pd 464

AVUI, diumenge, 3 d'abril del 1988

DARRERA LES VAGUES D'ENSENYANTS HI HA MÉS QUE UN AUGMENT DE SOU

Laia Gonzàlez

Quan els professors i mestres amenacen amb vagues, els pares es posen a tremolar i amb raó; sovint tots dos treballen i no tenen cap alternativa per als seus fills. Els ensenyants ho saben, però no volen renunciar a un dret que tenen tots els altres treballadors i estan cansats que se'ls consideri "uns privilegiats que demanen més privilegis, en comptes d'uns treballadors que reclamen uns drets"...

...

Del primer que acostuma a queixar-se un mestre o un professor és del seu horari, "sempre il·limitat..."

La segona queixa va adreçada al nombre d'alumnes per classe i a la tensió que això suposa...

...

"Hi ha un desfasament entre l'oferta  de cultura que fa el mestre i la que demana d'alumne. El professor és d'una generació diferent a la de l'alumne i els ensenyants actuals encara valoren el que podríem anomenar la vella cultura europea, el saber per la pura satisfacció d'acumular continguts, l'aprendre pel gust d'aprendre i adquirir una cultura... L'ensenyant comunica cultures i valors que pertanyen a un altre moment socio-cultural" (Dr. Ferrer i Gelabert) 

Els alumnes evolucionen cap a un pragmatisme...

"La principal causa de fracàs escolar no és que els alumnes siguin tontos sinó el seu  desinterès..."

pd 463

EL MÓN / 287 - 22/10/87

ELS MALDECAPS DEL MESTRE

Júlia Lorenz ?

Totes les professions estan sotmeses al risc de pertorbacions mentals. La de mestre n'és una on les alteracions psíquiques es manifesten amb més intensitat...

El mestre està constantment sotmès a tensió, ja que s'enfronta amb pares i alumnes. Ser mestre no significa cap tipus de promoció personal... Per altra banda, les exigències al mestre són molt elevades. El mestre ha de saber de tot i constantment té por de no saber estar a l'altura de les circumstàncies... ha d'educar i vendre un model de comportament que ha de ser acceptat per pares, alumnes i companys de professió. Un model que, en una societat que canvia constantment, pocs tenen ben definit...

El mestre massa sovint no està relaxat i de la seguretat que tingui en si mateix depèn que pugui sortir més o menys incòlume de la situació...

...

Els dos mesos de vacances que tant es retreuen ala mestres són l'única garantia de regeneració mental i física del mestre... 

pd 462

EL MÓN / 287, 22/10/1987

L'ESCOLA PÚBLICA ENCARA ÉS CAN MISÈRIES

Júlia Lorenz

Millorar la qualitat de l'ensenyament públic continua sent una aspiració social. Dignificar i formar el professorat com a agent directe de l'ensenyament hauria de ser un dels objectius de l'Administració. Els canvis  socials que se succeeixen vertiginosament obliguen que el professor es formi constantment; en cas contrari, el perill de fossilització és imminent... Els voluntarisme místic dels professors, lligat a la idea de vocació, va desapareixent...

Quan es parla de l'ensenyant, la imatge que es presenta és la d'un ser especial, caracteritzat per la vocació, una categoria metafísica que quan es vol concretar sembla resumir-se en paciència, resignació i lliurament absolut als infants. Per realitzar qualsevol professió es demanen coneixements i aptituds, per exercir de mestre es requereix vocació... deu ser la metafísica vocació el que el condueix a triar una de les professions amb menys prestigi social, una de les més mal pagades i una on les possibilitats de promoció personal són gairebé inexistents...

pd 461

ORIFLAMA  .... 1972

UN MESTRE A ANGLATERRA (i 2)

Josep M. Artigal Valls

LA FREE SCHOOL DE LIVERPOOL

no té classes, ni llibres de text; de fet no hi ha assignatures, ni exàmens. Hom aprèn el que necessita sense presses de cobrir programes, ni por de les notes. L'escola està sempre oberta a tothom; és molt més que una escola, és un lloc on els nens - i també la gent gran - es troba i fa coses, i el que fa és el que aprèn... "Anem pels garatges i pels cementiris de cotxes i aprenem les coses mirant-ho i remenant-ho tot. No es pot mai arribar a aprendre-les només amb un llibre..."

... Els pares que porten els seus fills a l'escola ho fan perquè creuen que és el millor per als seus fills. Nosaltres no els diem què han de fer, això sí, això no, vés aquí, vés allà. A les altres escoles aprenen només gramàtica, geografia i aquestes coses, però això no és el més important per anar a treballar a una fàbrica...

pd 460

ORIFLAMA  .... 1972

UN MESTRE A ANGLATERRA (1)

Josep M. Artigal Valls

Anglaterra és una gent que cada dia treballa, que té problemes, manies, família, que va al pub, discuteix, canta i s'emborratxa. És un país  on uns treballen poc i tenen molt, i els altres, treballen molt i guanyen poc...

ELS ADVENTURE PLAYGROUNDS, UNA EXPERIÈNCIA PEDAGÒGICA

"El nostre barri és obrer. Ací el més important és la petita indústria on es treballa a preu fet per peça. Tenim bastants problemes perquè hi ha un tant per cent força elevat d'immigrants... i això fa que els sous baixin i que els trade unions siguin fluixos. Els problemes amb la poli per drogues, prostitució i delinqüència juvenil són constants. La idea de construir un Adventure Playground (Parc d'Aventures) va néixer cap el 66 entre la gent del barri per tal que els nens no haguessin d'anar pel carrer sense saber què fer..." ( Derek M. Cox)

Un Adventure Playground és, primer de tot, un parc dels nens, el parc que ells s'han construït, on ningú no vol saber quan hi entres i quan en surts, on no fa falta tenir cap carnet ni portar cap mena de distinció i on mai no se't demana què fas... està ple de riscs i d'aventures. És brut, desordenat i ple de perills encisadors. És com el barri, com els nens...

pd 459

EL MÓN / 234 - 17/X/1986

TU QUÈ HAS FET PER L'ESCOLA PÚBLICA?

Pere Darder

Hi ha molts mestres dins l'anomenada escola públic de Catalunya que -individualment o en petits grups... - mantenen la il·lusió i s'esforcen per aconseguir uns nivells de qualitat que donin una resposta adequada als nois i noies que tenen a la seva escola.

Es tracta de mestres que, conscients de la seva professionalitat, s'esforcen per superar els inconvenients de tota mena que pateix l'escola pública.

...

Són els mestres que donen el bo i millor d'ells mateixos per aconseguir que, malgrat les dificultats estructurals i la  manca de recursos, l'escola pública conservi i millori la tradició pedagògica de Catalunya.

...

- qualsevol millora de l'escola passa per la formació i l'entusiasme dels professors.

- l'entusiasme i l'esforç dels mestres en unes circumstàncies estructurals i pedagògiques adverses no té una durada  il·limitada.

A l'escola pública, hi tenim, tots els catalans, una gran part de la població futura i, encara, molts mestres amb il·lusió.

pd 458

EL MÓN / 234 - 17/X/1986

L'ESCOLA A ESTUDI

Isabel Rossell

No hi ha diners per a l'educació i sense diners, parlar de qualitat a l'ensenyament és quasi un luxe. Encara que un luxe reconegut per la Constitució. La manca  de diners degrada el nivell de l'escola públics i consegüentment desgasta els professionals de l'educació que lluiten per un ensenyament digne. Massa sovint s'ha dit que si l'escola pública funciona és en  gran part per l'esforç d'alguns mestres que hi lluiten i representen el principal motor de renovació...

Quina qualitat cal esperar d'uns pressupostos que, a més d'arribar sempre amb retard, són ridículs? 

Quin altre adjectiu pot rebre la insuficient xifra de menys de mil pessetes per alumne a l'any?... Però en qualsevol  cas el que realment preocupa és la constatació d'una manca de voluntat suficient per millorar l'ensenyament públic els pròxims anys...

Els mestres comencen a estar cansats de "voluntarisme de barretina", però tenen por que se'ls titlli de rebentaires. Voldrien menys propaganda i més realitats. En el fons de tot, sempre la mateixa pregunta: a qui interessa l'escola pública?