(arafa...)
Un entrenador de prestigi mundial (no, no és Guardiola) em va explicar
què deia als seus jugadors quan havien d’enfrontar-se a un rival tan o
més potent que ells: "Que la il·lusió no t’impedeixi veure la realitat i
que la realitat no et prengui mai la il·lusió". Hi he pensat ara,... amb
perspectiva el que ha estat aquest curs per a la vida del país. Hem
tingut il·lusió i en prou quantitat com per haver posat en marxa un
procés que ningú no pot negar que ha modificat la realitat política de
Catalunya, però no ha estat suficient per fer-li fer el tomb. La
realitat en què vivim és contradictòria: tan reals són les presons i els
exilis com la victòria del 21-D. De sostenir la il·lusió se’n diu
perseverança.
Antoni Bassas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada