"BONA TARDA, Mrs. SMITH"
Albert Pla Nualart
(Parla de qui respon en castellà a qualsevol que li sembla foraster, tot i que aquest li parli en català)
...
Contestar-li "Bona tarda" a Mrs. Smith no passa per pensar en català, ... passa per no deixar-se arrossegar per la inèrcia dels prejudicis i practicar, anant contra corrent, un cert grau de militància.
Ara bé, ens equivocaríem si creguéssim que la militància és ideològica i la inèrcia no. El que sí que les diferencia és que la ideologia en un cas ha passat per la consciència i és el resultat d'una reflexió, i en l'altre,no. I un dels efectes de la immersió - encara que amenaci ruïna - és que parlar en català ja no pressuposa cap grau de militància. Hi ha, per tant, molts catalanoparlants que - més per inèrcia que per militància - parteixen d'una ideologia que té molt clar que Espanya és una nació amb una sola llengua nacional, i que les altres són només tolerables com a residus folklòrics. L'estranger que les parla en català la desafia, i cal que conjurin la seva existència parlant-li només en castellà.
La ideologia imperant ho impregna tot. El català, en molts casos, ja és només a l'aula. Dels dos factors en surten inevitablement catalanoparlants espanyolistes. Aquesta policia lingüística que reclama Ciutadans - jo d'ells estaria molt tranquil - resulta prescindible perquè no hi ha un bilingüisme ideològic i la militància que potser podria salvar el català és, cada cop més, un reducte. Parlar en català tenint la pell massa fosca o massa clara permet constatar-ho cada dia.
