"LA VIEJA HISTORIA DE LA CALIDAD DE LA ENSEÑANZA"
editorial
... No és de qualitat un ensenyament que descansa quasi exclusivament en el llibre de text, en la memorització (o, alternativament, segons els imperatius de modes rigoroses, en l'abandonament absolut de la memòria). Tampoc pot ser de qualitat un ensenyament que pretén periòdicament reformes de continguts (molt poques vegades de mètodes) que si algun cop s'arriben a incorporar als programes de formació del professorat és quan ja hi ha una nova reforma que ha deixat obsoleta l'anterior. No és de qualitat l'ensenyament d'una escola que descansa sobre un professorat que no ha assumit com a obligatòria l'actualització permanent, fins el punt que alguns dels seus sindicats defensen encara amb relativa força la pelegrina pretensió que el reciclatge del professorat ha de ser voluntari i plantejat exclusivament com un mitjà per a l'acumulació de mèrits. No és de qualitat una escola que encara no compta amb una mínima infraestructura administrativa, o en la que el professorat fuig dels càrrecs directius com si fos el diable perquè no troba en ells compensacions de cap mena. Tampoc és de qualitat un ensenyament bàsic que, entre altres resultats tangibles, està produint els alarmants nivells actuals de degradació de l'expressió oral i escrita en una població suposadament educada i escolaritzada. No sembla, doncs, que es pugui vantar de qualitat un sistema educatiu que segueix donant més importància a la selecció que a l'educació i molta més a l'avaluació de l'alumne que a la del professor i a la del propi sistema.
