però jo trio saltar... malgrat les inseguretats i les pors. La llibertat, de vegades, fa por. Però sempre és la millor opció.

Sílvia Soler

pd 1362

(de la sèrie: arafaunany)

Tristesa, incertesa i orgull
... ningú no em traurà la infinita tristesa que ara se’m menja, així com la indignació i la ràbia. Sort que tot plegat m’ho lenifica el bàlsam de l’orgull. De l’orgull de ser un de tants d’aquest poble admirable que per exercir el seu dret a expressar l’opinió va ser vexat, maltractat i ferit abusivament per una policia que semblava més una canilla de gossos salvatges que una altra cosa.

Narcís Comadira

(Nota de l'amanuense: recomano tot l'article, veure:
https://www.ara.cat/opinio/Tristesa-incertesa-orgull_0_1883211677.html)

pd 1361

Lliures per un dia
Hem descobert que, com ja ens va passar el 1640, el 1714 i el 1931, Catalunya no té la força per decidir en solitari el seu futur polític. Avui tenim un avantatge: una massa de gent amb esperit de servei, sentiment col·lectiu i capacitat d’emetre i transmetre informació. A més d’un sac d’arguments que Espanya, més que nosaltres, s’encarrega d’anar omplint dia a dia; un grup de presos i exiliats que ens recorden que, encara que ho volguéssim, no podem anar enrere. I el record d’un dia en què vam votar lliurement, mentre els poderosos, per una vegada, coneixien la impotència.

Sempre recordarem l’1 d’Octubre, perquè qui tasta la llibertat un sol dia l’enyora la resta de la seva vida.

Toni Soler

pd 1360

(de la sèrie: arafaunany)

El fracàs clamorós en la desarticulació de la consulta, combinat amb el desprestigi internacional de la repressió, va portar a moure la peça del rei, que va ser el segon error en 48 hores, perquè encara va afegir més desprestigi exterior.

Antoni Bassas