pd 1647 La bifurcació després de la boira

(arafamesdunany)

Si l’independentisme manté la calma, el suport intern pujarà i es consolidarà un corrent de simpatia popular a Europa. Aquests dos factors faran que el dilema entre 'statu quo' i democràcia acabi resultant irresistible, i l’Estat cedirà. Haurà de proposar alguna cosa que els catalans puguin votar, i els independentistes hauran d’acceptar el resultat de la votació, que s’assemblarà més a la independència com més trigui a realitzar-se. El camí alternatiu és el de mantenir l’autonomisme... No és un camí practicable per la senzilla raó que ningú hi creu. Els uns no hi han cregut mai: el PSOE ho va demostrar amb la Loapa, el PP amb la seva oposició al títol 8è de la Constitució, Cs amb la seva actitud quotidiana. Els altres –la major part del catalanisme– hi han deixat de creure. Aquest camí se seguiria si fossin els constitucionalistes els que guanyessin les successives eleccions, i no consistiria a mantenir l’autonomisme sinó a liquidar-lo progressivament.

Miquel Puig

pd 1646 Presos polítics (i 2)

(arafamesdunanyimig)

"Vaig passar de presidenciable a presidiari. Un cop fort, però les meves conviccions són més fortes."  Jodi Turull

"Gràcies pels suports de tothom. Em defensaré, no som delinqüents. Un gran agraïment als que hi sou sempre".  Dolors Bassa

" La nostra demanda és legítima i pacífica. Com sempre: civisme i democràcia." Raül Romeva

" Estem forts malgrat el patiment. Us veiem i ens emocionem. La vostra mobilització cívica i incansable és la nostra esperança."  Josep Rull

" Consciència tranquil·la i cap molt alt. Si ploreu, abraceu-vos, estimeu-vos, aixequeu-vos i continueu més units i més forts. Ens en sortirem."  Carme Forcadell

pd 1645 Presos polítics 1

(arafamesdunanyimig)

"No hi ha presó que pugui privar-nos de ser com som, de pensar com pensem i d'estimar la gent que estimem." Jordi Sànchez

"La causa contra Catalunya és avui més que mai una causa contra la democràcia. Visca la llibertat." Jordi Cuixart

"Seguiu, no defalliu mai, lluiteu amb optimisme contagiós. Només la voluntat de tots vosaltres farà que un dia pugui sortir de la presó." Oriol Junqueras

"Mesos de grisor tenyits tan sols pel groc de la vostra solidaritat. Les vostres mostres de suport ens recorden que no estem sols. Gràcies!"  Joaquim Forn

pd 1644 Supremacisme ets tu (i 2)

(arafamesdunany)

... de vegades a Catalunya se’ns acaba la paciència i tenim la gosadia de denunciar els reiterats intents assimilistes que han arribat de ponent de 1714 ençà. I si bé és cert que els d’aquí hem de ser curosos en l’ús de les paraules, per respecte als nostres conciutadans, també ho és que el supremacisme dels fets és molt més nociu i d’efectes més duradors. La Constitució espanyola és un exemple de supremacisme lingüístic. La persecució de l’independentisme democràtic és supremacisme legal, i així ho va consagrar, no fa pas gaire, el president del Tribunal Suprem, quan va afirmar que la unitat d’Espanya és “fuente de derecho ”. La repressió policial dels pacífics participants en el referèndum de l’1 d’octubre és supremacisme agressiu i antidemocràtic, perquè anava contra un acte de sufragi que, a més, obeïa a un mandat del Parlament. I el càstig als organitzadors de la consulta, que fa mesos que són en presó preventiva acusats de rebel·lió sense acreditar cap actuació violenta, també és supremacisme perquè tothom sap que si no es tractés d’independentistes catalans la seva situació penitenciària i judicial seria una altra.

Què és supremacisme? ¿I tu m’ho preguntes, Pedro Sánchez?

Toni Soler

pd 1643 Supremacisme ets tu (1)

(arafamesdunany)

... Catalunya és un país amb un fort sentiment identitari de caràcter defensiu, perquè la seva història està plagada d’invasions i intents d’assimilació, i en els últims 150 anys ha experimentat successives allaus demogràfiques que, miraculosament, no han provocat conflictes ètnics seriosos, gràcies a l’esperit convivencial d’autòctons i nouvinguts... En canvi, l’ús polític de la immigració com a cavall de Troia del supremacisme espanyol, té una llarga tradició, força exitosa ara fa un segle, en el cas del lerrouxisme (que podríem definir com un supremacisme espanyol d’esquerres, enfront del catalanisme burgès) i més recentment el fenomen de Ciutadans, que és un supremacisme espanyol de dretes, nascut per rebentar la cohesió catalana i assegurar la primacia identitària i lingüística espanyola a l’únic territori peninsular que ha conservat la llengua pròpia amb cert èxit, malgrat les prohibicions i els atacs...

Toni Soler

pd 1642 Incògnita Torra

(arafamesdunany)

(Titulars en portada)

Els experts analitzen què pot fer el nou Govern, si la legislatura serà de xoc o de distensió i quin paper acabarà jugant el president.

Govern amb consellers empresonats i exiliats. L'Estat veu com una "provocació" el nou executiu i amenaça de no fer efectiu el nomenament. Jordi Turull, presidència. Toni Comín, salut. Josep Rull, territori. Lluís Puig, cultura.

(vistaltwitter) "No  es pot ni desescalar ni dialogar perquè els partits estatals estan en plena cursa electoral pel vot més reaccionari. Només es pot resistir, anar-hi i anar-hi." Mireia Boya

pd 1641 La independència comença aquí (2)

(arafamesdunany)

... caldrà redefinir molts valors. I caldrà fer-ho mentre les diferents maquinàries de l’Estat, des dels jutges fins als periodistes, continuen empresonant polítics i retorçant els textos fins a fer-los anar molt més enllà del que diuen. Caldrà fer-ho mentre els equidistants ja no ens diuen que l’important és parlar, mentre neguen la condició de pres polític o d’exiliat als que ho són. Perquè ni uns ni altres han abandonat aquell marc mental que encara els diu què és i què no és justícia o política. No ens hem d’independitzar només d’un estat, ens hem d’independitzar dels hàbits d’un temps llarguíssim. Independitzar-se vol dir no reproduir, vol dir haver creat una nova cultura política.
Dol, perquè ara comprovem el preu del procés de desertificació cultural que ha patit aquest país.  No parlo només de l’erm que ha estat la política cultural dels darrers anys, sinó de tots els vicis que hem adquirit, dels quals, el pitjor de tots, ha estat la dimissió total i absoluta de qualsevol proposta o iniciativa constructiva. Hi ha raons objectives (la crisi, el Procés o el 155), però també la comoditat insana i embrutidora d’una inèrcia de dècades d’incúria i de manca d’iniciativa per pura por de no incomodar.
Ni la cultura ni la política cultural catalanes han fet la feina que havien de fer a l’hora de proveir un marc de competències, competent i competitiu. Han viscut tan acoquinades que quan contesten encara ho fan en els termes que li han donat des del poder que les arracona...

Francesc Serés