pd 725

TRIUNFO núm. 805 d'1 de juliol de 1978

LLORAR POR VOS, ARGENTINA (i 2)

Cristina Peri Rossi

... i mentrestant Videla que no només es distreu mirant el futbol declara, decreta: el ciutadà que s'absenti del país (els ciutadans no solen absentar-se de les dictadures, general: els absenta la fam i la por) amb ànim de no tornar ( un altre error del general: els ciutadans no tenen l'ànim de no tornar, sinó la tristesa de no poder fer-ho) perdran la ciutadania ( millor dit: el seu govern els la prendrà) si en el termini de dos anys no es presenten al consolat argentí.

No només he vist tots els partits; també he sentit els crits de !Argentina campió!... i la inocultable alegria del poble argentí sortint al carrer a festejar. No ho dubto: els feixismes són experts en organitzar l'alegria col·lectiva... L'eufòria té unes fondes arrels psicològiques (el feixisme també) i possiblement els crits de "Argentina, campiona", les sorolloses manifestacions al carrer formen part d'una psicologia nacional, la mateixa que feu d'un mediocre i malaltís pintor de parets un Führer (o per dir-ho amb més precisió: de la que un mediocre i astut pintor de parets es va valdre per convertir-se en el Führer)...

...

(Convindria destacar que la gent que té la mala costum d'emigrar no sol fer-ho amb alegria, i que els refugiats polítics o econòmics tenen drets humans no diferents dels drets humans de qualsevol altre individu. A sobre, quan arriba el feixisme, com la pesta, resulta que no emigra una sola família, sinó moltes, ¿ per què deu ser?)...

...

pd 724

TRIUNFO núm. 805 d'1 de juliol de 1978

LLORAR POR VOS, ARGENTINA (1)

Cristina Peri Rossi

El futbol - com la guerra  - és només cosa d'homes. Cap dona està disposada, per altra banda, a disputar-los el  dubtós privilegi d'haver inventat, difós i utilitzat ambdues activitats en benefici - sempre - d'uns pocs, i en perjudici - sempre - de uns molts. No és l'única afinitat entre el futbol i la guerra. L'un sembla ser un simulacre de l'altre: dos bàndols disputen una pilota, símbol del poder, del triomf, i a l'entorn dels jugadors - peons - es mouen els "cervells", els "generals", aquells que disposen i estudien la tàctica, distribueixen la posició en el camp, ordenen l'estratègia, les maniobres, la defensa, l'atac. La terminologia que s'empra per narrar un partit de futbol té reminiscències èpiques, els exemples són infinits: "envair" el camp contrari, "defensar" l'àrea, "avançar perillosament", "iniciar el contraatac". Esclar que tots preferiríem que existís només el simulacre -el futbol - i desaparegués llur referent real, la guerra, perquè tenim el nostre "corazoncito" disposat a plorar quan l'ocasió es presta. Més camps de futbol i menys de concentració: la millor consigna d'aquest mediocre i anodí Mundial del 78...

pd 723

TRIUNFO núm. 800 de 27 de maig de 1978

DOS TESTIMONIOS: LOS HOMBRES AL SERVICIO DE LAS COSAS

Eduardo Galeano

... 

La saviesa popular diu que Déu i el diable són llences d'un mateix cuir. No hi ha riquesa que sigui innocent: l'aliment d'uns pocs serveix de verí per els molts que resten. En aquest món organitzat per a la desigualtat, no existeix riquesa de persones o països que no s'expliqui per la pobresa d'altres persones o països, i viceversa. De manera semblant, en el regne global de la injustícia, el luxe de la llibertat d'uns pocs implica l'opressió d'altres molts. He dit llibertat? És lliure la persona o el país que oprimeix altres persones o països? Qui no és pres de la necessitat, és pres de l'opulència.

...

El diner té ales i viatja sense passaport: els capitals es fuguen a Suïssa, on fan un salt de circ per després tornar a l'Uruguai convertit en préstecs que el govern contrau i paga el poble. Els creditors internacionals dicten la política econòmica dels països pobres, que a vegades cal aplicar a sang i foc...

pd 722

TRIUNFO núm. 768 de 15 d'octubre de 1977

EL RETORN DE TUPAC AMARU 

Fernando González

Després de cinc anys de fèrria dictadura, la de Hugo Banzer, a Bolívia surten a la superfície vells problemes. Una majoria de color - mà d'obra barata i desculturalitzada - planteja un hipotètic accés al poder en un futur a curt termini. La paradoxa dels Drets Humans fa fàcil, en teoria, aquest accés. Enfront d'aquesta amenaça, el govern de La Paz es reforça amb la importació de racistes de Rodèssia.

...

"Un poble que oprimeix un altre poble no pot ser lliure" va dir l'inca Iupanqui als conqueridors espanyols que envaïen el seu territori destruint el ferment cultural autòcton... Segles més tard els indígenes recuperen la frase de l'últim mandatari inca per aplicar-la a la oligarquia i als estrats dominants de la societat boliviana.

Quítxues i aimaràs, els dos principal troncs ètnics i culturals de les comunitats indígenes, han començat a aixecar la bandera - cultural en la majoria dels casos, política en bastants, i d'acció i guerrillera en alguns - que de moment inquieta el poder...

pd 721

Nota: Eduardo Galeano el trobo imponent, o sigui que avui només relaciono els subtítols i adjunto tot l'article que aconsello llegir de dalt a baix.

 

TRIUNFO núm. 759 de 13 d'agost de 1977

LA VIOLÈNCIA INVISIBLE

Eduardo Galeano

1 Una cadena amb moltes baules ...

2 Desterrats al propi país...

3 Presoners de dintre i presoners de fora...

4 L'assassinat de l'ànima per enverinament...

5 ¿Quants n'hi ha que tenen el destí marcat a la cara?...

6 La tortura és la normalitat del sistema...

7 Ser jove és un delicte...

8 Prohibit recordar...

pd 720

TRIUNFO núm. 769 de 22 d'octubre de 1977

LAS DOS MUERTES DEL CHE

Regis Debray

... Avui més que mai, la memòria és revolucionària. Benvingut sia, doncs, aquest aniversari a contratemps d'un heroi a contracorrent...

El "Che" ha estat mort dues vegades: primer per les ràfegues del sergent Terán; després, pels milions de pòsters amb la seva efígie. Res li hauria exasperat més que el símbol en que s'ha convertit... El combat confirma que no hi ha més resistència que la organitzada, més avantguarda que la disciplinada, més eficàcia que la col·lectiva. Per experiència i temperament, el "Che" era refractari a les vanitats solitàries... 

...

Un rumor meridional ens informa que la revolució ha de ser una festa en la que totes les necessitats individuals quedaran satisfetes immediatament. El "Che" ens recorda que no es guanya cap nou món sense pagar un preu a canvi, a no ser que hom es conformi amb simulacres. El rumor filosòfic ens martelleja amb la teoria que l'àmbit del poder és el mateix de l'abús i de l'exacció; el "Che" i els seus ens recorden que el poder pot ser també l'àmbit del servei i el sacrifici...

pd 719

TRIUNFO núm. 741 de 9 d'abril de 1977

NEGOCIOS LIBRES, GENTE PRESA  (i 2)

Eduardo Galeano

La nova actitud de Carter en relació a la política nord-americana és elogiable, però això no implica absoldre el sistema que Carter encapçala. Primer van fer al paralític; ara ofereixen la cadira de rodes.

CAP RIQUESA ÉS INNOCENT

L'octubre de l'any passat, els bisbes de França es reuniren a Lourdes i declararen: "Hem de comprendre que la militarització dels règims dels països pobres és una de les conseqüències de la dominació econòmica i cultural exercida pels països industrialitzats, en els que la vida es regeix per l'afany de guanys i el poder del diner".

... les relacions entre els països pobres i els països rics reprodueixen les relacions entre oprimits i opressors dins de cada país. No hi ha riquesa que no s'expliqui per alguna pobresa, i viceversa - i, per tant, no hi ha llibertat que no resulti sospitosa -...

¿Països o camps de concentració? ¿Països o càmeres de tortura? ¿L'ordre de les presons, la pau dels cementiris? Està prohibit parlar, escriure, reunir-se, actuar, dubtar. Està prohibit callar: tots som culpables mentre no provem el contrari - i encara que ho provem, també -. Les dictadures han desfet els sindicats i els partits, han clausurat diaris i revistes, han arrasat les Universitats, han prohibit llibres i cançons. Els que discrepen són condemnats a la presó, el fossar o l'exili. Tortures, segrests, assassinats i bandejaments són un costum quotidià...