pd 370

EL PUNT / Dimecres, 16 de novembre de 1994

L'EXAMEN (1)

Carme Guasch

... hi ha una bona dosi d'autoritat en el pare i en la mare, i això, com deia Joan Triadú molt encertadament, els incapacita per ser, només, amics del fill, ja que un amic, normalment, no té autoritat sobre l'altre. Un pare ha de ser pare, com un mestre ha de ser mestre, insistia el pedagog; això naturalment, sense detriment del grau de cordialitat, confiança i companyonia a que es pugui arribar en la relació patern-filial.

Però... som éssers humans i, com a tals, en constant evolució. Si al principi els progenitors assistim i dirigim la formació dels petits, al cap d'uns anys, convertits aquests en adolescents, ens adonem que aquella formació o conformació s'ha acabat, i, per postres, s'ha acabat no pas quan ni com nosaltres volíem... i cal establir una nova relació d'adult a adult... (i això no és fàcil) perquè mentre el fill va cap al futur i, per tant, la seva potencialitat de canvi es troba en la fase inicial, els pares han solidificat els seus principis i les seves possibilitats de mutació són reduïdes... El fill adult ens guanya en capacitat de coneixement mutu: mentre que pels pares, el jove en qui s'ha transformat el seu nen ens resulta cada cop més desconegut, els pares esdevenim més transparents: se'ns coneixen els tics, els errors, les limitacions. La inversió de poder es fa evident...

pd 369

EL PUNT/ Diumenge, 7 d'agost de 1994

L'ANGOIXA I LA DEPRESSIÓ SÓN LA SEGONA CAUSA DE BAIXA DELS DOCENTS

Núria Astorch

...

Els factors desencadenants són múltiples i variables en cada cas. "En primer lloc tenim que la persona que es fa ensenyant és perquè té interès pels altres i, per tant, més sensibilitat. Després, treballar amb mainada és espantosament difícil perquè no tots els nens tenen interès per aprendre. També s'han de tenir en compte les relacions amb els pares... Un altre aspecte és que els docents treballen en una macroempresa, el Departament d'Ensenyament, en la qual les relacions entre els caps i els treballadors no són ni gaire cordials, ni gaire humanitzades. A més, actualment la tasca de l'ensenyant està poc valorada socialment. Cap mestre no presumeix de ser-ho" (Ramon Noguera)

pd 368

AVUI ? setembre de 1994

ELS NOSTRES FILLS

Xavier Cortadellas

... A casa nostra, encara avui, es mira molt més el lloc on es porta els fills que no pas quines coses s'hi ensenyen...

Josep Pla deia que quan ell era petit, a pagès, la sensació general era que els pares no hi eren. El pagès català educava de lluny, parlant poc amb els fills, fent evident tothora la distància. Nois i noies tenien la sensació d'estar desemparats i completament sols, de manera que, al cap d'un temps, valoraven molt més la companyia dels pares.

Ara , amb aquests nens de pa de sucre que anem fent, tot és acostar-nos-hi per provar de resoldre problemes i traumes. Sembla que mestres i pares hagin de ser sobretot uns amics; l'escola, a més del centre on s'aprèn, el lloc de trobada amb els altres... 

... el món d'avui canvia molt més de pressa del que ho poden fer les escoles o els pares. Se sap, és clar, què no es vol, però es desconeix cap a on s'hauria d'anar perquè els déus de les coses segures i perennes d'abans han mort fa temps. Dol, però és així: tot el que es proposa dura ben poc...

pd 367

Bona Pasqua

pd 366

EL PUNT?, 23 d'abril de 1994

LA TRONA DEL SENYOR PORTA

Jaume Cela

(comentaris al llibre "Des de la trona" de Miquel Porta Perales)

...

Als moviments de renovació pedagògica ens acusa, bàsicament, de tres coses. La primera és que som utòpics i que ens agrada la poesia. Això és com dir que en Paul Newman és guapo. Però l'autor manipula el contingut del manifest d'on extreu les seves conclusions. El manifest conté uns quants apartats i ell tria només els que creu que justifiquen els seus prejudicis. La segona és que gràcies a nosaltres i als nostres mètodes bona part de l'alumnat de Catalunya són gairebé analfabets. El senyor Porta cau en un dels perills que denuncia al llarg del llibre: el catastrofisme. S'ho creu de debò tot això que diu?  O només vol esverar el personal? ... i pensem que es dedica a l'ofici de mestre o de professor, o és que ja ha fugit del guix per tenir més temps per retallar i enganxar, pràctica de la qual és un mestre molt hàbil? La tercera acusació és que no toquem de peus a terra. Només la ignorància del treball que anem fent pot explicar aquesta conclusió.

pd 365

EL PUNT/ 13 de febrer de 1994

LA GRAN FAL·LÀCIA DE LA GRATUÏTAT

Francesc Canet

...

Compte amb les taxes d'escolarització: encabir tots els potencials alumnes a les aules pot emmascarar la realitat qualitativa d'un bon grapat de centres públics, ofegats avui per les insuficients dotacions econòmiques per subvenir a les necessitats materials, i obligats a mantenir un elevat nombre d'alumnes per aula...

...

... hom comença a témer que la gratuïtat universal de l'ensenyament abans dels setze anys serà una gran fal·làcia - o només una veritat quantitativa - si continua la poca passió inversora que pateix l'escola pública.

¿Hem de pensar que els polítics han descobert que surt més barat subvencionar els llocs escolars dels centres privats, amb un règim laboral més auster per als professionals docents, i es proposen de racionalitzar així la despesa?

pd 364

EL PUNT/ Diumenge,11 de desembre de 1994

DISCIPLINA

Miquel Berga

"Les qüestions de disciplina són el maldecap constant de molts mestres... I que consti - es desfoga el director d'escola - que no sóc dels que diuen que els alumnes s'han tornat intolerables. Els alumnes són els mateixos de sempre. Els que han canviat són els pares... Mira quan jo anava a l'escola i tirava un cigró al vigilant del menjador, em fotien un clatellot i allà s'havia acabat la història. Ara has d'agafar el noi - o la noia -, treure'l del menjador, fer-li mil consideracions i, finalment, et vénen els pares, indignats, a queixar-se que el nen s'ha perdut mig dinar. Per postres, discutir amb els pares...El càstig físic s'ha de rebutjar per qüestions morals, l'expulsió, a la pràctica, no existeix... Abans, la simple amenaça d'una carta als pares ja era un càstig eficaç. Ara et trobes, sovint, que quan el pares fan cas de la carta és per venir a llegir-te la constitució. Ja saps que la gent, abans, tenien ideals i ara tenen drets...

...els pares ens han deixat sols intentant fer miracles: instruir, formar, educar, crear hàbits d'estudi i de conducta, corregir actituds masclistes o insolidàries, fer-los interessar per la lectura... Perdona, ja paro. És que, a vegades, saps, la frustració se t'acumula i de tot això no se'n fan congressos, ni cursos d'aprofundiment i reciclatge, ni ningú n'escriu gaire res."