diumenge, 16 d’octubre del 2016

pd 839

ARA diumege, 28 d'agost del 2016
"BONA TARDA, Mrs. SMITH"
Albert Pla Nualart

(Parla de qui respon en castellà a qualsevol que li sembla foraster, tot i que aquest li parli en català)
...
Contestar-li "Bona tarda" a Mrs. Smith no passa per pensar en català, ... passa per no deixar-se arrossegar per la inèrcia dels prejudicis i practicar, anant contra corrent, un cert grau de militància.

Ara bé, ens equivocaríem si creguéssim que la militància és ideològica i la inèrcia no. El que sí que les diferencia és que  la ideologia en un cas ha passat per la consciència i és el resultat d'una reflexió, i en l'altre,no. I un dels efectes de la immersió - encara que amenaci ruïna - és que parlar en català ja no pressuposa cap grau de militància. Hi ha, per tant, molts catalanoparlants que - més per inèrcia que per militància - parteixen d'una ideologia que té molt clar que Espanya és una nació amb una sola llengua nacional, i que les altres són només tolerables com a residus folklòrics. L'estranger que les parla en català la desafia, i cal que conjurin la seva existència parlant-li només en castellà.

La ideologia imperant ho impregna tot. El català, en molts casos, ja és només a l'aula. Dels dos factors en surten inevitablement catalanoparlants espanyolistes. Aquesta policia lingüística que reclama Ciutadans - jo d'ells estaria molt tranquil - resulta prescindible perquè no hi ha un bilingüisme ideològic i la militància que potser podria salvar el català és, cada cop més, un reducte. Parlar en català tenint la pell massa fosca o massa clara permet constatar-ho cada dia.

dissabte, 15 d’octubre del 2016

pd 838


ARA diumenge, 28 d'agost del 2016
A LA TURCA
David Fernàndez

...
Feta la llei feta la trampa, es “passen” però acaba colant; legislen cadenes perpètues encobertes que Europa tomba – doctrina Parot – mentre mimen i excarceren el terrorisme d'estattrinxen diaris en nom de la llibertat d'expressió; declaren la guerra a Otegi per provar de fer les paus; emparen la tortura mentre es vesteixen per a la gala dels drets humans...

... són ben capaços de generar la doctrina Otegi per castigar un dissident entestat a construir un futur compartit, en pau i sense violències ni imposicions. Una tupinada més, quan tot lliga i relliga al regne de l'arbitrarietat que és l'estat espanyol: aquí o allà, impedir el que les urnes diran. Doctrina del xoc, ja fa temps que l'Estat liquida per via judicial el que és incapaç d'impedir democràticament, pervertint la llei per (a)negar sobiranies...

divendres, 14 d’octubre del 2016

pd 837

EL PUNT diumenge, 14 d'octubre de 1990
UN FOSC DIA D'OCTUBRE
Pau Lanao / Carme Vinyoles

Demà s'acompleix el cinquantè aniversari de l'afusellament de Lluís Companys a Montjuïc. Quinze dies abans, el qui fou President de la Generalitat havia emprès l'últim viatge de la seva vida en ser traslladat a Barcelona des de Madrid, on les autoritats militars que s'havien alçat contra la República i la legalitat el van condemnar a la màxima pena per rebel·lió militar.

Els últims dies de la vida de Lluís Companys i Jover, segon president de la Generalitat Republicana, van constituir un cruel i irrecusable viatge cap a una mort segura. Tot estava dat i beneït abans que el 14 d'octubre un consell de guerra orquestrat per les victorioses autoritats franquistes el condemnés a mort pel delicte de rebel·lió militar. Quan l'endemà, el 15 d'octubre, a la matinada, Companys va ser abatut per les bales de l'escamot d'execució en el fossar de Montjuïc, es posava fi, al mateix temps que a un important capítol de la història recent de Catalunya, a la trajectòria política d'un home que havia protagonitzat la proclamació de la República, havia presidit la Generalitat a la mort de Francesc Macià (desembre de 1933) i, com a primera autoritat que era, s'havia vist immers en l'engolidor desencadenat per la Guerra Civil.
...
 Home de grans ideals, que entenia l'exercici de la política com una tasca altruista, mai no va donar importància als diners...

dijous, 13 d’octubre del 2016

pd 836

ARA, diumenge, 28 d'agost del 2016
AQUEST COP SÍ: UN PAÍS NORMAL
Ignasi Aragay

A aquestes alçades de la pel·lícula, quasi m'ofèn que ens considerin un país normal. Un país que ha sobreviscut uns quants segles amb un govern impropi, per no dir un govern a la contra, és un país com a mínim tossut, fet d'una gent peculiar, especialista a trobar estratègies de supervivència, ben conscient del que és i del que desitjaria ser, entre pragmàtic i idealista. A cada càstig, una nova florida. A cada esperança, un nou càstig. I així fins avui...
...
El colauisme dubta entre el miratge del canvi a Espanya i la possibilitat d'un canvi radical a Catalunya que tanmateix l'obligaria a sumar-se al moviment ideològic transversal de la unitat catalanista. Si ja els costa als de la CUP fer pinya amb JxSí, imagineu què deu suposar per a l'entramat dels comuns. Contribuir a resoldre la seva indecisió és feina de tots. L'independentisme no pot dependre dels dubtes dels altres, però tampoc pot ignorar-los ni alimentar-los.
Hem de ser conscients que alguns arrosseguen el llast de la por i la càrrega d'una certa síndrome d'Estocolm... Encara són coll els captius d'aquest sentiment, els que han assumit la anormalitat com a norma. N'hi ha que s'han avesat a la supervivència, sigui conformista, pactista o fraternal... Potser a tots ens en fa una mica, de por. En sabrem? Ens voldran la resta de nacions?
(Patim) una perenne manca d'autoestima, un interioritzat derrotisme letal, un fatalisme atàvic, una paràlisi cerval que ens ataca en els moments decisius... 

I bé caldrà fer un pas endavant, ni que sigui a risc de perdre... Toca avançar amb prova-error. Pel que fa al discurs, s'ha de ser radicalment incloent: volem una Catalunya per a tothom, sense exclusions, profundament democràtica i solidària. És aquesta il·lusió gandhiana la que ha mobilitzat tantes consciències i voluntats, la que ens dóna força i legitimitat per construir un país nou. I aquest cop sí, normal.

dimarts, 11 d’octubre del 2016

pd 835

AVUI dimecres, 23 de desembre del 2009
LES "MENTIDES" DEL CINEMA
Un art al servei de la història o que manipula la història
Antoni Dalmau



... La "mentida" del cinema és tan vella com el cinema mateix, i Hollywood no ha parat mai, salvant comptades excepcions, de lliurar-nos pel·lícules històriques farcides de falsedats evidents, d'anacronismes fragants, d'autèntic cartró pedra. Fet i fet, i per molt que hàgim volgut aprendre, encara tendim a creure que el món romà va ser com l'hem vist en els pèplums de la nostra infantesa i que la conquesta de l'oest americà s'assemblava força a com l'hem viscut dotzenes i dotzenes de vegades en els westerns.
...
L'error és nostre, esclar, per esperar allò que de fet ningú no ens ha promès. Més enllà de la publicitat més matussera, ningú no ha pretès mai que la història real s'hagués d'explicar per mitjà del cinema. És el mateix problema de la novel·la històrica: enlloc no està escrit que allò que hem llegit en un llibre de ficció hagi de ser fidel als fets tal com es van esdevenir en la realitat (almenys en la realitat que els historiadors han estat capaços, avui per avui, d'establir). Però com que l'escola tampoc ens ha explicat gran cosa del nostre passat, com que desfilem per la vida traginant el complex de la nostra ignorància, ens agafem a l'entreteniment del cinema o de la literatura per suplir aquells volums sovint tan gruixuts i tan farcits d'erudició que hi ha a les biblioteques o bé a les llibreries. I ens pensem que les coses van passar tal com les veiem a la pantalla o les llegim en el bestseller més recent.
...
tot per culpa d'aquesta capacitat sempre renovada del cinema de fascinar-nos cada vegada que s'apaguen els llums de la sala i la pantalla s'il·lumina... 

dilluns, 10 d’octubre del 2016

pd 834

ELS PERIÓDICO DE LA SEMANA del 3 al 9 d'octubre de 1994
"L'HORA ÉS GREU I GLORIOSA" 
Proclama del president de la Generalitat, Lluís Companys, el 6 d'octubre de 1934.

"Catalans!  Les forces monàrquiques i feixistes que d'un temps ençà pretenien trair la República han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el poder. Els partits i els homes que han fet públiques manifestacions contra les migrades llibertats de la nostra terra, i els nuclis polítics que prediquen constantment l'odi i la guerra a Catalunya constitueixen avui el suport de les actuals institucions. Els fets que s'han produït donen a tots els ciutadans la clara sensació que la República, en els seus fonamentals postulats democràtics, es troba en gravíssim perill. Totes les forces autènticament republicanes d'Espanya, i els sectors socials més avançats, sense distinció ni excepció, s'han aixecat en armes contra l'audaç temptativa feixista. La Catalunya liberal, democràtica i republicana no pot estar absent de la protesta que triomfa arreu del país, ni pot silenciar la seva solidaritat amb els germans que a les terres hispanes lluiten fins a morir per la Llibertat i pel Dret...
En aquesta hora solemne, en nom del poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclama l'Estat Català de la República Federal Espanyola, i en establir i fortificar la relació amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a instaurar a Catalunya el Govern provisional de la República, que trobarà en el nostre poble català el més generós impuls de fraternitat en el comú anhel de bastir una República Federal lliure i magnífica. El Govern de Catalunya estarà en tot moment en contacte amb el poble... Amb l'entusiame i la disciplina del poble ens sentim forts i invencibles...
Catalans! L'hora és greu i gloriosa. L'esperit del president Macià ens acompanya. Cadascú al seu lloc i Catalunya i la República al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la República! Visca la llibertat!"

diumenge, 9 d’octubre del 2016

pd 833

EL PERIÓDICO 3 d'octubre de 1994
LA TARDOR DE COMPANYS
setantè aniversari dels fets d'octubre
Andreu Mayayo i Artal

El 6 d'octubre de 1934, en ple bienni negre, Companys va fer una crida a la revolta. El fracàs fou sonat i Catalunya ho pagà car.

...
La matinada del dia 6, forces addictes a la Generalitat - poques i mal armades - ocupen els llocs estratègics de la ciutat. Els militants de les organitzacions polítiques i sindicals d'esquerres es concentren als seus respectius locals tot esperant armes i consignes... Tanmateix, la inhibició de la CNT i de l'Unió de Rabassaires resta força i credibilitat a la insurrecció...

Passades les 8 de la tarda, Companys proclama a la ràdio "l'Estat Català de la República Federal Espanyola"...
...
A les 7 de la matinada del diumenge dia 7, Companys, assetjat a la Generalitat,... decideix rendir-se, assumir tota la responsabilitat i demanar per ràdio el cessi de les hostilitats. 
Poques hores després, el coronel Francisco Jiménez Arenas és nomenat president accidental de la Generalitat. L'exèrcit ocupa el Parlament i l'Estatut queda suspès. L'estat de guerra no serà derogat fins abril de 1935. Companys i el seu govern són condemnats a 30 anys i reclosos a Cartagena i el Puerto de Santa Maria. Cap a finals d'any encara són a la presó prop de 3.500 persones. Són clausurats cinc diaris. El terror s'estén per les zones rurals i prop de 1.500 rabassaires i parcers són desnonats...
... a les eleccions del febrer de 1936, la participació fou massiva i es va saldar amb la victòria del Frente Popular a Espanya i el Front d'Esquerres a Catalunya. La rebuda a Companys fou apoteòsica.