pd 1765 Per què tenim fills 1

Heu acabat, finalment, els estudis. Heu sortit, per fi, de casa dels pares. Teniu una feina que no es paga gaire, és cert, però com que tampoc teniu massa despeses, encara us arriba per anar al cine o a prendre alguna cosa amb els amics, o fins i tot per viatjar una mica. Podeu anar on vulgueu sense demanar permís ni informar els pares, tornar a l’hora que vulgueu, anar-vos-en al llit quan us doni la gana, menjar el que vulgueu o no menjar. I de cop i volta un dels dos diu: “I si tinguéssim un nen?”

Una criatura? Per què? ¿Per cuinar més, fregar més el terra, rentar més roba? ¿Per canviar uns quants milers de bolquers cagats en els pròxims tres anys? ¿Per gastar en bolquers, roba, menjar, llibres i excursions de l’escola el que abans destinàveu a oci i diversió? ¿Per no poder sortir a la nit durant anys, però igualment no poder dormir? ¿Per anar de vacances només a llocs segurs, propers i baratets, sempre sentint al cotxe “Quan arribarem? Tinc pipí! Quan arribareeem?”? ¿Per no poder fumar ni beure i haver de menjar fruita i verdura per donar exemple?...

Carlos González

pd 1764 La taula bilateral i la taula catalana

(arafa...)

... recordar que, malgrat el càstig patit, el desig de votar per decidir la relació amb l’estat espanyol segueix sent molt majoritari a la societat catalana. No oblidar el coratge, la força i la capacitat d’una societat capaç de fer un acte de dissidència democràtica únic, milions de persones fent cua per votar donant els seus noms i desafiant un estat que ho prohibia amb la força. Crec que qui, amb independència de la seva opinió sobre el tema, sent català no senti orgull per un país així, s’autoexclou del consens cívic mínim, no desitja viure amb els seus conciutadans...

El canvi polític al govern central aboca a un diàleg. Es necessita no un pont inexistent sinó una taula veritable on es pugui parlar amb calma i sense límits. Només un diàleg bilateral pot desencallar una situació històrica com l’actual. I pot ser que aquesta taula es creï abans d’una altra que es necessita a la part catalana per a un diàleg entre dos corrents polítics que expressen dues cultures polítiques, totes dues imprescindibles i complementàries: la que conserva la visió històrica i l’argumentació essencialista del poble i la nació catalana al llarg del temps, i la que té la proximitat i la mesura de la societat catalana actual, amb la seva diversitat i la seva conflictivitat interna. La primera sense la segona es reduiria a un essencialisme que la faria acabar perduda en l’irracionalisme, i la segona sense la primera es perdria sense mapa ni brúixola en els límits establerts, en la falsa realitat de les estadístiques i la dictadura dels mitjans de comunicació i els mercats.

Lògicament, l’Estat continuarà atiant la divisió i les contradiccions internes per debilitar la part catalana, però el conflicte té tanta profunditat que, si el govern central no es complau en la visió opiàcia de la Cort, comprendrà que al final ha de reconèixer i negociar amb una representació com cal de la nació catalana. I per això cal configurar primer un acord intern català.

(Nota: veure tot l'article a: https://www.ara.cat/opinio/taula-bilateral-catalana_0_2064393549.html)

Suso de Toro

pd 1763 Casado i Rivera, agents moderadors

(arafa...)

El pitjor que li pot passar a un que vol fer por és fer el ridícul. El ridícul i altres coses, esclar​.. ​(Casado i Rivera) L'efecte polític que realment generen és deixar als socialistes tot l'espai del centre. Els votants de la dreta espanyola tenen ara tres opcions per escollir: Rivera, que només veu espanyols; Casado, que només vol veure balcons amb banderes espanyoles, i Sánchez, en el paper de socialdemòcrata assenyat que, a més, ara té la força de la presidència...

A Catalunya, la bronca contínua de PP i Ciutadans fa que, encara que no ho vulgui, l'independentisme més impacient s'hi acabi emmirallant​... ​Però davant d'un nou govern d'Espanya que s'ofereix a dialogar, el sentiment de desobediència d'aquesta mateixa ciutadania inevitablement es mitiga i es dilueix. No és cap novetat, passa en tots els conflictes: com més pressió, més resistència; com menys, menys. D'aquí la previsió del president Torra sobre el moment de fer efectiva la República, que ell escampa entre diverses possibilitats que es poden resumir en una: quan en torni a passar una de grossa.

Sebastià Alzamora

pd 1762 Qui té por?

(arafa....)

Van detenir un home per protestar davant de la rostisseria de pollastres on el jutge Llarena sopava amb el polític Alberto Fernández Díaz...

Protestar no està bé, si ho voleu, però és lícit i en els països democràtics és legal. Només és il·legal en els no democràtics. El jutge i el polític tenen tot el dret del món a quedar per escurar cuixes i ales. Però els ciutadans també tenen tot el dret del món a dir-los el que pensen. Hi ha gent a la presó esperant les decisions d’aquest home, en guerra contra els jutges europeus, que de cap manera accepten les seves invencions. Jordi Cuixart i Jordi Sànchez (acusats de rebel·lió per dissoldre una manifestació absolutament pacífica) van veure a la tele de la seva cel·la com els taxistes de Barcelona tallaven la Gran Via i com un d’ells va pegar a un fotògraf de l’ARA. Són al carrer, esclar. La bogeria només els atrapa amb els independentistes.

Un home a la comissaria per protestar contra el jutge i el polític que sopen junts. Acusat de què? De cridar? D’insultar? De pertorbació del sopar? De rebel·lió, també? Potser directament de terrorisme com la noia del CDR i el seu company fugit? Això és una democràcia europea? Això passaria a la Gran Bretanya? A Suïssa? A Bèlgica? A França? Tots sabem on passaria i on no passaria. I passa a Espanya... No teniu por?

Empar Moliner

pd 1761 Com un sol poble contra el feixisme

(arafa...)

"Democràcia, llibertat i civilització. El significat d'aquestes paraules és més important que mai ara que ens enfrontem al virtuosisme de les mentides i a la tergiversació del significat de les paraules, que forma part de la naturalesa del feixisme". (Rob Riemen, 'Per combatre aquesta època'.)

... hem de combatre la mentida, l'engany i, més perillós que res, la tergiversació de les paraules. Ja ho sabem: el llenguatge és poder, i qui el controla o qui és capaç de manipular-lo té capacitat per canviar la percepció de la realitat...

Demano a tots els partits polítics catalans i espanyols que condemnin enèrgicament la violència d'aquests grups feixistes contra els independentistes. Que la condemnin i que es comprometin a combatre el feixisme sense matisos...

Quim Torra

pd 1760 Entre la realitat i la il·lusió

(arafa...)

Un entrenador de prestigi mundial (no, no és Guardiola) em va explicar què deia als seus jugadors quan havien d’enfrontar-se a un rival tan o més potent que ells: "Que la il·lusió no t’impedeixi veure la realitat i que la realitat no et prengui mai la il·lusió". Hi he pensat ara,... amb perspectiva el que ha estat aquest curs per a la vida del país. Hem tingut il·lusió i en prou quantitat com per haver posat en marxa un procés que ningú no pot negar que ha modificat la realitat política de Catalunya, però no ha estat suficient per fer-li fer el tomb. La realitat en què vivim és contradictòria: tan reals són les presons i els exilis com la victòria del 21-D. De sostenir la il·lusió se’n diu perseverança.

Antoni Bassas

pd 1759 No semblava catalana

Fa molts anys vaig conèixer una noia d’origen xinès que havia estat adoptada de petita per una família catalana .... La noia, de gran, parlava perfectament català –après a la família–, les llengües del país on vivia, l’anglès i només una mica de castellà. I explicava que quan venia a Catalunya, en veure-li l’aspecte, tothom es dirigia a ella en castellà, automàticament. Fins i tot quan ella continuava en català –el castellà no el dominava gaire–, li continuaven parlant en castellà, perquè els devia semblar que hi havia més possibilitats que els entengués. Li semblava estrany... La noia em va demanar per què la gent catalanoparlant no se li adreçava d’entrada en català, i en tot cas ja es passarien al castellà si resultava que no els entenia. Em pregunto com hauria pogut fer ara aquesta senzilla petició, no pas com un comentari personal sinó genèric, sense que li haguessin dit xenòfoba, supremacista, racista, etcètera, etcètera, etcètera.

Vicenç Villatoro